Paradís per a tothom
Daniel García Peris
Cada any surt a les notícies en aquesta època i no per això deixa d’indignar. A les localitats més turístiques properes l’habitatge dels treballadors del sector està més que compromès. Imaginem el personal de servei somrient enmig dels paisatges de les Illes Balears o oferint atenció de qualitat a terrasses de Barcelona. Sembla un somni, però la realitat és molt diferent per a aquests treballadors del turisme. Mentre els visitants gaudeixen de tots els luxes que aquestes destinacions ofereixen, molts d’ells es troben en una situació desesperada.
No poden permetre’s el luxe de gaudir de l’habitatge al qual fan honor amb la seva feina. Els elevats preus dels lloguers fa que hagin de viure en situacions inacceptables, sense dignitat ni estabilitat. Són víctimes de la desigualtat i l’explotació. Els alts costos de l’habitatge i els baixos salaris els fa malviure en situacions inhumanes, compartint pisos minúsculs o vivint en cotxes en condicions deplorables. Les administracions han de prendre mesures contundents per protegir els drets dels professionals del turisme. No es pot permetre que quedin abandonats a la seva sort, mentre que la indústria turística segueix endavant sense tenir-los en compte. És imperatiu establir polítiques de control de lloguer que hi assegurin l’accessibilitat i l’equitat per a tothom.
Els empresaris també han de ser conscients de la seva responsabilitat. No és acceptable que els grans grups engrandeixin els seus negocis a costa dels drets humans bàsics. Han de garantir salaris dignes i condicions laborals justes, i no haurien de permetre que els treballadors turístics visquin en una constant angoixa habitacional. Sortosament alguns d’ells han començat a incloure l’allotjament assegurat a la seva oferta de treball. La justícia i la igualtat són valors fonamentals de qualsevol societat. Al Penedès, en la influència turística de Barcelona, s’ha d’evitar que aquesta manera de fer s’expandeixi. És hora de posar fi a aquesta injustícia i construir un futur on el paradís no sigui només per als turistes, sinó també per a tots els qui fan que aquest paradís sigui possible.
