L’obligació de ser feliç
Maite Colomer
Les tradicions que envolten les Festes de Nadal ens menen a ser feliços: trobades familiars, regals, l’inici d’un any nou amb noves perspectives …. Sembla que no tinguem cap més opció que ser feliços.
Però no és així per a tothom.
A mès de la gran quantitat de gent que no pot tenir accés a celebracions i, encara menys, les persones malaltes o els drames de qui pateix les injustícies de les guerres, molta gent que ens envolta viu aquestes festes amb tristesa.
Les celebracions d’aquestes festes estan íntimament relacionades amb la família, però al llarg de la vida, les famílies canvien. Recordo un tuit recent d’en Tomàs Molina on recordava que venien unes festes que s’havien de celebrar en família, i les tristes respostes que va rebre de molts que, aquest any, les havien de celebrar en soledat.
Per a alguns aquests dies es presten a la malenconia: a recordar temps passats, els éssers que són lluny o a aquells a qui no veurem més, vivint el Nadal amb una profunda tristesa que, a més, es senten obligades a dissimular.
Les xarxes socials no ajuden, mostrant abundants imatges de gent feliç amb somriues d’orella a orella. Oblidem que aquella imatge és fruit d’un moment que no té perquè ser perdurable en el temps.
Ens hem de donar permís per sentir la nostra tristesa, i hem de fer el possible per identificar què ens la produeix. Quan la tristesa és profunda i intentem reprimir-la, el més probable és que acabem patint conseqüències físiques, la somatitzem.
Per altra banda, si ens concedim la llibertat d’expressar els nostres sentiments, serà el primer pas per comprendre’ns i deixar que els del nostre voltant ens puguin fer costat.
Espero que amb aquests Reis us arribi una mica de felicitat.