“L’èxit del 3d8 ha estat gràcies a la gent que hi ha col·laborat o treballat en 40 anys”

22/04/2022 - 09:00h

Entrevistem Ricard Rafecas, al capdavant del 3d8 durant 36 anys, del 1982 al 2019

El vilafranquí Ricard Rafecas i Ruiz, de 64 anys, va estudiar filologia anglogermànica a la UAB, té el títol de mestre de català i és periodista col·legiat. Va començar a col·laborar al 3d8 ja a l’inici, l’any 1982 com a corrector, i després d’anar a la mili el 1983, va intensificar la seva feina al mitjà i el 1987 va substituir com a director el primer responsable del setmanari, Emili Álvarez Moliné, que n’havia estat el director perquè en aquella època calia algú amb carnet de periodista per poder dirigir un mitjà de comunicació. “El 3d8 ha estat la meva primera afició des que m’hi vaig aferrar per deixar de fer classes de català i anglès per pagar-me la carrera”, diu Rafecas, que també té com a aficions el futbol –va jugar 24 anys federat, entre d’altres, amb l’Atlètic Vilafranca, els Monjos, el Vilobí i el Ribes–, el ciclisme i l’esquí. Va ser vicepresident de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) –1993/1994– i president –del 1995 al 1999–, i va estar al capdavant del 3d8 durant 36 anys, del 1982 al 2019, quan va deixar el setmanari per presentar-se a les eleccions municipals. Des d’aquell estiu és el regidor de Via Pública i Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca.

Quina valoració fa d’aquests 40 anys del 3d8?
Ha estat un èxit gràcies a moltíssima gent que hi ha col·laborat o treballat. Aquesta simbiosi ha fet possible que ara siguem la publicació més longeva de l’Alt i el Baix Penedès. Sobretot, vull recordar la gent que als principis, en els temps més difícils i treballant a les nits, van aguantar el projecte; i després destaco que vam aconseguir convertir aquell projecte inicial en una empresa. O fèiem una empresa i hi guanyàvem diners, o no ens en sortiríem.

Com es va fer aquest pas?
Me’n vaig anar a Saragossa a comprar una màquina, l’Edit Writer, per picar els textos i vam muntar l’empresa. Aquesta professionalització va provocar que el setmanari Tothom, que havia obert el 1969, tanqués el 1985.

Com sorgeix la voluntat de crear el 3d8?
El Tothom havia sortit el 1969 i el PSC se’l va fer seu. Aleshores, tota una gent de l’entorn convergent, com que no hi podíem entrar, vam dir de fer un altre setmanari. Va coincidir, per exemple, amb El 9 Nou a Vic, el Regió 7 a Manresa, El Punt a Girona…

Què recorda d’aquells inicis del setmanari?
Tot era absolutament amateur i desinteressat, però amb moltes ganes de tirar-lo endavant. Molta gent s’hi va voler implicar per amor a l’art. Reitero que vull agrair-los-ho molt ara, perquè era molt difícil.

Creu que encara és vigent aquella voluntat el 1982 de promocionar el català?
Ara és molt diferent. A banda d’aquella voluntat de poder-nos expressar, sí que és veritat que volíem ser un vehicle de promoció del català en uns moments en què molta gent no el sabia escriure. Molts mitjans de comunicació que vam sortir entre el 1979 i el 1983, amb l’aparició de TV3, vam aportar un element fonamental a la normalització lingüística del català. Ara bé, l’anomalia de veure, per exemple, una edició diferent en català i en castellà d’El Periódico i La Vanguardia només es resol amb la independència del país.

De què se sent més orgullós dels 32 anys que va dirigir el 3d8?
D’haver aconseguit fitxar i tenir sempre gent, tant treballadors com col·laboradors, que han posat en el projecte tot el que han pogut. Sense ells, sense vosaltres, no ens n’hauríem sortit. Hem tingut problemes com la crisi del 2008 i ara la pandèmia, amb dos ERTO que sempre he dit que era la solució menys sagnant per a tothom, però sempre hem pogut tirar endavant. I sovint hi ha persones que puntualment passen pel 3d8, com estudiants en pràctiques, que sempre destaquen el bon ambient de treball.

N’hi han passat molts, d’estudiants de periodisme…
Quan es podia fer la prestació social substitutòria de la mili i essent president de l’ACPC –perquè les empreses amb ànim de lucre no podíem agafar insubmisos–, vaig moure’m per col·locar-ne a tota la premsa comarcal de Catalunya. Salvar la mili a tanta gent com pogués va ser la meva revenja contra els militars.

Ara que esmenta l’ACPC; com veu l’estat actual de la premsa comarcal?
La premsa escrita està en caiguda lliure i és difícil de tirar endavant, per les xarxes socials i perquè la comarcal no té els ajuts que tenen La Vanguardia, El Periódico i El País, fins i tot. El problema és que, per exemple, al 3d8 s’està fent, cada vegada més, una tasca brutal a les xarxes socials, però això no genera els ingressos publicitaris suficients com per mantenir la plantilla. En resum, els recursos econòmics els generes amb el paper i, en canvi, cada vegada hi ha menys gent que llegeix premsa en paper perquè la gent gran es mor i la jove està enganxada a les xarxes digitals. Em preocupa la situació, però mentre puguem continuar atenent tots els fronts i remar tothom –empresa, treballadors, col·laboradors…– conjuntament, anirem fins baix.

Que diferent el 3d8 d’avui, que canvia novament de disseny, amb el del 1982, oi?
Ho trobo fantàstic i m’encanta! Ha canviat moltíssim tot el procés de fer el 3d8, esclar, des del que costava compaginar artesanalment tot just 24 pàgines…

També et pot interessar

Comentaris