“La pretensió del festival VilaPensa ha estat sempre la difusió del pensament”

06/04/2023 - 14:34h

Entrevistem Jordi Sàbat, director del festival VilaPensa que dimarts arrenca la sisena edició

Jordi Sàbat és l’ànima del festival VilaPensa que enguany arriba a la sisena edició. Es mostra orgullós perquè a Vilafranca el festival del pensament no té res a envejar als que es fan a Barcelona, Madrid o París. Destaca que del pressupost que té el festival, uns 33.000 euros, el 60% el cobreix l’Ajuntament de Vilafranca, però recorda l’aportació important que ha fet la Fundació Pinnae i la de petites col·laboracions d’empreses privades. El VilaPensa l’organitza el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

Per què el tema de la mort, un camp tan delicat?
És un tema que ja des de la primera edició del VilaPensa el teníem al cap. Tenim la vocació de ser un servei públic perquè ens empara l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona. Per fer el que en filosofia es diu filosofia pràctica: aquell tipus de filosofia que surt de totes les teories, que fa actes que els ciutadans se’n puguin aprofitar i s’emportin a casa seva com a mínim una idea, una reflexió, alguna cosa d’aplicació a la seva vida quotidiana. Quina és la cosa que ens uneix a tots els humans? Òbviament, la mort.

A la presentació va parlar de tractar el tema amb el màxim respecte.
No podem oblidar que la mort ens afecta a tots. VilaPensa, afortunadament té molt de seguiment i ens cal ser molt curosos amb el que s’hi diu i el que no s’hi diu. Perquè jo no em puc oblidar que potser qui està davant d’un ponent a l’auditori de Vinseum o ho està escoltant per la ràdio o veient per televisió, potser l’endemà ha d’anar al Duran i Reynals, o la setmana que ve té una analítica amb resultats incerts o potser se li ha mort un pare, una mare, un fill o un germà recentment. Que mai cap d’aquestes persones ens pugui retreure del què parlem. Com diu el nostre programa, qui no hagi patit el que jo no he patit que no em doni consells. No volem envair terrenys personals i tot el màxim respecte.

En aquest sentit hi ha un tema que podria obrir molts debats com és el funeral com a únic acte social. Deia que l’espècie humana conservem aquest acte com a única reminiscència d’acte social que tenim.
Ho diu la doctora Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica de la URL, en el seu últim llibre. Parla sobre la manera de morir. El que ve a dir és que tots els actes socials que tenim són privats. Jo no vindré al naixement del fill d’una persona que no conec, tampoc aniré a un casament ni a una primera comunió o una festa privada. En canvi, si jo m’assabento que ha mort una persona sóc capaç d’anar al tanatori, un lloc obert on hi puc anar lliurement. La doctora diu que aquesta és la darrera reminiscència que conservem de la història dels homínids. És un tema molt interessant de com encara ens uneix aquesta por ancestral de la mort.

21 actes i 40 participants durant deu dies. Satisfet?
Sí, perquè aquest any hem aconseguit una cosa que és l’equilibri amb no només conferències sinó també amb un compendi d’altres arts que ajuden a digerir el tema de la mort. Fer més suportable que durant una setmana no cal estar parlant de la mort i em refereixo a fer cinema, teatre, lectures dramatitzades, música, però a la vegada també actes de filosofia perquè no podem oblidar que aquest és un festival de filosofia i també ens devem a la Universitat de Barcelona que ens empara i ens garanteix els continguts.

VilaPensa dissenya actes únics i singulars que no es trobaran enlloc.
Efectivament. Podríem posar molts exemples d’aquest any. Nosaltres el que normalment fem és dissenyar un acte. Li proposem al conferenciant parlar d’una manera o d’una altra amb una guia, tot i que li respectem la seva decisió. Des del punt de vista de la literatura, per exemple, qui ens podria parlar millor de la mort sinó Shakespeare, el millor de totes les èpoques que ha escrit de totes les maneres sobre la mort. Però de quina manera ho fem perquè sigui més pedagògic que és el que pretenem? Doncs, va ser aleshores quan vam pensar en una persona que el coneix molt bé que no és cap altre que el Xavier Albertí, durant molts anys director del Teatre Nacional de Catalunya acompanyat d’un actor per fer-ne un joc interpretatiu. No sé el que faran però aquest és l’atractiu. Això no es trobarà enlloc més.

