“Tractar ràpid un ictus permet al cervell recuperar-se millor i reduir les seqüeles”
Entrevistem el doctor Alfons Moral, cap del Servei de Neurologia de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, que gestiona l’Hospital del Vendrell
Nascut a Palamós (Baix Empordà) fa 63 anys, el doctor Moral en fa 40 que és metge i 36 que es va especialitzar en neurologia. Resident a Vilanova i la Geltrú (Garraf), és el cap del Servei de Neurologia de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, que gestiona l’Hospital del Vendrell i l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. L’hospital vendrellenc va implantar l’any passat un servei de teleictus, els primers resultats del qual són molt ben valorats per aquest professional.
Format a l’Hospital La Fe de València i l’Hospital Clínic de Barcelona, on va fer la tesi doctoral sobre la malaltia de l’ELA, Moral també ha treballat als hospitals del Mar de Barcelona i de Sant Camil del Consorci Sanitari del Garraf. Afirma que sempre ha treballat i après de companys metges excel·lents.
Alfons Moral va deixar el càrrec de cap de servei per coordinar l’àrea de Neurologia de la Xarxa Santa Tecla ara fa 3 anys. A més, ha compaginat l’activitat assistencial amb la científica, havent participat en més d’un centenar de publicacions i comunicacions.
Quina és la seva tasca a l’Hospital del Vendrell?
Coordinar el Servei de Neurologia, que té dos metges i una metgessa neuròlegs i una neuropsicòloga; i també faig visites d’atenció directa als pacients.
Per què es va implantar el servei de teleictus en aquest hospital comarcal?
Vam veure que al Baix Penedès, per la seva població, que havia crescut molt en els últims anys, hi havia un nombre d’ictus suficientment elevat per plantejar aquest sistema. Per dos motius: el creixement de població implicava que n’hi havia més casos i, per altra banda, les distàncies que hi ha entre l’Hospital del Vendrell tant amb el de Joan XXIII com amb el de Bellvitge, els dos de referència, ens van fer veure que els malalts s’haurien d’atendre directament al Vendrell per poder aplicar-los els tractaments com més aviat millor.
Un centenar de casos de possibles ictus tractats al centre en un any és elevat?
És considerable, però ja prevèiem en un estudi previ pels casos que hi havia hagut l’any anterior que se’n registressin entre 80 i 100. Ara, la incidència d’ictus és semblant a tot Catalunya, sense grans diferències per comarques. El teleictus s’implanta en els hospitals que queden molt lluny dels seus hospitals de referència.
Suposo que l’objectiu és guanyar temps en l’atenció al malalt…
Exacte. Amb aquest sistema, un metge neuròleg expert en ictus i a distància pot veure el malalt per videoconferència, el TAC i les analítiques, i decideix si el tractament amb fibrinòlisi s’aplica ja al moment. Abans de la implantació del teleictus, un pacient de Segur de Calafell, per exemple, havia de fer molts quilòmetres des que es trucava al 112 i es derivava per a la seva evaluació a l’Hospital del Vendrell, després a Joan XXIII i, potser, finalment a Bellvitge per a una intervenció quirúrgica. El temps és clau perquè com més aviat desfàs el trombe que provoca l’ictus, el cervell més bé es recupera i menys seqüeles queden. Evidentment, no és el mateix viure a la Vall d’Aran que al passeig de la Vall d’Hebron, però s’ha de fer que tothom tingui unes condicions de tractament mèdic semblants.
Es produeixen més casos d’ictus que anys enrere?
L’ictus, del qual abans en dèiem trombosi, embòlia o feridura, és la segona causa de mort al món després de la cardiopatia isquèmica [infart de miocardi] i la primera de discapacitat. Com que és una malaltia edat dependent, que vol dir que com més vells ens fem més en tenim, a Catalunya és la primera causa de mort en dones de més de 65 anys i la primera en homes de més de 75 anys. És una malaltia important i es donen entre 150 i 200 casos per cada 100.000 habitants/any. Ara, només apliquem el Codi Ictus en els que es pot aplicar tractament i, per tant, reduïm la xifra.
I, com li deia, hi ha més casos que abans?
Es dona la paradoxa que activem més els Codis Ictus tot i anar disminuint els casos perquè, a banda de l’edat, l’ictus està relacionat amb els factors de risc vascular com la hipertensió, la diabetis, el colesterol elevat, el tabaquisme, l’obesitat i el sedentarisme, i des de fa molts anys s’està fent un gran esforç des del sector de la salut perquè la població es cuidi. Han augmentat perquè s’han fet campanyes des de la ciutadania perquè la gent identifiqui que comença a patir un ictus. Anys enrere, algú a qui se li hagués adormit el braç i la cama se n’anava al llit i esperava a veure com es trobava l’endemà; ara, això no passa tant per les campanyes de conscienciació. Ara avisa i es pot tractar com més abans millor.
Al créixer l’esperança de vida, hi deu haver més possibilitats d’emmalaltir…
També, esclar. L’envelliment és un dels factors, però és important que s’hagi implantat aquesta conscienciació que l’ictus és una emergència mèdica, però que té tractament. Fa unes dècades, encara hi havia qui plantejava tractar-lo a casa i no hi havia res a fer.
Neurològicament parlant, quin és el nivell assistencial d’un hospital comarcal com pot ser el del Vendrell?
En aquests moments, la cobertura neurològica a l’Hospital del Vendrell és d’alt nivell i, a part, el Servei de Neurologia manté contacte amb l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i els grans hospitals de Barcelona per solucionar el casos que requereixen tecnologies avançades.
Quin personal atén els casos d’ictus, a més del Servei de Neurologia?
És important destacar la feina de tot el servei d’Urgències, amb els metges, metgesses, personal d’infermeria i auxiliars d’aquesta àrea; i després el fet que també hi participen els metges i tècnics de Radiologia, Administració, els porta-lliteres i treballadors dels serveis d’informàtica, farmàcia, laboratori… Tothom ha de col·laborar perquè quan una persona arriba a l’hospital amb un ictus se li facin totes les proves al més aviat possible i s’apliqui el tractament o es derivi a un centre de referència també al més aviat possible. Això comporta un gran esforç col·lectiu i, per tant, transversal.
Evident…
El que valoro més és la predisposició que ha tingut tothom que ha participat en la posada en marxa d’aquest servei de teleictus. El Servei de Neurologia l’hem impulsat i promogut arran de la necessitat pel creixement poblacional del Baix Penedès, i després el que fem és coordinar tot aquell gran equip de professionals, enregistrar totes les dades i estar en contacte amb el Pla Director de Malaltia Cerebrovascular de Catalunya. A qui s’ha d’agrair la feina és als professionals indicats.
