“Tota la comunitat, els pobles i els joves de la parròquia m’han acollit molt bé”
Entrevistem al nou diaca de la parròquia de Santa Maria de Vilafranca, Manolo Rodríguez
Nascut a Viladecans fa 53 anys, Manolo Sagrado Corazón Rodríguez Garrido va estudiar formació professional d’automoció, però es va endinsar durant molts anys en el món d’internet, que finalment ha esdevingut la seva professió d’autònom, dissenyant pàgines web i màrqueting en línia fins que va decidir entrar al seminari. Ara col·labora amb molts temes relacionats amb les xarxes socials vinculades al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Fa uns anys a iniciativa seva va crear una ràdio a Viladecans. El passat 23 d’octubre va ser ordenat diaca a la basílica de Santa Maria de Vilafranca.
Per què i quan pren la decisió de fer el pas?
Així d’entrada és una pregunta que no és fàcil respondre. No és un canvi que et vingui de la nit al dia. Jo vinc d’una família molt religiosa de part de la meva mare i el meu avi, que també ho era, i a més a la família tenim un beat. De petit anava a missa amb la meva mare, però quan em va arribar la joventut vaig tenir una separació de l’església i vaig començar a fer la meva vida. Recordo que un dia em va venir aquella sensació que em faltava alguna cosa a la vida i vaig optar per tornar a obrir les portes a l’església.
Va ser en l’època que vostè vivia al Vendrell.
Jo he sortit d’una família castellana i quan un dia vaig sentir la missa en català em va quedar alguna cosa a dins que em va fer repetir una vegada i una altra fins que, per diferents circumstàncies, vaig tornar a Viladecans. Tenia alguna cosa a dins que buscava trobar el camí i em vaig incorporar a la parròquia en paral·lel amb la meva feina. Hi col·laborava a través d’un grup de lectura de com proclamar les diferents lectures de l’Evangeli.
I al cap d’un any decideix fer el pas?
Vaig anar a parlar amb el secretari del bisbe, mossèn Joan Pere Pulido, i a partir d’aquí després de diverses trobades vaig començar al seminari fins al moment. Vaig fer tot el procés, tot i que el fet de tenir estudis inicials van veure que amb tres anys de Teologia n’hi havia prou.
Quina ha estat la seva parròquia de referència?
La parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Viladecans, i el meu rector de referència, mossèn Joan Puig.
I en quines parròquies ha col·laborat com a seminarista?
Els seminaristes van canviant i al final no acabem al nostre poble. És una bona manera de conèixer altres societats i realitats. A Viladecans també vaig estar a la parròquia de Sant Joan amb Mn. Frederic Esteve, rector de la parròquia. Mn. Manel Simó va ser el meu tutor en els estudis. Un mossèn jubilat i periodista que ha estat una referència molt important en el meu camí. Després de dos anys em van destinar a Vilafranca. Volia sortir del Baix Llobregat sobretot per conèixer encara més i practicar el català, i què millor que a Vilafranca i al Penedès.
I per què va voler ordenar-se a Vilafranca?
Quan ens van comunicar a mi i al meu company, Josep Sellarès, que ens ordenaven junts, va canviar tot. Volíem fer-ho a les nostres parròquies d’origen, ell a Vilanova i la Geltrú i jo a Viladecans. Al final vam decidir que ni un lloc ni un altre i que tampoc volíem que fos a la catedral de Sant Feliu, volíem fer una cosa més pastoral, una celebració que la comunitat en fos partícip. Com que ell tenia família al Penedès i la meva labor pastoral era a Vilafranca, vam acabar decidint fer-ho a Santa Maria. Al bisbe li va semblar bé i ho vam tirar endavant.
Continuarà la seva acció pastoral a Vilafranca?
De moment, sí. Formaré part de la pastoral de Santa Maria i la Santíssima Trinitat. Seguiré fent la meva labor pastoral. Un cop passin sis mesos podré ser ordenat capellà, però l’última paraula la tindrà el bisbe.
I quines seran les seves funcions a partir d’ara?
Canviaran una mica de les que fins ara tenia. En el sentit de sagraments, que ja podré fer, com ara batejos, casaments, exèquies i la celebració de la paraula. El canvi gran és que fins ara com a seminarista només venia els caps de setmana a Vilafranca i ara ja m’he integrat plenament a la parròquia. Portava un grup de confirmació, però ara ja m’incorporo com a consiliari del GEP o a la pastoral de joves.
Com es troba a Vilafranca?
Sincerament, molt bé. Venia content i quan vaig arribar em sentia diferent, però de mica en mica, el millor és anar a poc a poc i aprenent. Viladecans és molt diferent de Vilafranca i la Covid tampoc m’ha ajudat. Aquest any he pogut viure la festa major i n’he quedat impregnat meravellosament. La gent m’ha acollit molt bé, tota la comunitat, els pobles i els joves de la parròquia. M’hi sento molt a gust.