Figures contrastades en el camp de la filosofia on ressalta Michel Onfray.
Michel Onfray és un dels millors filòsofs d’arreu des de fa molts anys. Una figura que està molt de moda al seu país, França. És molt actiu i es disputa la supremacia amb l’altre gran pensador que és Michel Houellebecq parlant dels temes socials que afecten el país veí com són les pensions, les armilles grogues… Ell ha reconegut sempre que és un ateu recalcitrant. Ens interessava molt la visió de l’ateisme davant de la mort. Perquè així com hi ha gent que davant de la mort té unes creences i unes esperances i una fe sigui del tipus que sigui, tot i que normalment estan canalitzades a través de les religions, ell és clarament ateu i ho defensa i ho justifica. Ha publicat desenes de llibres, entre els quals la filosofia de la història amb mes de mil cinc-centes pàgines repartides en tres volums. En aquest cas no ve de manera presencial l’any passat vam tenir la mala experiència de la traducció simultània i aquest any hem preferit proposar-li directament que no vingués i ens ha gravat 31 minuts a partir de nou qüestions que li hem proposat nosaltres que són cabdals a propòsit de la mort.

VilaPensa educació. Un dels objectius és apropar el festival al col·lectiu jove. Anem en la bona línia?
La veritat és que enguany en podríem presumir, el que passa que no ho farem. A través de VilaPensa educació hem aconseguit fer dues sessions al teatre Cal Bolet sobre una obra que tracta el tema del suïcidi juvenil. La nostra sorpresa ha estat que ha merescut l’atenció de més de 500 joves de les escoles i instituts de Vilafranca. Això és un èxit i és el que em fa més content en els sis anys que portem d’un festival que està pensat no només per gent adulta sinó també per impregnar de filosofia els joves. Volem que els joves sàpiguen que existeixen moments durant l’any, i que a la vegada ho puguin importar a casa seva o a l’escola, de pensar ni que siguin cinc minuts allò que són, què volen fer i quines idees tenen com a referents per la seva vida. Poc o molt cada any anem esgarrapant i la demostració són tots els que ens segueixen per les xarxes on pràcticament s’equilibren les edats amb les persones més grans que acudeixen als actes de manera presencial.

Es poden superar les 22.000 persones que van ser presents d’una manera o altra a la darrera edició?
Nosaltres no hem de batre cap rècord. La pretensió del VilaPensa ha estat sempre la difusió del pensament. Quan tu tens aquestes expectatives necessites gent que et recolzi. No som la Fira del Gall, ni els castells ni la festa major, això és una cosa que sempre l’haurem de cuidar. Si som 22 mil o no la veritat no ens importa tant, ara ens cal fer un seguiment de la franja d’edat que ens segueix, si els comentaris són elogiosos, l’important és com aquest festival es consolida dins l’agenda cultural de Vilafranca.

Insistia en què els espectadors facin reserva per internet però també reclamava el compromís a l’hora d’assistir als actes.
Vull aprofitar per parlar amb el cor. Com a acte públic per definició el festival és gratuït, així ho han estipulat les tres parts organitzadores. Perquè no volíem restriccions de cap tipus d’accedir als seus continguts. Ara amb sis anys d’experiència veiem que les persones som com som i sempre hi ha el viu i el no viu amb molt poca quantitat, per sort. Nosaltres volem aconseguir que el 8% que té reserva i a última hora decideix, pel que sigui, no venir, no impedeixi que altres persones en quedin excloses. No té cap sentit. Hem de tenir ben present que totes les sessions a l’auditori de Vinseum son prèvia reserva a entrades.vinseum.cat

Tota la informació del festival es pot consultar al web vilapensa.cat

També et pot interessar

Comentaris