La IA: la fi de la realitat?
Maria Torra
La intel·ligència artificial (IA) activa una revolució tecnològica sense precedents. Programes com DALL-E i Chat GPT generen contingut sintètic d’aparença real, des d’imatges fins a textos. Qüestions ètiques i laborals sobre l’automatització de feines i la veracitat de la informació generada per la IA es discuteixen. Mentre Microsoft ja ha incorporat OpenAi als seus serveis, Google va llançar la seva pròpia versió, BARD; competeixen pel control de la IA. Hollywood rejoveneix actors i es fan pel·lícules sense actors reals. També es clona veus i es compon música. El seu mal ús, però, és un problema greu com l’assetjament escolar i la usurpació d’identitat. Tribunals qüestionen l’autenticitat de proves audiovisuals, perquè la IA genera imatges indistingibles de la realitat. El seu èxit instiga abusos, xantatges i denúncies falses, i causa suïcidis i assassinats. Organitzacions polítiques i grups terroristes l’exploten per sembrar el caos. Legisladors lluiten per regular una IA que supera les lleis quan la línia de separació entre realitat i ficció s’esvaeix. La revolució de la IA planteja qüestions ètiques i legals. Com protegir la integritat de la informació i la privadesa? La resposta no és clara, però el camí promet desafiaments i oportunitats inèdits en la humanitat. Em quedo amb aquesta realitat i ser capaços de tatuar l’ètica en la intel·ligència artificial, de manera que no ens en poguéssim desfer, segons va dir Manuel Sanromà, president recentment elegit a CIVICAi cat, associació creada per treballar per què les persones tinguin lliure accés a la IA i que el seu desenvolupament, socialització i significat siguin ètics i per al bé col·lectiu.
