La víctima d’una agressió sexual
Maite Colomer
Aquests últims dies, més que mai, hem sentit parlar de violacions i violència de gènere.
El motiu pel qual en sentim parlar més és perquè se’n produeixen més o és perquè es denuncien més?
Jo vull pensar que és perquè se’n denuncien més, tot i que fa pocs dies vaig saber que una nena havia estat violada aquí a Vilafranca, però no ho havia volgut denunciar. Potser per vergonya, potser per no haver de passar per tots els mals tràngols de metges, mossos, estigmes en fer-se públic…
Comprenent tots aquests motius, la meva més gran admiració per totes les víctimes que han aconseguit el coratge per denunciar-ho.
La controvèrsia també ha sorgit en referència als agressors, mostrant-los en molts mitjans de comunicació com a víctimes de l’entorn en què s’han desenvolupat. Ningú no posa en qüestió aquest fet. Com a societat, som responsables dels polítics que votem i, per tant, som responsables en última instància dels recursos que es destinen als col·lectius amb més problemàtica social.
Però, qui és la víctima que ho tindrà més difícil per recuperar-se d’una agressió? La víctima és la persona que ha patit l’agressió. Una persona que, a part de les greus conseqüències físiques que ha patit, tindrà insomni, li costarà dormir o tindrà malsons durant molt de temps.
Una persona que reviurà constantment el fet traumàtic, de vegades, fins i tot quan vulgui tenir relacions sexuals amb la seva parella, la qual cosa pot portar a conductes d’evitació.
Viurà amb por i deixarà de fer moltes activitats de les que feia anteriorment amb normalitat i acabarà vivint en un estat permanent d’alerta i ansietat.
Aquesta és la perspectiva que espera a la víctima que ha patit una agressió sexual.
