“Si converteixes un hobby en la teva feina, és com si no treballessis mai”

30/05/2022 - 12:00h

Entrevistem el riudebitllenc Miquel Àngel Ortiz ‘Xixo’ un dels pocs artesans lutiers que hi ha actualment a Catalunya

Els instruments d’arrel són un dels elements fonamentals de les festes tradicionals a Catalunya. Què serien les cremades de diables sense tabals? Segurament, una cosa ben diferent del que coneixem. Un dels grans responsables que el país pugui continuar mantenint aquesta tradició és el lutier de Sant Pere de Riudebitlles Miquel Àngel Ortiz ‘Xixo’. És un dels artesans catalans que es dediquen a la construcció d’instruments tradicionals, i els milers de tabals, panderos i bastons que ha creat sonen cada estiu arreu del país. Enginyer de camins de professió, la crisi del 2008 va obligar el Miquel Àngel a reinventar-se. Va convertir el seu hobby en una professió, i ara és un lutier de renom a qui li apassiona innovar i modelar amb les mans. Ell diu que no sap si és un artista, però el que crea no es pot definir d’una altra manera: és art en majúscules.

Això de ser lutier li ve de família?
No, no, a casa no hi ha ningú que s’hi dediqui. De fet, jo m’hi vaig iniciar gairebé per casualitat, i per necessitat.

Expliqui’m, expliqui’m.
La primera gralla que vaig construir, la vaig fer per necessitat. A casa érem cinc germans. Jo volia tocar la gralla i no me la podien comprar. La família d’un amic meu de Reus tenia un taller de torneria, i provant i investigant vaig aconseguir fer-me una gralla.

I després d’aquella, n’han vingut unes quantes desenes més…
Unes quantes! A Reus, com a Vilafranca, hi ha molta tradició de festa popular. El seguici té molta tirada, i va ser aquí on vaig tocar la meva primera gralla. La gent em preguntava on l’havia comprat perquè sonava molt bé. I així va ser com vaig començar a fer els primers encàrrecs.

Vostè és completament autodidacta.
Sí, tots els instruments que construeixo els he après a fer pel meu compte. Investigo, observo, i després m’hi poso. Fa anys també vaig visitar Cremona, bressol de lutiers, la ciutat on Stradivari va construir els famosos violins. Hi ha magnífics constructors. Fins ara, el mètode no m’ha anat malament.

No cal que ho digui. Hi ha instruments seus escampats per tot Catalunya.
Sí, per sort, tot i la pandèmia he fet molta feina els últims anys. He anat ampliant el catàleg d’instruments que construeixo, i ara ja en són una bona pila, tot i que al que més em dedico és a la construcció d’instruments de percussió tradicional, sobretot tabals. M’he especialitzat en aquest àmbit, tot i que encara faig gralles, flabiols, tabals, sacs de gemecs, tarotes…

Hi ha molts lutiers a Catalunya què es dediquin a la construcció artesanal de percussions?
No n’hi ha molts. Actualment a Catalunya som dos o tres que fem instruments de percussió. De vent som uns quants més, però no passa de la desena.

Es pot guanyar la vida algú fent de lutier?
Sí, i tant, jo visc d’això. Soc enginyer de camins de professió, però amb la crisi econòmica del 2008 em vaig quedar sense feina. Des d’aleshores que m’he dedicat només a la construcció d’instruments tradicionals. Quan treballava en altres coses, la construcció d’instruments tradicionals era un hobby, i ara s’ha convertit en la meva professió. Si converteixes un hobby en la teva feina, és com si no treballessis mai. M’agrada provar coses noves.

És vostè un artista.
No ho sé, si soc un artista, però sí que m’agrada fer coses noves. Quan em demanen instruments diferents, investigo i intento innovar.

A les festes del Penedès n’hi ha molts, d’instruments que ha creat vostè?
Sí, al Penedès i a altres comarques. Sobretot colles de diables que fan servir els tabals que jo construeixo. Moltes han tirat durant molt de temps de batucades o trossos de bateries, però els últims anys hi ha més sensibilitat cap als instruments tradicionals. La gent vol recuperar el so original dels espectacles. El so dels tabals és molt especial, molt diferent de les altres percussions.

Això vol dir que la festa tradicional catalana gaudeix de bona salut?
Sí, penso que sí. Si més no, tinc la sensació que hi ha la voluntat de fer les festes grans. Molts municipis estan recuperant elements que havien desaparegut, i ara es tornen a incorporar perquè s’han trobat documents que en parlen.

Són bones notícies.
Sí, això, i la gran implicació del jovent que hi ha. La meva dona és sueca i quan venen amics seus i els portem a les festes majors, queden parats de la mar de gent jove que està implicada en les festes dels municipis. En aquests països nòrdics els que més hi participen són la gent gran.

Sap quants tabals ha construït al llarg de la seva vida?
Ostres, no ho he comptat mai. Uns 2.000 et podria dir, tot i que potser en són 6.000 (riu).

També et pot interessar

Comentaris