Nit d’estels
Maria Torra
A pocs llocs veureu el cel fosc que tenim als Pirineus. A Catalunya, mitjançant el Fons de Biodiversitat i Acció Climàtica, es posa en marxa el projecte de protecció del cel fosc i millora de la seva excel·lència al parc natural de l’Alt Pirineu, Parc Nacional d’Aigüestortes i la Serra del Monsec on hi ha l’observatori astronòmic, zona de tot el país amb menys contaminació lumínica. Els municipis de l’Alt Pirineu, en quatre anys, hauran d’haver adaptat tota la il·luminaria a la menys contaminant, l’ataronjada. Serà la zona de protecció de cel fosc més gran d’Europa. Els essers vius guiats per la llum solar necessitem, per conciliar un bon son, no veure llum blanca a partir d’una certa hora. És una de les causes d’extinció de moltes espècies. Es faran miradors astronòmics a cada municipi i es divulgarà un nou planisferi, basat en la mitologia popular dels pirineus, on les constel·lacions canvien de nom segons els grans intèrprets del cel estrellat, els pastors avantpassats. Tot Isil a les fosques, contemplant la Via Làctia, constel·lacions, cúmuls d’estels i Perseids. Ni el brullar del riu, ni el bordar de cap de gos pastor va distreure del focus de tot el poble aplegat a la plaça. Dos telescopis i anècdotes dels pastors del Pallars, ens van acompanyar bocabadats. Com va dir Mossèn Cinto Verdaguer al contemplar meravellat el cel al Alt Àneu el 1882: “És sols lo començament, lo que prenies per terme. L’Univers és infinit, pertot acaba i comença i ençà, enllà, amunt i avall, la immensitat és oberta, i a on tu veus lo desert eixams de mons formiguegen. Dels camins de l’infinit són los mons la polsinera, que puja i baixa a sos peus quan Jehovà s’hi passeja”.
