Preguntes que un es fa

20/12/2022 - 10:20h

Jordi Parellada

Aquests darrers dies hem viatjat al futur amb algunes notícies que han aparegut a la premsa. Per una banda, ha tornat la missió espacial Artemis. Sí, home, aquesta nau espacial de prova que anava a la Lluna i tornava, per comprovar el retorn i entrada a l’atmosfera tot pensant d’establir-hi alguna colònia d’humans.

Una de les preguntes que em faig és si faran una tria del personal que s’hi hauria d’instal·lar quan, un cop fets tots els assajos i considerar-ho segur, s’hi vulguin establir. Bé, de ben segur que en faran una tria, però aquesta serà segons el C. I. o segons el pes de la butxaca?

Em sembla que és obvi i podem suposar la resposta.

I una altra: hi aniran a destrossar-la, com estan fent amb la terra?

Tampoc mereix resposta.

L’altre viatge al futur és l’anunci del guany net d’energia en la fusió nuclear. Sembla que ja fa anys que es persegueix la fita i ara se n’ha fet un primer pas. Tot i que encara estem molt lluny d’aconseguir-ne la producció industrial encara que, potser i només potser, aquest és el camí. Si, com vaticinen, es tracta d’una energia neta i pràcticament il·limitada, la meva pregunta és: quan tardaran els oligopolis energètics a fer-se-la seva per enriquir uns quants? O una altra: si és il·limitada, serà considerat un bé d’accés universal?

I com a contrast tenim els trens de rodalies de Catalunya, que quan no és un all és una ceba, i dia rere dia continuen sent la riota d’eficiència mundial. Això sí, pots comprar un abonament i després d’aguantar deu vegades els retards, avaries i altres incompliments, et retornaran els diners.

I mentre tot això passa pel món, uns d’aquí arriben a un acord amb el govern d’allà per anul·lar la validesa del referèndum de l’1-O proclamant unes noves condicions que encotillen un suposat nou referèndum exigint un 50% mínim de participació i un 55% de vot favorable per discutir-ho. Bé, no pas per discutir-ho, sinó per obrir un procés de negociació –algun ministre ja ha assegurat que mai es faria un referèndum d’independència a Catalunya.

Allà estan contents i presumeixen davant d’Europa que han pacificat Catalunya. Tot i que actualment en els referèndums que es fan a altres països com Austràlia, Suïssa o Quebec (Canadà) i els referèndums per esdevenir independents a Irlanda, Noruega, Suècia, Islàndia o Dinamarca només feia falta el 50% més un vot.

I la darrera pregunta de l’article: a què juguem, doncs?

També et pot interessar

Comentaris