L’ambició cega les propostes

21/05/2023 - 09:39h

Jordi Parellada

Tornem a tenir una contesa electoral a la vista, abastament anunciada i, suposo que com molts, amb ganes que hagi passat.

A les eleccions, en general, es pot aplicar aquella dita dels operaris quan tens reformes a casa: “estàs content quan arriben i més content quan marxen”. A moltes poblacions i municipis es converteix en el moment, podríem dir, de màxima fertilitat, quan s’han lligat o tancat moltes execucions d’obres, de plans i projectes, etc., gestionats per l’equip de govern de torn. 

Igualment per als partits de l’oposició: també és un moment de fertilitat, però de sentit contrari, traient els draps bruts dels rivals per potenciar el canvi.

N’hi haurà que ho hauran fet molt bé i d’altres que no tant. Diuen que es fa els últims dies per allò de la memòria de peix que tenim, i que els records no van més enllà dels darrers moments i, així, “ajuden” a prendre la decisió del vot.

El fet en si és abastament utilitzat pels partits –sempre uns més que d’altres, com tot– tant d’aquí com de la resta del món!

Diguem que tampoc hi ha cap vara de mesura imparcial que permeti trobar el punt d’equilibri i, probablement, cap partit té la intenció que existeixi. Entre uns i altres se les foten per fer exactament el mateix que l’altre i aconseguir el poder. En general l’ambició cega les propostes.

Potser seria bo introduir canvis en la llei per aconseguir que totes les propostes i plans de cada partit s’haguessin de consensuar abans de les eleccions i que la votació fos només per assignar qui n’hauria de fer la gestió.

Però com que cadascú té les seves preferències i àrees de poder, segur també hi hauria pegues.

Soc del parer que per un ajuntament, com a batlle o com a regidor hi hauria de passar tothom. L’entenc com un servei a la ciutadania, temporal –ningú és capaç de liderar cap projecte, organisme o entitat amb una entrega total més de 10 anys i la societat necessita canvis i renovacions constants d’idees.

Per mi, fer de polític no hauria de ser una dedicació professionalitzada sinó un espai temporal de la teva vida que la dediques a la gestió del bé comú, degudament remunerat, però no com a substitut del teu ofici o professió. Tenint present, sempre, el país i la llibertat desitjada.

A més, hem de tenir en compte que els organismes públics com un ajuntament, un consell comarcal, una diputació, la Generalitat, el govern central o el mateix Parlament Europeu són, només, gestors dels nostres impostos recaptats.

Pensem-hi.

També et pot interessar

Comentaris