Reforma de què?
Jordi Parellada
És evident que l’Estat espanyol mai ens deixarà ser independents, sigui quina sigui l’estratègia dels partits independentistes, del govern de Catalunya o de si manen uns o altres a Madrid. Per a ells la unitat d’Espanya és el seu únic principi fonamental. Per al sector independentista –com a mínim, per a uns quants de nosaltres– existeixen uns altres ‘principis categòrics’, més essencials en podríem dir, com ara els drets humans. No ho creieu?
A qui contenta?
Doncs bé, ara, amb aquesta proposta del govern socialista i comuns a Madrid de reforma del delicte de sedició, no sé ben bé a qui contenta, però és evident que la suposada reforma no és una aproximació a les regulacions europees sinó que és un nou intent de limitar els drets universals, continuar amenaçant i fent por amb l’enduriment del Codi penal.
Contra la dissidència política
Els delictes –i condemnes– atribuïts al Primer d’Octubre ja van significar ‘treure’s un as de la màniga’ al judici de la vergonya per part de l’Estat espanyol. En aquest intent de reforma l’únic que es pretén és eliminar un nom, ‘sedició’ –no previst en altres legislacions europees– per incloure qualsevol dissidència política de forma més severa. Així, davant de qualsevol acció tindran uns nous arguments penals, com ara el de desordres públics, interpretables, per continuar sotmetent el poble català al colonialisme de sempre.
Aquests dies el president espanyol declarava que és beneficiós per a tots aquest canvi. Per a qui?, em pregunto jo. Ell hauria aplicat el 155 molt abans del que es va aplicar, i diu que al final els exiliats hauran de passar per la justícia espanyola.
Desmobilitzar l’independentisme
El que busquen és la repressió sigui com sigui i desmobilitzar i aturar l’independentisme. Ara una revolta, una manifestació, una concentració, etc. contra qualsevol dret essencial, com ara el de protesta, estarà tipificat amb presó i afectarà qualsevol persona, independentista o no.
El que cal és derogar el delicte de sedició i, a continuació, amnistiar totes les persones exiliades i represaliades injustament.
No abandonarem
Els catalans hem demostrat sobradament la nostra persistència: som així, i no abandonarem la lluita per la nostra llibertat mai.
I en som uns quants, que ens mantenim fidels i no hem abandonat!
