“La màgia és l’art de creure en coses que veus i no poden ser”
Entrevistem el mag Jordi Caps, guanyador del programa televisiu Got Talent del 2022.
Nascut a Barcelona, aquest mag viu a Bràfim (Alt Camp) i té una tieta i cosins a Vilafranca del Penedès, on negocia la possibilitat d’establir-se com a mag ‘resident’. Fa unes setmanes va entusiasmar les persones que van assistir a quatre sessions de màgia de prop al Casal, que van gaudir del talent de Caps. De fet, precisament, Jordi Caps va guanyar el concurs televisiu Got Talent el 2022, i era el primer mag que aconseguia aquest èxit.
Vinculat a grans mags, per exemple, com a professor de l’escola de màgia del Mag Lari i assessor del Mago Pop per a Netflix, Caps fa 15 anys que porta el seu espectacle de màgia de prop i de petit format per diversos països del món, com farà en breu a Las Vegas (EUA).
Divendres va actuar a la I Festa dels Premis de la Premsa Comarcal de l’ACPC. Els el recomano.
En la conversa amb el 3d8 remarca l’orgull que li va produir que els organitzadors de la trobada de mags de Tamarite de Litera (Osca) decidissin immortalitzar les seves mans en l’únic ‘passeig de la fama’ de la màgia a Europa i on també hi ha les de Lari, Juan Tamariz i altres professionals.
De petit ja volia ser mag?
Sí, perquè el meu pare ha estat sempre aficionat de la màgia, però primer vaig estudiar la carrera de Turisme i vaig treballar anys en hotels, fins que en arribar a director em vaig plantejar què volia fer amb la meva vida. La màgia, la meva passió, va decantar la balança.
Què és la màgia per a vostè?
Una art escènica que va molt més enllà de ser un entreteniment i que transmet uns valors, comunica. Darrere la bona màgia hi ha també empatia, lideratge, esforç, sacrifici, constància i, evidentment, molta pràctica. Com a mag també has d’emocionar i arribar a la gent.
La seva simpatia deu ajudar a guanyar-se el públic…
Ajuda a predisposar el públic a jugar, sí, i en guanyar el Got Talent molta gent em va destacar la meva proximitat a l’hora de fer màgia. Si transmets bé, tothom pot veure que la màgia existeix.
Vostè està sovint pensant en nous trucs i shows?
Per mi, la màgia és un model i filosofia de vida. Hi ha mags que s’hi fan i d’altres que hi neixen. Això es nota molt en la passió que hi posen.
Hi ha modes en la màgia?
Es viu molt de la màgia clàssica miŀlenària, la que s’ha fet sempre amb anelles, cubilets, etcètera, però ha canviat molt i ara també es juga amb
la tecnologia.
Vostè està especialitzat en mentalisme. Quina diferència hi ha amb l’iŀlusionisme, la màgia en general…?
No n’hi ha: el mentalisme és una branca de la màgia, com ho són les grans iŀlusions i la màgia de prop. La màgia és iŀlusionisme, l’art de creure en coses que veus i que et dius que no poden ser; és fer possible el que és impossible, el que no es veu.
Quina branca de la màgia prefereix o s’hi sent més còmode?
Soc especialista en la màgia de proximitat, que és de les més difícils perquè tens el públic a tocar. No és el mateix veure màgia en un escenari que la que tens més a prop i en la qual s’estableix una relació molt propera i participativa.
Sovint, qualsevol artista parla de la diferència entre públics. També ho creu així?
Sí, veus molt si una persona està disposada a coŀlaborar o no, però en la màgia de prop som psicòlegs i de seguida t’adones qui coŀlaborarà, qui és graciós, qui mira de destrossar-te l’espectacle… De fet, existeix la neuromàgia.
Què vol dir?
És una ciència en què s’ajunten els neuròlegs amb els mags per descobrir quines tècniques de màgia utilitzem per ‘hackejar’ la ment. Hi ha tècniques relativament recents en neurociència, de fa potser 50 o 60 anys, però que la màgia les utilitza des de fa un miler d’anys. Això diferencia els mags que aprenen quatre trucs a Youtube dels que som professionals.
Ja ho entenc…
La màgia és molt complexa i sempre dic que si t’expliqués com faig un truc aŀlucinaries 20 vegades més. Si t’explico com ho faig, mires de veure-ho i no ho veus, encara et sorprens més. En màgia, tot té un perquè, fins i tot les paraules que fem servir.
Per tant, no és veritat que sembla que improvisi…
Exacte, però a mi no m’agrada que sembli que agafes un joc tancat, amb un principi i un final. M’agrada aprofitar el que va passant durant l’actuació.
Quan acaba un show, se’l veu realment satisfet…
L’objectiu de la meva feina és fer creure al públic que el que ha vist és impossible i que, malgrat que sàpiga que en màgia s’amaga alguna cosa darrere, no ha vist res i no ha entès el que ha vist. Sí, et quedes satisfet, com un arquitecte que veu culminat el seu projecte fet realitat.
Per què va anar al ‘Got Talent’?
Com molts artistes, en plena pandèmia vam tocar fons, sense treballar ni expectatives de res, i vaig decidir apuntar-me a un càsting. En cada edició es presenten més de 6.000 persones i ja ho veus, vaig guanyar. Va ser un somni, com la màgia.
El veurem actuar aviat sovint pel Penedès?
A mi m’agrada començar per casa, compartir els meus èxits, i ho estem mirant, però és veritat que malauradament se’m reconeix més a tot Espanya i a Llatinoamèrica que aquí, a Catalunya. No he actuat mai a Tarragona, per exemple, i això és molt trist i sap greu. És llastimós i un drama que aquí no et donin facilitats per treballar, com sí que fan en altres llocs. Molts professionals catalans del cinema, teatre i d’altres disciplines culturals es veuen obligats a marxar a Madrid. A veure si ens podem entendre amb el Casal de Vilafranca…
A banda de marxar en breu cap als Estats Units, tinc entès que ha actuat en molts llocs emblemàtics i per a gent molt coneguda…
Sí. Últimament he estat a les Bahames i a Colòmbia i, per exemple, en els últims anys he actuat en un vol de Barcelona a Dubai en l’Airbus 380 dels Emirats Àrabs, l’avió de passatgers més gran del món; també he fet màgia per a la família reial saudí, Florentino Pérez, l’actriu Charlize Theron, Messi…
Té algun ídol en aquest ofici?
Admiro molt el Mag Lari, un autèntic monstre dalt l’escenari, i òbviament també el Mago Pop. He tingut el privilegi d’estar al seu costat i treballar amb ells, la qual cosa ha esdevingut en una bonica amistat. M’agrada rodejar-me de grans mags i de grans persones, que són de qui n’aprens, t’enriqueixen i t’aporten.
