“Ens hem tret l’espina que portàvem clavada des del Mundial d’Argentina”
Entrevistem el seleccionador estatal, Guillem Cabestany, amb motiu del títol europeu d’hoquei patins
Guillem Cabestany (Sant Pere de Riudebitlles, 1976) és director tècnic i seleccionador estatal d’hoquei patins des del juliol del 2021 amb un contracte signat fins al 2024.
Va començar la seva carrera professional a les banquetes al CE Vendrell (2010-2014), Hoquei Breganze (2014-2015) i FC Porto (2015-2021) i el seu impressionant palmarès inclou 2 Copes del Rei, 1 Copa CERS, 1 Copa d’Itàlia, 2 Lligues portugueses, 3 Copes de Portugal i 4 Supercopes de Portugal.
A més, com a jugador, Cabestany va defensar la samarreta d’Espanya campió d’Europa júnior (1995) i de la Copa Llatina sub-21 (1996), i va guanyar un Mundial (2001) i un Europeu (2002) amb l’absoluta. A nivell de clubs, es va proclamar campió d’una Supercopa d’Europa (2000), dues Copes del Rei (2006, 2008) i una Supercopa d’Espanya (2007).
A la banqueta de la selecció va estrenar-se amb un títol europeu el 2021 que ara ha repetit a Sant Sadurní. Abans havia quedat cinquè amb l’absoluta al darrer Mundial d’Argentina.
Respira més tranquil amb el títol europeu a la butxaca?
Un cop passat el torneig la sensació és de satisfacció total. Estic satisfet per com hem treballat durant aquestes tres setmanes de preparació i competició. Està clar que quan acabes amb victòria l’alegria és doble i quan parlem d’esport professional, o guanyes o la satisfacció no és completa.
La selecció ha mostrat una solidesa a ressaltar sobretot a la final contra Portugal.
Penso que hem estat sòlids tota la setmana. L’equip tenia molt clar que calia un treball de conjunt i deixar-ho tot a la pista per aconseguir la fita. És cert que el partit de la final va ser el més rodó de tota la setmana però també és veritat que l’efectivitat ens va condicionar a poder tenir millors resultats.
I una maduresa mental contra Itàlia a semifinals en un partit molt disputat?
Va ser un partit molt complicat. Ells ens tenien molt estudiats i ens van controlar tots els punts forts nostres que havíem tingut contra ells dos dies abans i, a més, el seu porter va fer un gran partit. Van saber aprofitar les poques errades nostres per ser molt efectius de cara a porteria.
En aquest partit, quan van arribar els penals, va pensar en el Mundial d’Argentina on als quarts de final contra França no es va marcar cap dels cinc penals?
Hi porto pensant des de llavors. Aquesta vegada els teníem molt ben preparats i per això els jugadors, que també tenien l’espina clavada, hi van anar amb molta confiança i estic convençut que si n’haguéssim necessitat algun més del Pau o del Marc Grau, que eren els següents, els haurien marcat segur perquè estaven preparadíssims per al moment.
En aquest sentit, quina part de mèrit d’aquest encert hi té l’staff tècnic?
Molt. El Roger Molina i companyia. Ell els aconsella, sobretot als porters, però també als jugadors, que sàpiguen quin tipus de porter tenen al davant. Ara bé, quan el jugador es planta al punt de penal tota la resta desapareixem i la feina l’han d’acabar ells. Una feina que es van prendre molt seriosament a l’hora de treballar-los. Ens vam treure aquella espina clavada amb un 100% d’efectivitat.
Què els va dir als jugadors abans de sortir a jugar la final?
A l’hotel moltes coses. Vam estar visionant vídeos, fent xerrada. I al vestidor els vaig voler recordar el gran treball d’equip i l’ambient que havíem generat però que calia rematar-ho i tenir la recompensa final i els jugadors ho van complir a la perfecció.
Anar per davant en el marcador a la final va ser un punt a favor.
Sí, però també li haig de dir que durant molts partits vam anar per darrere en el marcador i l’equip ho va saber gestionar a la perfecció perquè era una de les parts més complicades amb un equip que venia d’un cop molt dur al Mundial d’Argentina i el record podia pesar molt.
Digui’m, li agrada aquest sistema de competició que es va crear per aquest europeu?
Penso que per a l’aficionat la idea és interessant, però soc del parer que el campionat s’hauria d’allargar un parell de dies més per poder tenir algun descans. L’exigència física d’aquests campionats és molt alta i si hi afegim l’època de l’any en què s’han celebrat doncs encara més.
Content amb els onze jugadors que ha escollit aquesta vegada?
Hem aconseguit un objectiu i això et fa estar satisfet.
Quines paraules mereix Sant Sadurní com a seu del campionat?
Les millors. Una assistència immillorable amb gent d’arreu i no només de prop, Sant Sadurní, Sant Pere, Vilafranca sinó també de Madrid, Galícia o el País Basc. Crec que l’organització ha estat prou bona i els organitzadors estan contents.
I ara quin és el següent repte?
Els europeus sub-17 i sub-19 i a veure si el femení absolut s’acaba fent a final d’aquest any. Més enllà hi haurà el Mundial a Itàlia l’octubre del 2024.
