“Estem mirant la possibilitat de gestionar el Kubrick, però això depèn de molts factors”
Entrevistem Jaume Felipe, el nou president del Cine Club Vilafranca des del passat mes de novembre
Jaume Felipe és el nou president de Cineclub Vilafranca. Soci de l’entitat des de 1997, va formar part de la seva junta entre 1997 i 2017. A més, és el director de la biblioteca Maria Àngels Torrents i Rosés de Sant Pere de Riudebitlles, des d’on dinamitza projectes de cinema per a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Acompanyen Jaume Felipe en la nova junta Luchy Miquel com a secretària, Joan de Déu Reyes com a tresorer i Jordi Cabestany, Pablo Sancho, Pep Puig, Sònia Parra, Francesc Marqués i els expresidents Josep Maria Escofet i Pep Ferret.
Per primera vegada des del 1968, quan va néixer l’entitat, hi ha hagut dues candidatures a les eleccions que vostès van guanyar al novembre. És positiu per a l’entitat que hi hagi més d’una llista?
En el fons sí, perquè vol dir que l’entitat és viva. Hi havia més d’un grup de socis que volien implicar-se per l’entitat i en aquest sentit és molt positiu. Sempre s’havia fet un relleu natural perquè la gent de la junta anava fent entrar gent nova i jove que durant un temps s’anaven rodant i quan arribava el moment de fer el traspàs es feia de tal manera que la gent que portava més temps ho deixava. Era una fórmula que funcionava. En aquest cas hi ha hagut tensions perquè d’alguna manera a la gestió anterior hi havia coses que no acabaven de quadrar o, des del punt de vista del soci, potser no s’explicaven prou bé. Segurament si s’haguessin explicat no hauria passat res. Al final és una qüestió de l’entitat que funciona com funciona. No hi ha res a amagar, però pel que fos hi havia alguna qüestió que no s’acabava de respondre. Penso que és positiu, en el sentit que els socis de l’entitat hi estaven a sobre de la gestió i volien saber com s’estava funcionant.
Entra una nova junta presidida per vostè. Com s’han trobat l’entitat?
És un moment complicat en molts aspectes, bàsicament perquè hi ha hagut molts canvis. De quan nosaltres ja havíem estat a l’entitat ha canviat, d’una banda, la manera de consumir el cinema. A més, hi ha hagut l’aparició de les plataformes, que en aquell moment no hi eren. Això ha afectat molt la indústria del cinema, i la pandèmia ha fet canviar la manera de sortir de casa, d’anar a un lloc amb gent i de compartir espais amb altres persones. Ens hem trobat una baixada d’espectadors en totes les sessions, i si abans la gent tendia a anar a les sessions de vespre, ara aquestes no funcionen perquè la gent té tendència a anar-hi més d’hora. Ho estem revertint.
Captar socis nous és un dels grans objectius? Com s’ho faran?
És molt complicat. Abans hi havia com una militància. Quan vam marxar l’entitat eren més de 200 socis i n’hi havia que no venien mai al cinema. Eren socis perquè volien que el Cineclub continués. Molts s’han anat donant de baixa i ara ens hem trobat que pràcticament se n’han perdut un centenar. Recuperar-los és molt complicat. Volem captar socis joves, i el que farem serà una campanya on oferirem una quota molt reduïda amb l’objectiu que descobreixin el món del cinema i que vingui a la sala.
Quins projectes tenen com a més immediats?
En tenim molts. En primer lloc, recuperar la relació amb Vinseum per continuar la coŀlaboració de l’organització del Most Festival. Estem parlant també per coŀlaborar amb el VilaPensa. Des de l’endemà que vam sortir escollits hi ha moltes entitats de la vila que ens van fer un truc perquè volen fer cinema. Òmnium Cultural, Vilafranca per la Independència, Entrepobles, Amnistia Internacional, és una relació que continuarem fent.
