Vacances tòrrides
Daniel García Peris
Cada estiu, les onades de calor esdevenen més freqüents i intenses, una realitat ineludible. Les dades científiques no deixen espai a dubtes: l’escalfament global està accelerant la seva marxa, i els termòmetres ho confirmen amb cada pic de temperatura extrema com el que hem patit aquesta setmana. Aquestes calorades, com a protagonistes d’un drama climàtic, es presenten puntualment, afectant no només les vides quotidianes de les persones sinó també la indústria del turisme internacional.
Aquest és un sector que depèn en gran mesura de les condicions meteorològiques, i es veu obligat a adaptar-se a aquesta nova normalitat. Els turistes d’arreu del món s’ho pensen dues vegades abans de triar la destinació del seu viatge. Qui voldria passar les vacances suant com un pollastre rostit en una platja abarrotada, quan podria optar per una destinació més fresca i agradable? Les destinacions tradicionals de sol i platja comencen a perdre atractiu en favor de localitzacions més temperades i menys congestionades.
La costa mediterrània, per exemple, abans una de les zones més atractives per al turisme estival, ara es veu afectada per onades de calor que superen els 40 graus. Les platges paradisíaques es transformen en forns, i les imatges idíl·liques de postes de sol es barregen amb notícies de col·lapses per insolació i recomanacions de no sortir de casa durant les hores centrals del dia. Les autoritats locals, en un intent desesperat per mantenir l’afluència de visitants, inverteixen en infraestructures per combatre la calor, com zones d’ombra i refugis climàtics, però sovint aquests esforços es veuen superats per la magnitud del problema.
Per altra banda, destinacions menys afectades per les altes temperatures, com les muntanyes o les regions nòrdiques, estan veient un augment significatiu en el nombre de visitants. Els turistes busquen alternatives que els permetin gaudir de les vacances sense haver d’eixugar la suor constantment. Això no només canvia la dinàmica del turisme a nivell mundial, sinó que també té un impacte econòmic en les regions que abans depenien d’aquesta estacionalitat. A Catalunya, Barcelona i el Penedès, els empresaris estan obligats a diversificar l’oferta turística o bé a patir les conseqüències.
