“‘Love, love, love’ és com un regalet que ens fem a nosaltres i al públic”
Entrevista a l’actor, director i productor, Jose Corbacho
És un musical? És un concert? És una obra de teatre? No, és ‘Love, love, love’, un megaespectacle inclassificable, que un actor i un divulgador s’han tret de la màniga per enlluernar allà on va. Jose Corbacho es va aliar fa tres anys amb Ramon Gener i d’aquella unió en va sortir un espectacle de grans dimensions, que posa una seixantena d’intèrprets, entre músics i cantants, dalt de l’escenari i que repassa alguns dels grans hits de la música, tant clàssics com contemporanis, per construir una història amb el fil conductor de l’amor com a gran protagonista. El resultat final és un espectacle de gairebé dues hores amb un tast de fins a 60 peces musicals de tots els temps, un gran muntatge per aprendre i gaudir, un 2×1 de luxe.
‘Love, love, love’ es va estrenar al festival Grec de Barcelona fa tres anys i, per la seva complexitat i envergadura es representa amb comptagotes. El 4 d’agost arriba al festival Terramar de Sitges, i la meitat d’aquella ‘estranya parella’ està entusiasmat de continuar la seva història amb la Blanca Subur.
Què és ‘Love, love, love’?
Quan vam decidir tirar endavant l’espectacle, no teníem tema, calia buscar un fil conductor. Vam decidir que probablement la majoria de cançons de la història giren al voltant de l’amor… o el desamor. A ‘Love, love, love’ el Ramon i jo expliquem les etapes de l’amor: l’enamorament, la passió, les parelles de llarga durada, la infidelitat…, tot iŀlustrat amb cançons. És un espectacle d’una hora i tres quarts en què no para de sonar música, prop de 60 temes entre música clàssica i contemporània. Però és complicat de definir aquest espectacle.
Per què?
Costa definir el gènere. No és un musical, però no para de sonar la música; no és un concert, però hi ha molts músics sobre l’escenari; no és teatre, però hi ha moltes situacions teatrals; no és comèdia, però hi ha molt d’humor. És un gènere total, l’espectacle més gran que he muntat mai, però l’hem de fer en comptades ocasions perquè costa molt pujar 60 persones a l’escenari. Així que cada cop que el fem, és com un regalet que ens fem, a nosaltres i al públic.
I el públic respon.
El públic s’ho passa molt bé. La música és com un psicòleg gratuït. Tots la portem dins i segons l’estat d’ànim en volem d’un tipus o d’un altre. Amb el públic es crea una complicitat molt bonica, s’implica molt i acaba dret, ballant, picant de mans i cantant. En realitat, és una festa.
Jose Corbacho i Ramon Gener, l’estranya parella.
Quan vam decidir tirar endavant l’espectacle és el primer que vam pensar. Dalt de l’escenari cadascú representa el seu personatge. Ens agrada jugar amb el tipus de públic que ve i esbrinar qui ve a veure el Ramon i qui ve a veure’m a mi.
Com va ser el procés de triar les cançons?
Són infinites, però vam acabar triant temes que ens anessin bé per explicar les diferents etapes de la música i de la història i buscar paraŀlelismes entre Txaikovski i Elton John, dos músics totalment diferents però amb històries personals semblants; o Beethoven i Amy Winehouse, dos romàntics de manual.
Música i amor, dos llenguatges universals.
És clar, per això és un espectacle que viu de les emocions que provoquen les cançons a tot tipus de públic. Ens ha sorprès que ve un públic més variat del què pensàvem inicialment.
Què ha après amb l’espectacle?
El meu gran descobriment ha estat el Ramon Gener, a qui no coneixia. M’ha aportat moltes coses en el vessant musical que desconeixia. És molt complet, li vaig dir que no parlés només de música, que en sap molt, sinó que també toca el piano i canta. Com ell diu, l’òpera va perdre un tenor de classe mitjana, i jo afegeixo, però va guanyar un divulgador exceŀlent.
Actor, director, productor. Amb què se sent més còmode?
Tinc un problema, és que m’agrada tot. Però tot són etapes. Gaudeixo molt estant al darrere, dirigint, però també fent un monòleg, per exemple. Ara mateix, faig el que em ve de gust. A la vida he dit que sí pràcticament a tot i ara em permeto triar.
Com encaixa un megaespectacle com aquest en un festival com el Terramar?
S’ha d’agrair a l’organització que ens hagi programat i permeti que la gent vingui a gaudir de ‘Love, love, love’, tal com ho farà de Melendi o de Ludovico.
I per a una persona que ha estat molt vinculada a Sitges a través de La Cubana, què representa actuar-hi?
L’etapa de La Cubana, quant a teatre, va ser la més important per a mi. Aleshores, més que tornar a Sitges és continuar i m’encanta actuar aquí perquè serà especial, segur, i em fa molta iŀlusió. Vols saber una cosa?
Endavant.
‘Love, love, love’ és el millor espectacle que he fet fins ara perquè l’he pogut crear i, probablement, és un compendi de la meva carrera. He fet coses boniques, ‘Cómeme el coco, negro’ era boníssim, però ‘Love, love, love’ és l’espectacle total.
