La por d’envellir

Maite Colomer

Recentment he pogut celebrar el meu aniversari i, prenent consciència una vegada més de la felicitat que m’envolta en aquesta època de la meva vida, he volgut destinar aquesta columna a totes les persones que viuen el pas dels anys amb por.

En la nostra societat es dona molta importància a la bellesa física i a la joventut, i és habitual tenir por del pas dels anys, sovint acompanyats de la pèrdua de salut, de la possible pèrdua de persones estimades… Aquesta por és racional, tot i que és recomanable ser conscients d’aquesta realitat, però, alhora, intentar gaudir del dia a dia i no deixar que aquesta por ens condicioni la felicitat i el gaudi.

En algunes persones, notar el pas del temps al cos, com pot ser veure una arruga, algun cabell blanc o qualsevol mostra del pas del temps en el seu físic, els produeix una gran angoixa.

Aquestes persones eviten mirar-se al mirall o anar amb gent de més edat que elles per no fer-se conscients del pas del temps. Necessiten sentir-se joves, vestir, comportar-se i envoltar-se de gent jove. Pateixen el que s’anomena gerascofobia, o, dit d’una altra manera, por irracional d’envellir.

De nou, vull subratllar l’adjectiu ‘irracional’.

Com en totes les pors irracionals, és més fàcil donar consells que dur-los a terme sense ajuda de professionals, però, de totes maneres, jo en donaré alguns:

Intenta tenir contacte amb gent de totes les edats, no només amb gent més jove.

No evitis mirar-te al mirall, al començament potser només veuràs les arrugues i cabell blancs, però, amb el temps, deixaràs de veure-ho i et veuràs a tu, amb totes les teves altres facetes.

I recorda que el pas del temps t’haurà proporcionat més coneixements i estabilitat emocional.