“L’objectiu és modelar malalties dels humans a través de pacients veterinaris”
La vilafranquina Odalys Torné viu, treballa i fa recerca en el camp de l’oftalmologia comparada als Estats Units
Només cal goglejar una mica per comprovar que el nom d’Odalys Torné està directament associat a l’excel·lència. Ja es va veure en els seus temps d’institut, a l’Eugeni d’Ors, on va obtenir la millor nota d’accés a la universitat. I a partir d’aleshores, ja situada a la rampa de llançament, va completar els estudis de Veterinària i gràcies a una beca va aterrar als Estats Units, on encara viu, treballa i continua la recerca centrada en oftalmologia comparada per intentar descobrir els orígens de malalties irreversibles com el glaucoma i trobar tractaments específics en etapes inicials.
Fa cinc anys que és a Wisconsin, a la zona dels Grans Llacs, però intenta tornar a Vilafranca cada any, normalment per Nadal. Lamenta que no pugui venir per Festa Major, “però és justament quan hi ha més feina a la universitat”.
Com va anar a parar als Estats Units?
Vaig estudiar Veterinària i quan vaig acabar la carrera, en lloc de fer les pràctiques aquí les vaig anar a fer als Estats Units. Allà les especialitats estan més definides, de manera que quan acabes si vols et pots especialitzar. Per aconseguir-ho has de treballar en hospitals passant per totes les especialitats. Quan vaig acabar el rotatori, vaig anar a una conferència a Vancouver, Canadà, i allà vaig conèixer una persona que té la doble titulació de veterinària i medicina, que fa recerca a la universitat de Wisconsin. I em va oferir fer una prova al seu laboratori.
Cap a Wisconsin.
No feia ni dos mesos que hi era i ja em va dir que em quedés a fer el doctorat perquè encaixava molt bé en el seu equip. Interessava una persona que tingués una perspectiva àmplia perquè l’objectiu és modelar malalties que tenen les persones a través de pacients veterinaris.
Què s’hi fa en aquest laboratori?
Als Estats Units em vaig enamorar de l’oftalmologia comparada, que vol dir que et centres en els ulls de totes les espècies. A la Universitat de Wisconsin hi ha l’arxiu d’ulls de totes les espècies més gran del món, amb desenes de milers d’ulls. El que fem és aprofitar aquest arxiu per estudiar malalties que també tenen les persones i podem estudiar-les en etapes més primerenques. A més, és un laboratori especialitzat en glaucoma.
Per entendre’ns, què és el glaucoma?
És una malaltia que engloba diverses patologies, però tenen en comú que en la majoria hi ha un augment de pressió dins de l’ull i això mata unes cèl·lules del fons de l’ull. Això causa una pèrdua de visió progressiva i irreversible.
Hi ha tractament?
Es posen gotes a l’ull per intentar abaixar la pressió de l’ull i mantenir la visió el màxim de temps possible. Però és com una cursa de fons perquè saps que la batalla està perduda. Quan hi ha molts tractaments vol dir que cap acaba de funcionar. El que intentem és entendre quin és l’origen de la malaltia per poder buscar un tractament específic.
Quins avenços s’han aconseguit en aquest sentit?
Estem modelant diverses formes de glaucoma. Amb el meu doctorat he estat treballant en una forma de glaucoma congènit en què, no se sap per què, nens de menys de 3 anys es queden cecs.
En quants anys es poden començar a obtenir resultats?
Actualment s’estan fent passos de gegant, s’estan entenent coses que abans no se’n sabia ni l’origen i es desenvolupen nous fàrmacs. El problema, com sempre, està en el que hi volen invertir les empreses. Un cop s’han fet investigacions en rosegadors, passa a una espècie superior, mamífers més grans, i quan es veu que funciona en diverses espècies, les empreses farmacèutiques han d’avaluar si en poden treure benefici o no.
No som tan diferents respecte els animals.
Hi ha moltes malalties que compartim. La diferència és que mentre amb les persones es vol mantenir l’ull al preu que sigui, amb els animals el que es busca és que estiguin còmodes.
El nivell d’investigació aquí és comparable al dels Estats Units?
Aquí es fa bona investigació, però potser es valora més a fora de casa. El meu company d’investigació és japonès i som la mostra de talent internacional que treballa als Estats Units.
Com a investigadora, quin és el missatge als afectats per malalties oculars?
Que no es desanimin, que es fa recerca molt interessant arreu. Hi ha esperança, tothom té una oportunitat, perquè al final, si trobes un equip que creu en tu, se t’obren les portes a tot arreu.
Com és la teva vida fora del laboratori?
Visc a Madison, sis o set mesos soterrats per la neu, de manera que a l’hivern, a -20 graus, quasi no surts al carrer perquè els edificis estan connectats entre ells. Hi ha una cosa que no sabia i és que a aquestes temperatures, les pestanyes s’enganxen!
