“La transhumància de les ovelles s’hauria hagut de conservar”

28/10/2022 - 08:23h

Entrevistem Salvador López, pastor de Castellví de la Marca

Salvador López, nascut fa 74 anys en una casa actualment enrunada de la Cunillera, a Castellví de la Marca, continua vivint al mateix municipi, però al poble de la Múnia. Ha treballat sempre de pastor i parlant-hi tens la sensació de fer-ho amb aquella mena de persones que tenen la saviesa de qui trepitja la terra i fa i gaudeix la feina que estima. Casat i pare de tres fills, gestiona un ramat d’ovelles que guarda cada dia a la Masia de Cal Noia, ubicada en un lloc idíl·lic al cor de l’Alt Penedès. Aquest indret era una etapa de la Carrerada de Santa Coloma, un antic camí ramader que entre aquest dissabte, 29 d’octubre, i Tots Sants es promocionarà com a nou atractiu turístic del territori. En poden trobar la informació i encara inscriure’s a l’activitat al web www.cunit.cat/ramader.

Quan va començar a fer de pastor?
Als 13 anys. El meu besavi ja ho era, com després ho van ser el meu pare i un germà. Teníem un ramat d’ovelles i un de cabres i els vaig agafar quan el meu germà, al cel sigui, va quedar invàlid en una cadira de rodes.

Quina feina ha fet com a pastor?
Cuidar, guardar les ovelles i res més. Ara les tinc en un corral a Cal Noia, a Castellví de la Marca. Jo visc a la Múnia.

Hi va cada dia?
I tant! Plogui o no plogui…

I què hi fa?
Avui [dilluns passat, dia 23, per al lector], per exemple, una ovella ha parit dos xais i els he de posar a part del ramat. Després, des de més o menys el migdia fins a les 7 de la tarda, vigilaré les ovelles mentre pasturen per les vinyes.

Què li agrada més de la seva feina?
M’ha agradat tota des de petitet. Com que ho tenia a casa, m’ha agradat fer-la tota la vida. Si no m’agradés, ja no la faria; i la continuaré fent si no em troben pegues.

Què vol dir?
Doncs que si ara no es poden posar fems a les vinyes, que si ara havia de fer un pla per posar-ne i me’l tomben perquè no pot ser i, en canvi, bé que hi posen herbicides a vegades… Tot això és comèdia! Mirarem de tirar endavant, però només faig que gastar-me calers. A aquest pas, el pastoratge d’ovelles s’acabarà ràpid.

Quantes ovelles té i quant de temps cal perquè estiguin a punt d’anar a l’escorxador?
Ara en tinc una cinquantena i en tot un any en puc arribar a tenir un centenar. Si hi ha molta herba, en dos mesos ja boi arriben al punt, i si no n’hi ha tanta passen tres mesos.

He sentit que els pastors coneixen totes les seves ovelles; és així?
Homeeee, per l’amor de Déu, esclar! Si tots els xais han nascut aquí! També les tinc marcades de l’orella perquè si es barregen amb un altre ramat ja no hi ha tanta feina, però bé, també les reconeixeria…

És complicat de gestionar, un ramat?
Sí, complicat de veritat, perquè si no se’n sap no arribaràs enlloc. Avui mateix sé quina he de tancar sola al vespre perquè ha criat o no cal.

Deu tenir un gos d’atura…
En tinc quatre, però m’acompanyen de dos en dos. Vigilen que les ovelles no entrin on no poden.

Canvia gaire la feina de pastor segons l’època de l’any?
Sí, una barbaritat. Ara mateix no hi ha gaire menjar i t’has d’espavilar per trobar-ne. La primavera, per exemple, va ser bona perquè n’hi havia força, però l’estiu va ser molt dur perquè n’hi havia molt poc i has de comprar pinso, que va caríssim.

Es planteja jubilar-se?
De moment, no, mentre pugui seguir. Ara, si tant em collen des de l’administració, ja en parlarem.

Escolta la ràdio o llegeix durant el munt d’hores que deu pastorar?
No, res de d’això. Vigilo les ovelles, que no facin mal; i els gossos. Així passo el dia, però no m’avorreixo perquè és una cosa que m’agrada. Trigo ja una hora de camí per anar a portar a pasturar les ovelles i una altra hora per tornar.

Això deuen ser uns 10 quilòmetres…
I tant! Cada dia, també els festius. Ara ja em comencen a fer mal les cames al vespre [riu].

Com veu la travessa que farà entre aquest dissabte i dimarts que ve?
L’havia fet molts anys i em veig amb cor de fer-la si no hi ha cap inconvenient. Veurem… Em fa il·lusió perquè la transhumància és una cosa que s’hauria hagut de conservar.

Per què ja no es fa?
Perquè tothom que ha de dur les ovelles a la muntanya les hi porta en camió. No volen dormir al carrer, la gent.

Ho deu haver fet molt vostè…
Vaig estar un munt d’anys anant a dalt del Montagut, estava dos dies i dormia al ras.

Abans hi havia molts més ramats d’ovelles, oi?
Molts més, sí. Per exemple, només a Castellví de la Marca n’hi havia fa uns quaranta anys una desena i ara hi ha el meu i prou, i a tota la comarca de l’Alt Penedès potser se’n compten mitja dotzena. A més, molts camins s’han perdut pel desús i perquè hi ha pagesos que els han llaurat, fins i tot sent camins ramaders. Hi ha un pagès que aquí que no em deixa passar amb les ovelles i haig de donar el tomb per la vora de les vinyes perquè diu que paga impostos. Jo també els pago i penso que en aquest mon hauríem de menjar tots…

Li sap greu dur a matar els xais i ovelles que ha alimentat?
Sí, però què hi vols fer! S’ha de fer pel consum i perquè bé que ha de menjar la gent, no?

Es paga bé la carn de xai?
L’última vegada me’ls van pagar a 85 euros, que és poc perquè cada xai hauria de valer, com a mínim, 120 euros. Què hi farem si el carnisser diu que valen això…

També et pot interessar

Comentaris