La Travessa dels Oscars era una activitat que organitzaven juntament amb el Kubrick. Agafaran la iniciativa per donar-hi continuïtat?
L’estem tirant endavant. Una de les persones que ha entrat a la junta és el Francesc Marquès, que feia de projeccionista al Kubrick, i una de les primeres coses que estem fent ja és buscar coŀlaboradors que s’oferien per als premis de la travessa.
Després que la darrera edició Cineclub no hi fos, ara s’afegeixen a l’organització del Most d’aquest 2022?
Nosaltres volem continuar coŀlaborant amb Vinseum per organitzar el Most. No entenem que en un festival de cinema de Vilafranca que no hi hagi el Cineclub. No té cap sentit i, a més, creiem que Cineclub pot aportar molt al festival des del punt de vista cinematogràfic.
Només entrar, una de les primeres coses que van fer com a nova junta va ser una enquesta als socis. Què pot destacar de les conclusions?
Vam tenir molt bona resposta. La vam enviar a socis, però també a públic en general a través de la nostra newsletter que enviem cada setmana. Vam tenir 264 respostes, de les quals gairebé un centenar eren socis. Preguntàvem què és el que volien veure i quan ho volien veure: sessions de dijous o divendres o les del cap de setmana, doblades o en versió original, i quin horari preferien. Els horaris no han variat massa dels que oferim. De fet, quan vam entrar ja vam fer el canvi d’avançar la sessió del divendres i la resta no els hem mogut. El que sí que hem vist de les respostes és que la gent prefereix la versió original. Ara, de les quatre sessions que tenim el cap de setmana en farem dues en versió original i dues en versió doblada.
El tancament del Kubrick ha portat més espectadors a les projeccions del Cineclub?
Ens estem adonant que hi ha públic que anava al Kubrick i que ara ve a Cineclub. Sobretot el dimecres, que era el dia de l’espectador. Hem augmentat una mica respecte al desembre. Però també hem descobert que som molt desconeguts i encara hi ha gent que no sap que hi ha la sala Zazie. Quan va tancar el Kubrick hi havia qui deia que Vilafranca es quedava sense cinema, i nosaltres aixecàvem el dit dient que hi som. Aquest fet vol dir que encara hi ha gent que no ens coneix i en aquest sentit hem de fer un esforç.
Com es veu el tancament d’una sala emblemàtica?
Amb molta tristesa. Una de les coses que nosaltres volíem fer era restablir una relació d’amistat amb el Kubrick no només perquè no creiem que fos competència, sinó per respecte a la trajectòria del Kubrick i del Cisco Olivella, que va ser un dels fundadors de la nostra entitat. Volíem complementar-nos i no competir. Ens va agafar quan només feia quinze dies que havíem entrat com a nova junta i el primer que ens deia tothom és què pensàvem fer. Ara mateix nosaltres ho estem estudiant i mirarem de si és possible.
Hi hauria la possibilitat, doncs, que Cineclub gestionés una sala com el Kubrick?
Hi ha la possibilitat, però no depèn de nosaltres, que ho veiem bé. Cal mirar que econòmicament ens surtin els números. No només depèn que a les sessions hi vingués públic, sinó que hi hagi un coixí per, si les coses van mal dades, poder tirar endavant. Depèn de si nosaltres podem captar patrocinadors, de si podem convèncer l’Ajuntament que ens doni un cop de mà, o de si podem anar del braç d’alguna entitat que ens pugui donar suport… i tot això ho estem estudiant ara mateix, però tot està molt a les beceroles. El que podem dir és que hi estem treballant.
Cineclub es planteja ampliar sessions a altres dies de la setmana?
Ara mateix, amb les condicions que tenim amb el Casal no. Com més sessions fem, més diners perdem, al contrari del que hauria de ser l’habitual. Hi ha un cost per sessió que ens marca i ens obliga que hi hagi un mínim d’espectadors perquè la sessió sigui rendible. Si aquestes condicions canvien ens ho podem plantejar.
