“En els últims anys hem multiplicat per quinze el nombre de socis de l’entitat”

06/04/2022 - 20:00h

Entrevistem, Jordi Parellada, president d’Òmnium Alt Penedès que enguany compleix 50 anys de la seva fundació

L’any 2011, Jordi Parellada va entrar a formar part de la junta d’Òmnium Alt Penedès. Va estar tres anys com a tresorer i un com a vocal. És a partir del 2015 quan surt elegit president de l’entitat, càrrec que el 2019 va renovar i que s’allargarà fins al 2023. Professionalment es dedica al món de la consultoria d’empreses. Com a autònom treballa en l’especialització d’estratègia, organització i tecnologia.

El gener passat es van renovar la meitat dels càrrecs de la junta directiva amb vostè com a president novament.
Les juntes d’Òmnium tenen un mandat de quatre anys, però cada dos es renoven la meitat dels càrrecs. Al gener vam renovar el tresorer, el vicepresident i la meitat de vocalies. En total som catorze persones, tot i que ens falta una baixa que hem de cobrir.

Quins objectius es marca l’entitat?
Seguim els quatre eixos principals i pilars bàsics d’Òmnium: llengua, cultura, país i cohesió. Els projectes, les campanyes o les activitats poden venir des de nacional o poden ser generats des del territori. Tenim les fixes de cada any com poden ser la rebuda de la Flama del Canigó o els premis Sambori i després les pròpies com són les presentacions literàries o les sortides culturals, per exemple. Cada any procurem buscar un eix conductor, com va ser l’any Llull. La major part d’activitats les fem a Vilafranca, però també en programem a Sant Sadurní, els Monjos o Gelida, periòdicament i també a altres punts de la comarca. L’altra activitat que tenim fixa és la parada que hem tingut durant tot el procés i postprocés amb marxandatge i realitzant tallers de llaços grocs, bufandes o gorres –que, per cert, n’hem venut moltíssims. Arran del procés els últims anys hem notat un increment molt important de venda de productes amb el color groc.

3.418 socis a la comarca és un bon nombre.
El nombre de socis l’hem multiplicat per 15. El 2012 estàvem amb 230 i ara estem per sobre dels 3.400. Si ens fixem en les diferents etapes del procés, el 2017 és quan es produeix un creixement exponencial. Hi ha moments que estan comptabilitzats, com ara el dia de la detenció de Jordi Cuixart. Aquella nit sols Òmnium Nacional rep un miler de socis nous. Hi ha hagut altres moments en què s’ha notat l’increment, com van ser el judici del procés o l’empresonament dels líders polítics; van ser dies que nosaltres com a entitat vam estar molt presents al carrer fent actes que van tenir molt de ressò i la gent estava molt enfadada. Ara hi ha hagut una baixada notable, principalment per la indignació de la resposta que estan donant els polítics malgrat que Òmnium està al marge de tot això. La Covid també ens ha limitat de fer altres accions, que les hem hagut de fer telemàticament, però no era el mateix. Això ens ha condicionat sobretot amb el tema dels voluntaris, ja que ha fet que la gent no s’apuntés a col·laborar per por i desconeixença dels efectes de la pandèmia. I ara estem en una onada de crisi general que tampoc ens ajudarà. Tenint tants associats ens veiem amb l’obligació i les ganes de fer activitats i poder sortir al carrer per fer-nos visibles.

Una de les últimes iniciatives de l’entitat ha estat l’edició del llibre ‘Dones singulars’. Quina valoració en fa?
Espectacular, genial, no hi ha prou paraules per descriure la resposta, i això que de bon començament teníem els nostres dubtes. Feia tres anys que tractàvem el tema de les dones de manera singular. Vam fer un recull de carrers de Vilafranca amb nom de dona que després vam repetir per pobles de la comarca i això ens va animar a fer una crida per recollir relats de dones singulars, sense saber quina resposta tindríem. De seguida ens vam adonar que havia estat una bona idea. Al final vam editar un llibre amb nou relats molt interessants de dones, algunes d’elles, que havien passat desapercebudes per a la nostra comarca. Vam editar un centenar de llibres, que es van esgotar, i ara estem valorant fer-ne una segona edició. Fins i tot algun ajuntament de la comarca ens ha demanat l’acte de presentació del llibre que vam fer a Vilafranca. Ho tractarem a la junta i prendrem la decisió.

Aquest 2022 celebren els 50 anys de l’entitat. Quins actes tenen previstos?
Estem treballant en l’edició d’un llibre que serà un recull d’aquests 50 anys: com van ser els inicis de l’entitat, quines juntes hi han passat, i en paral·lel farem una exposició al setembre a la Capella de Sant Joan que potenciarà l’audiovisual. Aquells dies convidarem historiadors locals per aprofundir en la relació d’Òmnium amb la vila, el país i la situació política. Però el primer dels actes serà aquest Sant Jordi amb un concert a la plaça Jaume I amb dos grups del territori com són A pressió! i Bandau. Musicalment, també farem un concert-vermut amb música d’arrel al mes de juliol. I l’acte central serà el 8 d’octubre, tres dies després de la data de constitució de l’entitat, l’any 1972, amb un sopar-espectacle que encara hem de definir.

Al febrer es va renovar la junta nacional amb la figura de Xavier Antich al capdavant, com ho veu?
El Xavier Antich és un filòsof que des de fa temps ja participava en la junta. A Vilafranca havia vingut a diferents actes. Hi tenim un molt bon tracte i el coneixem bé i ens ha sorprès gratament que una figura com la seva s’hagi posat al davant de l’entitat nacional.

La defensa del català és una de les màximes consignes d’Òmnium. Què en pensa, de la sentència del TSJC perquè s’apliqui el 25% del castellà a les escoles del país?
És un greu error. Aquesta és una manera de pressionar l’independentisme. Ara ja no n’hi ha prou amb les sentències dels Tribunals de Comptes o del Suprem, aquesta és una altra via que gràcies als grups de l’extrema dreta i la seva pressió volen aconseguir que es compleixi una sentència que és contrària als nostres principis. Òmnium va ser a la manifestació que es va fer fa uns dies per defensar el català i en contra d’aquesta sentència. Nosaltres defensarem el català allà on calgui i fins on calgui.

Per acabar, quina empremta deixa l’anterior president, Jordi Cuixart, per a l’entitat?
Molt forta i important. El procés sense Òmnium Cultural i Jordi Cuixart no hauria existit. Hem estat una entitat que hem construït ponts i relacions entre polítics i la societat. El judici i l’empresonament l’han enfortit, però a la vegada l’han desgastat molt. Nosaltres som el millor exemple que les entitats s’han d’anar renovant i han de sortir nous lideratges. El Jordi Cuixart ha deixat una destacada empremta com també la va deixar la Muriel Casals, i ara amb el Xavier Antich serà una continuïtat amb una junta molt potent amb persones que potser no són tan populars, però que estan situats en llocs estratègics.

També et pot interessar

Comentaris