“El Vijazz vol atraure públic de fora perquè conegui el territori i els seus vins”
Entrevistem a Carles Ocaña, director del festival Vijazz.
Carles Ocaña és un dels fundadors del Vijazz. Actualment és el director del festival, un càrrec que per motius personals va deixar el 2016 i va recuperar el 2022 per tornar a responsabilitzar-se d’un dels festivals de jazz de referència arreu del món.
Del programa presentat a Barcelona fa unes setmanes hi ha hagut algun canvi?
Per avui estava programat Marcus Strickland, però un problema amb el seu agent a Nova York, que no havia donat el seu OK, el músic al final no ve a Europa aquest juliol i el vam canviar. Finalment vindrà un trompetista britànic, que és una passada. Es diu Matthew Halsall i a Vilafranca presentarà el seu recent àlbum An Ever Changing View juntament amb joies del seu catàleg.
A la presentació vostè parlava de tres objectius com a targeta de presentació del festival: màxima qualitat, diversitat d’estils i portar els millors artistes internacionals.
Sempre ha estat així. Des del primer any que vam començar, el 2007, el festival busca atraure públic de fora perquè conegui el territori i els vins; aquest és el fonament principal del Vijazz, tal com es va originar. Per complir-ho havíem de buscar uns artistes que tinguessin molta qualitat, que fossin internacionals i que la gent estigués disposada a fer quilòmetres per veure’ls i escoltar-los. I l’altre avantatge és que són concerts gratuïts. Hem de pensar que al Vijazz no només ve gent de Catalunya i Espanya, sinó que en ve de Bèlgica, Holanda, Itàlia, França…; molta gent que ve a passar el cap de setmana al Penedès. Per això sempre avancem la programació amb molta antelació.
Una altra consigna del festival passa per apostar per les noves tendències del jazz.
El jazz no està ancorat als anys cinquanta. Hi ha moltes tendències del jazz i el que volem és fidelitzar un públic més jove. A molta gent quan li parles del jazz et respon que és molt estrany i per a gent gran. Doncs no, a Europa, sobretot, hi ha molts grups i molts tipus de jazz els seguidors dels quals van dels 25 als 40 anys. És jazz amb moltes tendències i la gent que va a veure’s ja no es planteja si allò és jazz o no. Li agrada i va a seguir aquell músic o aquell grup en concret. Els últims anys, he volgut incorporar aquesta filosofia aquí a Catalunya on hi ha molt pocs festivals que la segueixin. Hem de fer pedagogia perquè es coneguin aquest tipus de tendències, que a Europa són ja quasi majoritàries en tots els festivals.
Repassem el cartell: Hiromi’s Sonicwonder, una pianista japonesa que ha trencat moltes barreres del jazz.
És la segona vegada que la tindrem al Vijazz. Una pianista que va començar a Berkeley, als Estats Units, amb totes les universitats musicals d’aquesta ciutat. I sota el paraigua d’Ahmad Jamal, sobretot Chick Corea també en va ser un dels padrins. Virtuosa del piano, ha fet diferents projectes i en cadascun ha anat variant molt la seva estètica i la seva música. Arriba a Vilafranca amb un projecte molt més funky i més actual. Va ser a la inauguració de les Olimpíades de Tòquio actuant en solitari. És una meravella.
Una altra de les figures serà el britànic Manson Brown, un guitarrista de les noves figures emergents, en un concert que sorprendrà la gent per la seva potència.
Presenta una fusió entre el flamenc i la guitarra més jazzística que està fent parlar molt, sobretot als països més nòrdics i a Gran Bretanya. L’he vist un parell de vegades i té un directe potentíssim. És un trio, però a la vegada és tot electrificat i amb molt de grup i molt potent. Amb aquesta intenció que la gent més jove s’enganxi a aquest tipus de tendències.
Cori Henry, la gran figura. Amb quatre Grammys a les espatlles. Número 1 del funk del jazz contemporani. Vilafranca serà una de les poques ciutats per on passarà, al costat de París, Roma, Nova York, Madrid…
La gira la va començar el 8 de juny i té més d’una vintena de concerts, però a Espanya només farà dues actuacions, Madrid i Vilafranca. És un teclista els seus orígens del qual són un grup de fusió, que ara és molt famós, que es diu Snarky Puppy. Va sortir d’allà però ben aviat va emprendre la carrera en solitari, i a més de teclista és cantant. De fet, en un dels discos de la Rosalia hi ha participat en la producció. Serà un concert superanimat.
Leon Fall, saxofonista franco-suís que està portant el jazz contemporani arreu de França amb molt de recorregut i molt prestigi al seu país.
Sorprenentment, el tindrem nosaltres per primera vegada. Està fent moltes actuacions aquest estiu, a molts festivals importants, i el tindrem per primera vegada a Vilafranca. Seguim amb la voluntat de portar gent nova i que la gent conegui un altre tipus de jazz, que és un altre dels meus objectius, no programar coses que la gent pugui veure aquí a Catalunya normalment. Hem estat 5 mesos negociant amb ell. Té molt de reclam i les dates de juliol estan molt demandades.
Portar la direcció d’un festival com el Vijazz es tradueix a invertir hores i més hores?
És la meva passió des dels 14 anys. Deixant a banda la família, el meu temps de lleure és assistir a concerts, escoltar molta música, i això em nodreix també per poder fer una bona programació i molt eclèctica. Quan acaba el Vijazz normalment marxo a un festival a Rotterdam durant tres dies on passen moltíssims artistes nous i de gran prestigi. Però també assisteixo a altres festivals i d’aquí és d’on agafo molta informació.
Lizz Wright, cantant estatunidenca de soul, blues, jazz, que ha tret un disc i serà la seva única actuació a Espanya.
Exacte, és una artista americana que ja porta bastants anys a dintre de l’escena i ha tret nou disc i fa una gira molt curta, perquè ho decideixen així els artistes. A part de festivals importants de França, Holanda i d’algun altre país europeu, a l’Estat espanyol va decidir fer una sola actuació i és la nostra, perquè li encaixava amb les dates. A Vilafranca obre la seva curta gira europea i ve a presentar el seu nou disc aquí.
El Cicle de Veus Femenines porta Marina Vallet-Quintet i Èlia Lucas, pianista penedesenca.
Vam començar aquest cicle perquè volíem donar veu a artistes femenines d’aquí, del nostre país. És un projecte que va tenir molt bona acollida i la DO Penedès de seguida s’hi va abocar. Continuo programant artistes catalans. Aquest any hem incorporat una pianista de fora de Catalunya, que és la Lucía Rey, una pianista de molt prestigi de Madrid.
Podem parlar d’un cartell complet, divers, actual i amb propostes consolidades i de noves.
Sempre intento fer un cartell en què cada persona trobi el seu concert, un cartell molt variat, on des del més exigent jazzista podrà veure en Matthew Halsall, que el sorprendrà, fins al que no ha escoltat mai jazz i vindrà a veure Corey Henry i aŀlucinarà en un concert en directe passant per la gent que vulgui escoltar una gran veu femenina com la Lize Wright.
Parli’m del cicle ViOFFJazz.
El vam engegar l’any passat amb aquesta idea d’enganxar la gent jove. Parlant amb un dels patrocinadors nostres, Vallformosa, vam plantejar la idea de fer un cicle de música electrònica en viu, divendres i dissabte i vam penjar el cartell de ‘sold out’.
