Patrimoni i turisme
Daniel García Peris
Fa vint-i-cinc anys vaig tenir l’oportunitat de visitar la Vall de Boí quan encara no era Patrimoni de la Humanitat. Recordo la impressió que em van causar les esglésies romàniques, com Sant Climent de Taüll i Santa Eulàlia d’Erill la Vall, amagades en un entorn natural de gran bellesa i amb una tranquil·litat que convidava a la reflexió. Aquests monuments són exemples excepcionals de l’arquitectura i l’art romànic dels segles XI i XII. Avui dia, l’afluència de visitants ha augmentat significativament gràcies al reconeixement de la UNESCO l’any 2000. Això ha portat beneficis indubtables, com ara la millora en la conservació i l’impuls econòmic per a la comarca. Tanmateix, també suposa reptes importants.
L’anterior viatge va ser per feina. Filmàvem aquests espais per a Memòria de Catalunya, una sèrie documental de TV3 sobre la història del país explicada a través del seu patrimoni històric i artístic. El passat cap de setmana ho vaig poder fer amb motiu de la cursa de muntanya Èpic Trail. L’ambient era totalment diferent, especialment al centre d’operacions de l’esdeveniment, tocant a l’església de Sant Feliu de Barruera. Així, un dels principals canvis que he notat és la massificació turística en alguns períodes de l’any. Abans, la visita a aquestes esglésies es feia en un ambient molt més íntim i personal, mentre que ara cal gestionar un flux constant de visitants. Això pot afectar la integritat i l’essència dels llocs, que han de ser valorats no només com atractius turístics, sinó també com llocs de culte i meditació.
La promoció turística ha de ser una eina per al desenvolupament de la comunitat local i preservar el medi ambient, tot minimitzant l’impacte ecològic del turisme. En aquesta darrera estada, he pogut veure com s’han creat llocs de treball, s’han impulsat negocis locals i la fesomia dels carrers d’alguns pobles s’ha posat en valor, com és el cas del poble de Durro. No obstant això, encara queda camí per recórrer. La col·laboració entre les institucions públiques, les empreses i els residents és clau per garantir que la promoció es faci de manera sostenible. Només així podrem assegurar que les esglésies romàniques de la Vall de Boí continuïn sent un testimoni viu del nostre passat i una font d’inspiració per a les generacions futures.
