“La temperatura a les diades castelleres ha pujat uns 2,5 graus en set dècades”
Entrevistem Òscar Saladié, investigador principal del projecte ‘Canvi climàtic i castells’ de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Òscar Saladié, de 52 anys i resident al nucli de Lleger (Sant Jaume dels Domenys), és el degà de la facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona des de fa un parell d’anys i l’investigador principal del projecte ‘Canvi climàtic i castells’. Aquesta iniciativa està vinculada a la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller o estructura d’investigació i divulgació de la mateixa universitat tarragonina sobre el fet casteller.
El primer director d’aquesta càtedra va ser el vendrellenc Alfonso ‘Sito’ González i actualment és Marta Calull, professora de la Facultat de Química de la URV i castellera de la colla dels Xiquets de Tarragona.
Els primers resultats de l’estudi, el primer d’àmbit acadèmic que vincula el fet casteller amb el canvi climàtic, més enllà dels que estudien els elements de seguretat per evitar lesions en la pràctica castellera, ja s’han publicat recentment a la revista ‘Climate’.
Què és el projecte ‘Canvi climàtic i castells’?
És un projecte acadèmic vinculat a la URV que vol analitzar -com ja es fa en una àmplia varietat d’activitats socioeconòmiques que principalment tenen lloc a l’aire lliure- com el canvi climàtic està o pot incidir en una activitat com la de fer castells, una activitat sociocultural patrimoni de la humanitat de l’UNESCO. Si s’estudia la implicació en senderisme o l’escalada, per què no fer-ho amb els castells?
Com se’ls va ocórrer tirar endavant la iniciativa?
Va ser a proposta d’una alumna de la Bisbal del Penedès, Júlia Sevil, que farà quart curs del grau de Geografia i que va amb la colla dels Bous. El va proposar com a treball final de grau i ens hi hem implicat tres professors del departament. Curiosament, de manera paral·lela em van convidar a parlar d’aquest mateix tema a l’XI Simposi Casteller de Catalunya que se celebra a Valls.
Quin va ser el punt de partida?
El primer objectiu, que ja hem conclòs, va ser mirar quines van ser les dades de temperatura i humitat entre les 12 i les 15h, horari de la majoria d’actuacions castelleres, en quatre poblacions amb diades emblemàtiques -les de Sant Joan a Valls, el 15 d’agost a la Bisbal del Penedès, per Sant Magí a Tarragona i el 30 d’agost, Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès- i durant un període de 73 anys, del 1951 al 2023. Els resultats mostren que la temperatura mitjana aquells dies ha pujat 0,34 graus de mitjana per dècada, gairebé 2,5 graus en el període. A la Bisbal, per exemple, ha augmentat a les hores centrals del dia exactament 2,19 graus i a Vilafranca, 2,48 graus.
Em sembla força…
Sí, és un augment important. També hem combinat les dades de temperatura amb les d’humitat per calcular l’índex de calor i el resultat és que han augmentat els anys amb el qualificatiu de precaució, i trobem els primers anys qualificats de precaució extrema. Cal, doncs, prendre mesures.
Què vol dir?
Que s’ha de pensar en beure més aigua, potser generar ombres a plaça; en definitiva, tenir sentit comú. Ara estem immersos en el segon objectiu dels quatre que té el projecte, que és veure aquestes mateixes dades el 2024, però a la mateixa plaça durant les diades. Un treball de camp que hem ampliat, per exemple, a la diada de Santa Anna al Vendrell i pel Firagost a Valls.
Potser les dades es dispararan mirant la calor en una plaça de la Vila el 30 d’agost plena a vessar…
La hipòtesi és que doni més temperatura que a l’estació de l’INCAVI, per exemple, sí. Amb les dades històriques i la real d’enguany, parlarem amb les colles castelleres, el tercer objectiu del projecte.
Els faran alguna proposta?
No, han de ser les colles les que diguin el que creuen que cal fer a partir de les nostres dades climàtiques. Ja hem fet alguns tallers participatius, que obrirem a les colles que hi vulguin participar. Ens han de dir quines creuen que són les condicions més favorables i adverses per fer castells.
Els castellers volen calor…
Òbviament, és millor la calor que no pas el fred, però una temperatura excessivament elevada pot generar fatiga, problemes respiratoris, etcètera. Repeteixo que hauran de ser les colles les que diguin, per exemple, si els convé més actuar a la tarda que no pas al migdia.
Moltes diades ja han fet el canvi; i en el cas de la Bisbal del Penedès semblava un sacrilegi…
Sí, però n’hi ha d’altres que pel tema sociocultural de la festa segurament no pot modificar-se, com Sant Fèlix, amb tota la processó del vespre. Repeteixo, però, que les propostes sobre què estan disposades a fer per adaptar les diades a una nova realitat climàtica les hauran de decidir les colles. Caldrà que facin un llistat d’accions i que estableixin un ordre de prioritats que tingui en compte la viabilitat de dur-les a terme. També seran de tipus econòmic, per exemple, si volen dur roba més transpirable o calen estructures per generar ombra a les places.
Quin serà l’últim pas del projecte?
Cap a final d’any farem arribar un informe a la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i a les colles que hagin participat en els tallers. D’altra banda, a la revista anglesa on hem publicat les primeres dades climàtiques ja queda clar que el fet casteller és una activitat que ens identifica com a catalans.
Creu que les colles aplicaran el que en surti del treball?
Seran les mateixes colles les que hauran fet propostes i, com a mínim, les decisions que prenguin estaran basades en la informació que tindran disponible. Si la presa de decisions està ben fonamentada, serà més difícil d’equivocar-se.
