Violència. Més policia o recursos socials
Maite Colomer
Actes violents al carrer se n’han produït en moltes ocasions al llarg dels anys, i moltes vegades enfrontant col·lectius diferents.
Ara sembla que, quan es produeixen actes violents al carrer, són incidents que mereixen la categoria de notícia de primera línia de l’àmbit nacional, que surten a tots els mitjans, i això fa que es magnifiqui l’incident.
Després sorgeixen diverses opinions sobre les mesures que cal prendre, posicions que tendeixen a polaritzar-se.
Per una banda hi ha qui defensa incrementar l´acció policial. Per protegir o per tapar? No oblidem que el càstig pot ser una mesura dissuasiva temporal, però no soluciona mai el problema de fons que ha portat al conflicte. Passat un temps la situació tornarà a donar-se, potser amb actors diferents o en un altre escenari, però de segur que tornarà a produir-se.
És difícil saber què porta algú a manifestar-se violentament; encara que ho preguntéssim directament a la persona implicada, no crec que fos capaç de respondre. Potser una manca de perspectiva de futur es barreja amb no tenir por de perdre res. O l’adrenalina que produeix posar-se al límit del que és permès junt amb l’anonimat que dona el grup…
També hi ha qui aprofita per buscar un origen ètnic en els motius de la violència, i per què no buscar-hi un origen social, cultural, econòmic…? Si és necessari fer públiques les característiques dels participants, diguem-ho tot. En cas contrari, estem donant una informació esbiaixada que sabem que només servirà per incrementar les tensions.
I amb aquestes reflexions m’acosto a les posicions que defensen que el que és necessari és incrementar els recursos i inversions en l’àmbit social. Els resultats no seran immediats, però seran molt més efectius.
