“Estava molt convençut que aconseguiríem l’ascens a Primera”
Entrevistem Carles ‘Litus’ Martínez, coordinador de la base i entrenador del primer equip del Club Patí Sant Ramon
‘Litus’ Martínez va iniciar la seva carrera esportiva a la base del Noia. L’etapa de sènior la va encetar al segon equip del Noia, i després, a Masquefa, per marxar quatre anys i mig a jugar a França. En tornar va jugar al Nacional Catalana del Noia, amb el qual van quedar primers empatats amb el Taradell. Abans d’aterrar a Sant Ramon com a coordinador va fer un any al Riudebitlles. Precisament ara s’han complert sis anys que Martínez coordina tota la base del Club Patí Sant Ramon, i aquesta temporada va acceptar l’aventura de dirigir el segona catalana i li ha sortit bé, un ascens de categoria al palmarès després de 19 anys que el club ho buscava.
Com li arriba la proposta d’entrenar el sènior del Sant Ramon?
Van ser els mateixos jugadors que em van pressionar, i al final vaig acabar tirant-me a la piscina i acceptant dirigir un equip que tenia una base que havien construït l’Abert Hidalgo i el Rossend Espluga, dues persones que tenen part de culpa d’aquest èxit.
Quins objectius es va plantejar a principis de temporada?
El meu propòsit de bon començament era pujar de categoria. L’estil que vaig proposar, vam adonar-nos que els rivals se’ns menjaven a les contres, i partits que teníem guanyant els acabàvem perdent o empatant. En un moment crític de la temporada ens vam reunir i els hi vaig dir que m’era igual no pujar, però que havíem de gaudir jugant. Reconec que les exigències van generar massa pressió als meus jugadors, però jo considero que tenen molt nivell i qualitat i potser ens faltava jugar diferent per tenir un plus respecte als altres equips.
La primera fase de l’equip la podríem resumir d’irregular?
Vam arrencar amb una dinàmica d’alts i baixos. És cert que hi havia partits que perdíem per petits detalls o per mala sort. A més es va afegir que al final de la fase ens va coincidir amb molts partits suspesos per la Covid i en set dies vam haver de jugar els tres darrers partits, on ens ho jugàvem tot.
Al final tot va anar rodat i van poder entrar al grup per lluitar per l’ascens.
Per mi, entrar per lluitar per l’ascens va ser un estrès total. Jo no ho havia viscut mai ni com a jugador ni com a entrenador. Vam fer la feina i amb la victòria a l’última jornada a Riudoms ens classificàvem quarts i això ens permetia fer una eliminatòria per optar a l’ascens.
Eliminatòria que es va haver de jugar contra el Centelles. Després de l’empat a 1 de l’anada a casa, veuen possibilitats de pujar?
Estava molt convençut que aconseguiríem l’ascens a Primera. Penso que el resultat del partit d’anada no reflectia el que va passar al damunt de la pista. En canvi, a la tornada vam anar per davant al marcador per acabar guanyant 3 a 5. Hi vam anar molt mentalitzats, i més pel que havia passat la temporada anterior. També vull dir que en els dos partits vam tenir uns molt bons arbitratges. Àrbitres que no es van arrugar a l’hora de prendre decisions importants.
Vostè no ho va viure, però els seus jugadors sí. Què li han explicat d’aquella eliminatòria?
Tothom donava el Sant Ramon per classificat per poder jugar la segona eliminatòria i més quan a l’anada s’havia guanyat de quatre gols de diferència. El que va passar a la tornada no és gens normal. Es va perdre de sis gols, però hi va haver molts factors antiesportius que mai havien vist. M’han explicat que només escalfant ja se’ls amenaçava i que es van plantejar fins i tot d’abandonar la pista a mig partit.
Ara, després de l’èxit, continuarà dirigint l’equip?
Portar el segona catalana requereix molta dedicació i això desgasta molt. Si, a més a més, has de coordinar tota la base, enguany amb 15 equips i més d’un centenar de jugadors que requereixen la meva atenció, ja us podeu imaginar que el fet de compaginar-ho tot amb la família té els seus pros i els seus contres i a hores d’ara no sé què faré, malgrat que sé que els jugadors volen que continuï.
Per jugar al Sant Ramon cal ser exalumne del col·legi?
No. Precisament ara estem intentant compensar l’equip de cara a primera i no mirem que s’hagi estat exalumne, busquem dins del mercat jugadors que encaixin a la filosofia del club.
Com està la base?
Està molt bonica. Portem uns anys molt bons. Aquest cap de setmana, per exemple, tenim un juvenil que jugarà la final de la Copa Federació a Roda de Ter. Sant Ramon té actualment des de prebenjamí fins a júnior i l’any passat vam crear un sènior de Tercera Catalana per formar els juvenils i júniors en aquesta categoria que ens funciona molt bé, i que per a ells és un al·licient per aspirar al primer equip.
