“La música és un patrimoni musical, cultural i emocional”

08/10/2022 - 10:00h

Entrevistem el doctor Eduard Estivill que aquest diumenge al migdia actua amb el seu grup Falsterbo a l’auditori municipal de Vilafranca

Després de 54 anys pujant als escenaris de tot Catalunya, la companyia formada pel doctor Eduard Estivill, Montse Domènech i Jordi Marquillas ha decidit posar punt final a la seva afició musical amb la gira ‘Adeu, Paf, que passa per Vilafranca aquest diumenge, a les 12 del migdia, a l’Auditori Municipal de Vilafranca.
L’actuació inclourà cançons d’un repertori folk-rock que formen part dels records musicals de 4 generacions com Ai adeu, cara bonica; L’estranya joguina, Quan el Sol es pon i, sobretot, Paf, el drac màgic, cançó que els ha acompanyat des dels inicis i que és el fil conductor del projecte.
El doctor Estivill és més conegut per la seva especialitat en medecina del son. Director de la Clínica del Son Estivill de l’Institut Quirón-Dexeus de Barcelona i de l’Hospital General de Catalunya, és autor de nombrosos llibres que giren entorn del son dels infants i dels adults.

Com es va crear el grup?
L’any 1996 a la meva mare li va agafar la dèria que el noi havia d’aprendre anglès. Aquella època tot era francès i no tenia ni un duro. A través d’uns capellans va conèixer una associació que feia un intercanvi amb infants d’aquí i dels Estats Units –llavors en deien Amèrica–, i em va tocar anar-hi. Vaig estar de sort de viure en un poblet de Califòrnia, al costat de San Diego. Allà vaig descobrir la música dels Beach Boys, The Mamas & The Papas, The Birds, Bod Dylan, etc.

I també va aprendre a tocar la guitarra.
Exacte. En tornar aquí vaig tenir la gran sort que el Joan Boix, amic meu i germà del Xesco Boix, acabava de formar un grup de folk. Hi havia el Pau Riba, el Xesco, el Jaume Arnella, i amb les cançons que sabíem organitzàvem uns concerts fantàstics.

I per què Falsterbo, d’on ve aquest nom?
El Joan Boix tenia una xicota sueca i el seu poble es deia Falterbo. Més tard la noia se’n va anar al seu país i Falsterbo es va quedar aquí.

Moltes de les cançons que cantaven llavors s’han fet molt populars.
Tant, que han persistit durant aquests 54 anys. La més emblemàtica era el Puff el drac màgic, que la va traduir el Ramon Casajoana, però també el Kumbaià, que jo mateix vaig traduir i la va popularitzar el Xesco Boix.

El grup ha tingut diferents transformacions?
De Falsterbo vam passar a dir-nos Falsterbo-3 quan es va incorporar la meva dona, la Montse Domènech. Al cap de deu anys el Joan Boix ens va deixar. Va ser quan es va incorporar l’Isidor Marí i llavors ens vam transformar en Falsterbo Marí. L’Isidor, a banda de ser un gran músic, és un filòleg importantíssim i ens feia totes les adaptacions de les lletres amb un valor poètic. Els últims tretze anys hem tornat a ser Falsterbo, amb el Jordi Marquillas.

Van començar fent versions de temes populars nord-americans.
Jo venia d’aquella música i cantava el que es cantava allà. Vaig tenir la sort que aquí hi havia grups que tenien la mateixa idea, com els germans Casajoana. En el Grup de Folk hi havia tres tendències molt clares. La del Jaume Arnella, que era la música reivindicativa; la del Pau Riba, el hippie de tota la vida, i després estàvem nosaltres, els folk-rock.

Però vostè és metge de professió, no?
Per mi la medecina és el meu hobbie i el que a mi m’agrada és la música (riu). Les dues coses m’han anat molt bé. De fet, vaig tornar als Estats Units per aprofundir en la branca de neuropediatria. Estudiàvem nens amb epilèpsies i problemes mentals i utilitzàvem els electro per fer els encefalogrames. Però perquè sortissin bé els nens s’havien d’adormir i aquesta va ser la meva connexió amb el son i el meu interès sobre aquest tema. Va ser quan vaig decidir interessar-me pel son dels infants i també dels adults, però mai he deixat de cantar.

Arran de què surt el Grup de Folk quan ja existia la cançó catalana?
La cançó catalana va ser un moviment importantíssim d’uns intel·lectuals que van veure necessari que es cantés en català. Feien una feinada brutal amb allò que ells en deien recitals de cançó, que volia dir que ells pujaven a l’escenari a cantar i la gent escoltava. A posteriori va sorgir una sèrie de persones, entre ells el Xesco Boix, el Jaume Arnella o el Pau Riba i també nosaltres, que a més a més de cantar fèiem cantar la gent, i això ens diferenciava d’ells.

Per a l’actuació d’aquest diumenge a Vilafranca, alguna cosa especial?
Serà una sorpresa perquè tot ho porta en secret el Toni Xuclà, el director de la banda. Falsterbo dalt de l’escenari serem vuit músics, els mateixos que hem gravat el disc Adeu, Paf. Nosaltres, durant la gira que estem fent i que acabarem al febrer al Palau de la Música, estem convidant diferents associacions de discapacitats a assistir al concert, i a Vilafranca no serà menys. La nostra música és un patrimoni musical, cultural i emocional.

També et pot interessar

Comentaris