“És un honor i una gran responsabilitat ser el president d’una colla que fa 75 anys”
Entrevistem Carles Mata, president dels Castellers de Vilafranca amb motiu de l’aniversari de la colla
Carles Mata tancarà aquest any el seu mandat com a president dels Castellers de Vilafranca formant dualitat amb Sisco Benet com a cap de colla. A ell li ha tocat viure la pandèmia, el pitjor moment de la història dels castells, però també un dels millors, el 75è aniversari de la colla que presideix.
Què se sent en la condició de president d’una entitat com els Castellers de Vilafranca, que compleix 75 anys?
Un honor i una responsabilitat molt grans. Som una colla que ratlla els 1.000 socis, i que actualment té unes assistències a assaig brutals. En el nostre mandat ha coincidit amb el 75 aniversari, una efemèride molt important per a la colla i que crèiem que havíem de celebrar molt. Així, des de l’any passat una comissió s’ha dedicat en cos i ànima a fer una feinada terrible. Un grup amb gent jove i no tan jove, amb excaps de colla i expresidents que en contacte estret amb la junta actual ha acabat generant tota una llarga llista d’actes.
Precisament l’acte central arriba aquest dissabte al Liceu de Barcelona. Com estan els darrers preparatius?
Dissabte passat la colla va fer un assaig que va anar molt bé. Ara estem ultimant detalls. Demà marxarem ben d’hora amb la intenció de fer l’assaig general. Els nervis van per dintre, però és normal perquè no només anem a fer un castell al Liceu. El Joan Font, el director de Comediants, s’ho ha agafat molt seriosament i s’hi ha implicat moltíssim. Venen actors de la companyia a participar amb nosaltres en algunes escenes més teatralitzades. Al final serà una gala d’uns 75 minuts aproximadament que serà també retransmesa per la Xarxa de Televisions Locals, i TV3 també ens ha confirmat que ho donarà en diferit. El fil conductor és la història dels castells i la seva evolució lligada amb la història dels Castellers de Vilafranca. Entremig hi construirem un 3d9 amb folre. En un aforament per a 1.500 persones ja ens queden poques entrades per vendre, però animo la gent a venir perquè serà un espectacle únic i molt emotiu.
Quina ha estat la fórmula de la colla per mantenir-se al cim del món casteller durant tants anys?
Hores, hores i més hores. No hi ha cap altre secret. Nosaltres vam ser els primers a instaurar els dos assaigs, i més tard, tres. Aquesta ha estat una de les claus, com més entrenes més objectius aconsegueixes. Tampoc ha estat fàcil mantenir aquest ritme, però els resultats ens han donat la cara i la gent ha respost. La clau d’estar a dalt de tot és tenir una gran massa social i això et permet poder fer grans castells.
El Joverd és actualment una gran font d’alimentació de la colla.
A l’última edició que vam fer l’any passat vam captar gairebé un centenar de joves. Una barbaritat. És una injecció de fornades noves molt positiva per a la colla. Joves que s’han implicat després i que han entrat a la junta, per exemple. I per ells fa que quan entres a la colla t’hi enganxes d’una manera que costa molt deixar-ho. Penso també que fer el Joverd cada dos anys va ser una decisió de la junta anterior del tot encertada i que vam voler mantenir.
Vostè ara està vivint l’aniversari, però també va viure un dels pitjors moments que ha patit el món casteller, la pandèmia, que ja hem deixat enrera sortosament.
Va ser una època molt dura i que ens va tocar viure. Nosaltres vam agafar la junta el febrer del 2020 i al mes següent ens tancaven tots a casa. Fèiem reunions telemàtiques setmanals per preocupar-nos sobretot per la gent gran de la colla, dels més vulnerables, d’aquells que vivien sols per si necessitaven alguna cosa, i dels que estaven passant la Covid, preocupar-nos pel seu estat i fer-ne un seguiment. Teníem clar que havíem de mantenir la flama de la colla ben encesa i que la massa social que tant ens caracteritza a nosaltres no la podíem perdre, perquè després l’arrencada podria ser molt difícil.
