Acollida

Maria Torra

L’acollida d’infants, que no és adopció, és un acte generós i molt necessari. Hi ha més de 500 infants, al nostre país, els pares dels quals no en poden tenir cura, per diversos motius, i estan sota la tutela de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència). Ens ocupem de la responsabilitat social corporativa, l’ètica i el compromís de les persones en el món laboral, però què hi ha del món dels infants i adolescents, que necessiten atenció, en haver estat separats del seu nucli familiar i viure en centres d’acollida? De diferents procedències, edats i cultures, no tenen familiars directes que se’n puguin fer càrrec i estan esperant que hi hagi famílies que els acullin a les seves llars, per rebre afecte i educació. El recent abandonament d’un nadó al mig del carrer, al barri de Sants de Barcelona, i de la seva acollida d’urgència per part d’una família ha visibilitzat els nombrosos casos que hi ha. Ara per ara, 920 infants acollits a 750 famílies a Catalunya. Poca broma! Però en falten més. Al programa Fet a mida del passat 7 de febrer, cap al minut 19 hi escoltareu de primera mà l’opinió de dos casos d’acollida i un de col·laboració. En una ocasió, una amiga em va dir: “Acollir un infant és estar disposat que et trenquin el cor”. Una frase que grinyola sempre és: “Ui, que dur quan te’l prenguin!”. Què vol dir que te’l prenguin? El cert és que cap infant és teu. En qui estàs pensant, en ell o en tu? Acollir no es tracta d’omplir un buit, és ajudar l’infant. Estimar encara que no visqui amb tu per sempre. Per a més informació, contacteu amb la Fundació INTRESS, i si volguéssiu només col·laborar-hi ho podeu fer al SFC Servei de Famílies Col·laboradores. Molts infant esperen.