L’ascensor
Daniel García Peris
Si consultem quina és la història de l’ascensor i concretament quina és la primera referencia, ens trobarem amb diverses interpretacions. N’hi ha que atribueixen el primer elevador al que va ser construït al Palau de Versalles per a ús privat de Lluís XV, a mitjans del segle XVIII. El monarca, que habitava estances de la planta noble el feia servir per visitar els seus amants a les plantes superiors sense ser vist. D’altres es remunten a l’època romana, a l’any 236 aC, quan Arquimedes va desenvolupar un mecanisme per traslladar materials pesats de construcció. Es tractava d’artilugis molt més rudimentaris i activats per persones o animals. Sí que hi ha més consens per considerar que l’aparell, tal com el coneixem avui, va ser obra d’Elisha Otis, el qual va resoldre el problema de la inseguretat als ascensors que mitjançant la introducció del vapor van aparèixer al segle XIX. Va crear un disseny amb un sistema de fre que en el cas de trencament de cables l’aturaria en el recorregut. Aquest invent va ser presentat a la fira de Nova York l’any 1854, fent possible la construcció d’edificis alts.
Com veiem ve de lluny i hem avançat molt. Així sembla més increïble el fet que els ascensors de l’estació de tren de Gelida els podríem considerar com els que menys hores de funcionament ha tingut mai. Instal·lats fa més de 10 anys, ha estat gairebé impossible veure’ls funcionar. Ja d’entrada tenen una operativa estranya, havent de mantenir pitjat el botó com si fos un muntacàrregues. La qüestió és que sempre se’ls veu tots dos tancats, precintats, amb els vidres trencats i brossa a l’interior. Les múltiples queixes fetes a RENFE no han servit de res i segueixen sense ús. Només és una planta la que salva, la del pas soterrat entre andanes, però a cada viatge en hora punta veus algú amb dificultats de mobilitat o amb bosses que l’hauria pogut fer servir. Tot això segueix passant quan novament es reconeix l’incompliment de les inversions de l’Estat a Catalunya, amb un terç de la inversió aprovada en els Pressupostos de l’any 2021 i que a Madrid es va gastar gairebé el doble del previst. Cal recordar que en 50 anys no s’ha fet n’hi un quilòmetre més de la xarxa de rodalies. Tothom pot trobar petits i grans exemples d’aquesta manera de fer que no fa més que pujar.