Va ser una lluita constant…
Manteníem un contacte estret amb Protecció Civil. Recordo que quan es començaven a obrir algunes coses, com els esports, a nosaltres no ens deixaven ni assajar ni que fos amb mascareta. I veies que s’estaven jugant partits de rugbi i a tu et continuaven prohibint fer-ho. Vam ser molt tossuts i vam insistir i pressionar moltíssim, fins i tot la Coordinadora s’hi va implicar de manera molt decidida. Va ser llavors quan ens van permetre assajar en grups de 25. Nosaltres vam fer onze grups de 25 persones i assajàvem un cop cada quinze dies amb testos constants i mascareta. El que volíem era que no es perdés l’essència castellera i penso que ho vam aconseguir. Aquell primer assaig amb tots novament va ser molt emotiu, com també ho va ser aquella primera actuació a la Nit dels Xareŀlos al carrer sant Pere amb la gent asseguda a les cadires. Aquell 3d7 de la represa amb mascaretes va ser un moment molt emocionant i es van escapar moltes llàgrimes.
Aparquem la pandèmia i tornem a l’actualitat. Amb el pilar de nou la colla ha demostrat que no hi ha sostre casteller?
Penso que sí que n’hi ha, de sostre, i per mi el pilar de nou és bastant el límit casteller. És cert que es pot plantejar una torre de deu amb folre, manilles i puntals, però estem parlant d’un castell amb molt de pes i que necessita molta gent. En tot cas veig més possible castells de deu sense manilles o la torre de nou amb folre que només hem estat capaços de carregar nosaltres.
I què en pensa, de la nova puntuació que s’ha donat a conèixer del Concurs de Castells de Tarragona?
Tenint present que nosaltres som a dins de la comissió, però només amb un vot, hem expressat el nostre malestar perquè no té cap sentit que d’un any a l’altre baixin els punts del pilar de nou i pugin els punts del 3d9 net quan del primer només l’ha fet una colla i del segon dues, i el mateix ha passat amb la torre de nou amb folre, que només hem carregat nosaltres. També hi havia colles que eren del parer que el 9d9f estava mal puntuat. Al final cadascú pressiona pels seus interessos, però no estem d’acord en com s’ha portat el tema.
Per què hi ha places on se sent algun xiulet cap als Castellers de Vilafranca?
Que jo recordi només he sentit xiulets cap a la nostra colla, no he sentit cap xiulet cap a altres colles. Potser estar vint anys liderant els castells hi ha a qui no li agrada. Precisament la darrera actuació a Tarragona per Santa Tecla es va donar aquesta situació. El Sisco es va rebeŀlar amb un discurs intern cap a la colla i en cap moment no es va referir a Tarragona. Ell es va referir al fet que les persones que xiulen no entenen de castells, poden ser persones de Tarragona, però també de Girona, de Sabadell, de Sant Cugat… i la seva arenga va ser anar a demostrar què és fer castells. Ningú dels que estaven a plaça sabia per què la diada arrencava tard. Sempre hi ha un motiu o altre. Vam entrar a plaça plovent i amb retard, el sorteig d’ordre d’actuació es va fer tard i si et toca sortir primer canvia molt a ser tercer, per exemple. Vam tenir un petit problema amb la canalla que vam poder solucionar de pressa, però tot plegat són factors que van fer començar la diada 20 minuts tard. L’any passat la colla Vella va obrir la diada setze minuts tard i no recordo cap xiulet.
Sant Fèlix sempre obre debats i opinions. Creu que la diada seria millor amb només tres colles?
Com a colla mai ens hem posicionat en aquest sentit. La meva opinió personal i no com a president dels Castellers de Vilafranca és que Sant Fèlix ha de tenir les quatre millors colles del moment, al final és afavorir l’espectacle casteller. Que quatre colles puguin fer quatre pilars de vuit, per exemple, és una passada. I que les quatre colles portin castells de gamma extra també ho és. Si volem seguir sent la plaça més castellera penso que han de seguir venint quatre colles.
I l’altre debat és el fet d’anar suprimint les diades en diumenge al migdia per més dissabtes tarda.
Sempre s’han fet castells sota una calor de justícia. Recordo alguna actuació a la Bisbal de morir-me de calor i ningú es va plantejar de canviar la diada cap a altres dies. Que cadascú faci les diades en el moment que més li convingui, i no serem nosaltres els qui les canviem.
