“Entre un 5% i un 10% de la població són potencials saurís tot i no saber-ho”
Entrevistem el saurí Pere Maria Sanromà, amb una trajectòria de 50 anys buscant aigües subterrànies
Nascut a Vespella de Gaià (Tarragonès) tot just 3 dies abans que el mite futbolístic Johan Cruyff, fa 74 anys, i president del club de futbol de la Nou de Gaià, que es va proclamar campió de Tercera Regional sense perdre cap partit i essent l’equip més golejador de l’Estat “el dia que Cruyff va guanyar l’única lliga com a entrenador, perquè les altres tres les hi van regalar” –diu aquest home amb molt de sentit de l’humor–, Pere Maria Sanromà és jutge de pau de Vespella des de fa 39 anys i, sobretot, saurí des de fa mig segle. Durant aquest temps, ha descobert “més d’un miler” de vetes d’aigua subterrània que han permès de construir pous arreu de Catalunya, les Illes Balears i altres indrets de l’Estat. Només entre Bellvei i Santa Oliva, municipis penedesencs que es toquen, ha marcat l’indret on perforar fins a 184 pous. Masllorenç és a punt d’inaugurar-ne un que el saurí va ‘indicar’ fa 3 anys.
A Sanromà se’l coneix com ‘l’home del pèndol’, estri que empra per buscar aigua i del qual en té una cinquantena de molts llocs del món. A més, aquest saurí sempre du alguna de la quarantena de boines que també té. Repeteix sovint que és “boig i xulo”, i una conversa amb aquest saurí és garantia de diversió i passar-t’ho bé.
Com va ser que va començar a fer de saurí?
A través d’un amic que em va dir que ho provés. Jo no hi creia, però ja ho veus, porto 50 anys i faig conferències i demostracions als coŀlegis.
Vostè passeja amb el pèndol i què passa si és a sobre d’una veta d’aigua?
Es mou –si hi ha molta aigua, pot anar com un ventilador–, però s’ha de saber interpretar el que et diu. A mi, el pèndol em diu moltes coses –potser fins i tot si hi ha dues vetes d’aigua, una més fonda que l’altra–, però potser a tu res. Ara bé, també és veritat que no l’arribaré a entendre mai del tot i quan fallo, que algun cop fallo, a vegades no sé el perquè.
Quin percentatge d’encert té el pèndol que li diu que al subsòl hi ha aigua?
Un 80% o 85%. I també t’endevina, més o menys, la profunditat, si bé no són matemàtiques.
Costa gaire trobar aigua?
Trobar en un poblet un pou de 50.000 l/h, molt, però jo n’he trobat força. Ara bé, em diuen “tu, trobes aigua on no n’hi ha” i jo els responc: “Nooo, si no n’hi ha no en trobo; i si n’hi ha, a vegades tampoc la trobo o es veu que no en surt prou”.
Hi ha manera d’intuir on hi pot haver aigua sense agafar el pèndol amb la mà?
No, però el que sí que és veritat és que hi ha zones molt més bones que d’altres. El Baix Penedès, per exemple, és una zona molt bona per trobar aigua, com el Tarragonès, però l’Alt Penedès ja no és igual i la Conca de Barberà, pitjor. Sempre dic que depèn de la mare naturalesa.
Què vol dir, això?
Doncs que tot, com que plogui més o menys, els terratrèmols i demés, depèn de la naturalesa. Em pensava, com molta gent, que el món es movia a través de l’economia, però ja fa anys que dic que mana la naturalesa.
Per què s’autodefineix com un sonat?
Perquè ho has d’estar per fer el que faig, com aquell que busca ovnis o fa de porter de futbol [riu].
Els saurís i els científics no es porten gaire bé, oi?
No, gens; perquè no admeten el que som els saurís. Un estudi geològic et diu moltes coses, però ells no admeten el que interpretem naltros. Hi ha coses que als científics no els quadren, però és així i trobem aigua on no s’ho expliquen.
Quants saurís hi ha a Catalunya, per exemple?
No ho sé. Ara bé, entre un 5% i un 10% de la població són potencials saurís tot i no saber-ho perquè tenen aptituds i, per tant, ho podrien ser. En alguna demostració amb canalla les mares em diuen que el seu fill és “una mica estrany” i jo els dic que podria ser un bon saurí [riu].
Està ben pagat, fer de saurí?
Faig més de 30.000 quilòmetres a l’any amb cotxe, camino cada dia i cobro 200 o 300 euros per cada pou.
Home, tenint en compte que pot aportar milers de litres d’aigua a un poble…
Sí, està superregalat pel que faig. Un científic et fotrà una clatellada de por i si no hi ha aigua et dirà que hi ha hagut un error de càlcul.
Vostè, com a saurí, indica on nota que hi ha aigua, i aleshores què cal fer?
Es fa una prospecció al lloc concret i si efectivament trobem aigua, es construeix el pou.
Expliqui’m això del motiu ‘l’home del pèndol’ pel qual se’l coneix. Qui l’hi va posar?
Per un primer documental que em van fer per a TV3 uns periodistes de Valls (Elisenda Trillas i Guillem Voltes) i que va tenir un èxit de por. Se’m coneix també com el ‘Bruixot de l’aigua’ o, en anglès, ‘The wizard of water’ [El mag de l’aigua].
Vostè té una cinquantena de pèndols…
Sí, de tot el món i tipus. Un fil amb una cargola ja és un pèndol, però en tinc de molt diferents. Qui me’ls ven no em diu de quin material estan fets, però hi ha ferro, coure… Un de molt simbòlic i el meu preferit és una ‘ferradura de la sort’.
