L’alguerès

Daniel García Peris

Un dels conceptes més memoritzats de l’ensenyança del català a l’escola és l’extensió del seu domini lingüístic. La divisa ‘De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó’ servia per visualitzar geogràficament l’abast de la llengua i continua sent molt popular. Ara bé, sempre amb la precisió que a Itàlia, a una ciutat de l’illa de Sardenya, també s’hi parla. És la població de l’Alguer, i també és un dels molts atractius per visitar-la. Feia temps que ens rondava agafar un dels ferris que surten de Barcelona cap a Porto Torres i descobrir-la al nostre aire, en cotxe. Ho vam poder fer fa uns dies. Va ser casualitat que just feia un any que, mentre assistia a un acte, va ser detingut aquí durant unes hores el president Puigdemont. Uns fets que van marcar un abans i un després pel que fa al cas dels exiliats, per haver detingut un eurodiputat. Un motiu més per recordar l’Alguer, però ‘anem per graus’, com diuen en aquesta terra. La motivació principal era conèixer sobre el terreny com era el català que s’hi parlava i en quina situació es trobava.

Vam pensar que també podríem fer una aportació a la Biblioteca Catalana de l’Alguer, immersa en una campanya pel seu rellançament. Així doncs, hi vam col·laborar portant una trentena de llibres del Penedès publicats per l’Institut d’Estudis Penedesencs i un exemplar de Cartes des de Gelida a la presó, de Gil Coma, perquè també hi fos present el moment complex polític que es viu a Catalunya. Irene Coghene, la delegada de la Plataforma per la Llengua a l’Alguer, ens va atendre molt bé i vam poder conèixer de primera mà l’estat de la llengua. A la pregunta de si podríem parlar amb algú al carrer en català, ens va deixar clar que en tot cas seria en alguerès…

‘Més o manco’ una quarta part dels habitants i molts més l’entenen, però cal tenir en compte que hi ha vingut molta gent de fora a treballar en el sector turístic -el casc antic i les platges són un gran reclam de turistes- i la majoria parlen sard, amb els seus dialectes, i evidentment italià. Ens vam emportar el segon número de la revista Al Portal, editada per les associacions ciutadanes implicades en el reviscolament de l’alguerès i el seu ensenyament a l’escola. A continuació vam passar davant el monument a la unitat de la llengua tot recordant que ‘Sem 10 milions que parlem alguerès‘.