“Sempre hem estat d’acord que un drac no només ha de treure foc”
Entrevistem Javi Fernández i Manolo Acosta, president i vicepresident de la Colla del Drac de Banyeres que enguany es compleixen 25 anys de la ‘Volada del Drac’.
La Colla del Drac de Banyeres es va crear el 1982, quan un grup de joves del poble es van unir, moguts pel folklore vivent de les terres penedesenques. Aquest dissabte, la tradicional ‘Volada del Drac‘, iniciada el 1999, celebrarà el seu 25è aniversari. Això ha estat possible gràcies a l’esforç i l’entrega dels membres i exmembres de la colla. El president de l’entitat, Javi Fernández, i el vicepresident, Manolo Acosta, senten un gran orgull i agraïment per tota la coŀlaboració i motivació dels components de la colla i del poble per anar-la millorant cada any. L’esdeveniment tindrà lloc a la plaça de l’Ajuntament a partir de les 9 del vespre i en honor al seu aniversari aquest any hi haurà una novetat, però cal anar-hi per descobrir-la.
Quan va sorgir la idea de ‘La Volada del Drac’?
La idea va sorgir un dia al bar prenent cerveses i buscant la manera d’inventar alguna cosa nova i diferent. El Drac sempre ha anat fent coses rares a la plaça. Per exemple, un any vam coŀlocar uns voladors en uns fils que pujaven i baixaven per la plaça mentre deixaven anar espurnes, cosa que va sorprendre la gent.
En què us vau inspirar?
Nosaltres volíem fer alguna cosa impressionant i en veure l’impacte que va suposar entre la gent que membres de la colla baixessin fent ràpels des del campanar de l’església, això ens va motivar a pensar en algun altre fet que la gent no s’esperés. Volíem introduir en aquesta nova activitat el Drac, per això se’ns va ocórrer llançar-lo des d’una tirolina per sobre la gent que era a la plaça.
Per què vau crear ‘La Volada el Drac’?
La vam fer per innovar, perquè el tema dels correfocs aquí a Banyeres quedava petit i necessitàvem alguna cosa diferent. L’aportació de noves idees de la colla també ha sigut un punt clau per poder fer ‘La Volada del Drac’. Tenim inquietuds i sempre estem pensant en nous projectes i com dur-los a terme. Tot i que siguem un poble petit i amb poca gent, hem fet el camí de Sant Jaume, el camí de pujada a Montserrat… i encara tenim altres idees que es van parlar, però no s’han fet.
Quina història explica ‘La Volada del Drac’?
Explica la creació del caòtic univers i de la resta dels Ddéus a través dels udols del llop Yaincoa, el déu més poderós, el déu de la muntanya. Ell crea l’univers segons les seves preferències, la qual cosa no agrada a la resta dels déus, sobretot a Cernunnos, aleshores és ell qui ho ordena tot mitjançant la música i crea l’ésser perfecte, el Drac. Cernunno confia plenament en Despates per crear el Drac, Drac ja que és el déu de la protecció i la seguretat, per això du a les mans les regnes de cavall per portar la vida al Drac.
Quant dura tot l’espectacle de la Volada i quines parts té?
Tot el conjunt dura aproximadament uns 20-25 minuts. Comença amb la sang d’Alcides i continua amb l’aparició d’Alcides, la creació del caos i la Volada del Drac, que és una representació del caos en l’univers i com a poc a poc mitjançant la música s’estableix un ordre.
Quantes persones hi participen?
Entre els déus, els ajudants dels déus, els timbalers, els encarregats de la pirotècnia i gent de reforç, serien al voltant d’unes 50 persones. Nosaltres tenim la sort de ser els innovadors de la nova remesa i de comptar amb un nombre elevat d’escaladors dins de la colla, per tant, tot el tema de lligar les cordes per a la volada o, a l’hora d’idear nous projectes, el factor de saber com lligar cordes o com aguantar un element pesant, com seria el Drac, en l’aire, és un tema que tenim bastant dominat.
Quins són els noms dels déus?
Els noms estan inspirats en déus de la mitologia ibèrica, però és molt difícil saber-los amb exactitud, perquè en llenguatge ibèric és fàcil saber què vol dir una lletra individualment, però no el conjunt d’aquestes, és a dir, una paraula. Els noms dels vuit déus –Yaincoa, Brigo, Noctiluca, Netón, Ataecina, Cernunnos, Despates i Alcides– s’han vist en representacions i coincideixen amb noms celtes o celtibèrics, excepte Alcides, que és grec, també conegut com Hèrcules, qui està molt vinculat a la cultura ibèrica, perquè es pensava que les columnes d’Hèrcules eren a l’estret de Gibraltar.
I per triar-los us vau basar…
La tria d’aquests noms ibèrics o celtibèrics estan relacionats amb el descobriment d’unes ruïnes d’aquest origen a les Masies de Sant Miquel, un dels nuclis urbans del municipi de Banyeres del Penedès. A més, per poder posar a cada déu el nom adequat en relació amb el que significa el nom i el que representa dins de l’espectacle hem hagut de fer un estudi que ha comportat una gran recerca i esforç, però ha valgut la pena totalment.
