“El nivell del teatre amateur a la comarca és més alt del que ens podem imaginar”

Foto: Obsidiana-creative
21/01/2022 - 19:25h

Entrevistem Marta Escudé, actriu, cantant i ballarina vilafranquina que fa uns dies va guanyar el premi a millor actriu principal al Concurs Vila de Piera amb l’obra “La Deessa de les Pells”

La vilafranquina Marta Escudé és ballarina, actriu i cantant. Formada com a model al centre barceloní Fashion Group Barcelona School, també ha estudiat interpretació a l’escola Juan Carlos Corazza de Madrid i ha realitzat el Grau i Postgrau de Comèdia Musical a l’escola Cococomin de Barcelona. També té estudis en doblatge i locució realitzats al taller barceloní Go2Takes. Forma part del grup de teatre vilafranquí Attrezzo des de fa onze anys. A banda, l’any 2013 va crear, juntament, amb dos companys el grup de comèdia musical Cucumpidoo i el 2019 formant tàndem amb Gregori Escalona va crear el grup MaGreT. Justament amb aquest elenc el mes de desembre passat va guanyar el premi a millor actriu principal al Concurs Vila de Piera amb l’obra “La Deessa de les Pells”.

D’on surt la seva vocació pel teatre?
Haig de dir que de vergonya no n’he tingut mai i sempre que es demanaven voluntaris, fos pel que fos, jo m’hi apuntava. De petita vaig començar a fer teatre a l’escola i després com a extraescolar. També hi va fer molt que el meu pare fes màgia i a mi això de trepitjar escenaris sempre m’ha fascinat.

La interpretació és el que més li agrada?
És el que més m’agrada, però la dansa, que practico des de petita, també. Quan vaig començar a estudiar teatre a Madrid vaig veure que només la interpretació em quedava coixa i llavors vaig tornar a Barcelona per fer comèdia musical, on es tocaven diferents disciplines de dansa, teatre, però, també cant, que encara no m’hi havia introduït, tot un món nou per a mi. Ara, també he començat a fer estudis de doblatge i locucions publicitàries i m’he adonat que el treball de la veu m’encanta.

Va rebre el premi a millor actriu principal al concurs Vila de Piera. Contenta?
Molt. Rebre un premi és un reconeixement a tota la feina que hi ha al teu darrere. Sembla que no, però preparar una obra a quatre mans amb el Gregori no ha estat fàcil. Ens hem codirigit amb el risc que des de baix l’escenari no es veiés com nosaltres preteniem però la nominació a millor direcció va ser un senyal que ho havíem treballat bé. Ho hem fet tot, des de l’escenografia fins a treballar el paper propi i això ens ha portat moltes hores de dedicació que ara tenen el seu fruit. Quan veus que et reconeixen aquesta feina et sents doblement satisfeta i t’adones que ha valgut la pena tot l’esforç que hi hem posat.

El premi ha estat per “La Deessa de les pells”. Què explica l’obra?
És una crítica a la mateixa obra. Critica la imatge dèbil de la dona, el sadomasoquisme, la lluita de sexes. A l’obra hi ha un director que està buscant una actriu per fer el paper principal. Al final es presenta una noia, extravagant i barroera i, tot i que d’entrada al director no li interessa, quan comença a ficar-se en el paper del càsting la noia es transforma, canvia la seva veu, la manera de moure’s i es converteix en la persona idònia per al paper d’una dona del 1870 de classe burgesa i això deixa bocabadat el director. Entre ells sorgeix un joc de poder i seducció on la realitat i la ficció es barregen, els rols van canviant fins a no saber-se qui dirigeix a qui. Tot plegat acaba sent una mica ambigu per no saber si estan en el càsting o fora d’ell. Cal estar molt atent a l’obra, recomano perdre-se-la.

El 2019 creen el grup MaGreT. Per què?
El Gregori i jo formem part també del grup de teatre vilafranquí Attrezzo i en un moment donat ens vam trobar que volíem fer un projecte de petit format i poder treballar-ho més a fons. En aquella època tots dos disposàvem de temps i ens hi vam posar. La idea implica fer obres de petit format que siguin fàcils tant de gestionar com d’escenografia.

Quin registre de papers ha realitzat?
N’he fet de molt diferents, des d’una noia joveneta pija amb un to de veu agut, a una dona seriosa gran i calmada o fins i tot una noia de carrer. Hi ha hagut moments en què he estat interpretant 4 personatges diferents, és a dir, amb diferents companyies, he arribat a portar 4 obres a la vegada. Quan la gent em pregunta si no m’equivoco de text, jo sempre els dic que quan et poses en el personatge és impossible, cadascun té una manera de parlar, de moure’s i de fer diferents. Fer diferents registres acaba sent un repte per un mateix que m’apassiona.

A la comarca fa molts anys que es fa la Roda de Teatre. Com veu el teatre amateur?
Molt bé. Que hi hagi la roda de teatre trobo que ajuda molt a què molts pobles tinguin accés al teatre i de retruc ajuda als grups a oferir els seus treballs en diferents pobles. Als grups de la comarca hi ha molt nivell amb obres molt boniques i molt ben fetes. El nivell del teatre amateur a la comarca és més alt del que ens podem imaginar.

La pandèmia ha tocat de ple la cultura. Creu que al teatre hi ha hagut davallada del nombre d’espectadors?
Molt. Nosaltres ens hi hem trobat. A principi de la pandèmia tot eren anul·lacions, després quan vam poder tornar a engegar cada vegada havíem d’estar mirant amb quin aforament i certament quan ja es podia ocupar el 100% en el teatre amateur hem vist menys públic.

També et pot interessar

Comentaris