“El meu llibre sorprendrà fins i tot a qui no li interessi res de Rússia”


Entrevistem Manel Alías, corresponsal de Catalunya Ràdio i TV3 a Moscou durant 7 anys i autor del llibre ‘Rússia, l’escenari més gran del món’
Manel Alías, nascut a Berga l’any 1977, és un periodista que treballa des del 2001 a Televisió de Catalunya i que els darrers 7 anys ha estat el corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia. Abans havia presentat l’informatiu infantil ‘Info K’ i també va ser cap d’edició del programa ‘La nit al dia’, entre d’altres projecte a TV3. Dijous 2 de desembre va ser a l’Escorxador de Vilafranca per presentar, en una conversa amb la també corresponsal Txell Feixas, el llibre ‘Rússia, l’escenari més gran del món’ (Ara Llibres). En acabar l’acte organitzat per la Llibreria ‘L’Odissea’ (en què, per sorpresa, també hi va participar el cap d’Internacional de TV3, Joan Carles Peris), va atendre el 3d8.
Per què el van enviar de corresponsal a Rússia?
A la boca del llop m’hi vaig posar sol, perquè van obrir la corresponsalia que no existia i tots els treballadors vam rebre un correu per presentar-nos-hi. Jo volia ser corresponsal i m’estava esperant per Londres, però a Rússia no m’ho havia ni plantejat perquè no hi havia aquella corresponsalia. Com que Londres no quedava vacant, l’endemà em vaig llevar pensant que volia anar a Rússia. Ens vam presentar cinc persones a les proves.
La seva estrena va ser d’alt voltatge, a la guerra d’Ucraïna…
Sí. Quan vaig arribar a Moscou no estava apunt la meva acreditació i no podia treballar i va coincidir amb l’esclat d’un repunt molt fort de la guerra a l’est d’Ucraïna, i és quan els vaig dir als meus caps d’anar-hi. Per desgràcia, era un moment molt interessant. Després de dues setmanes de veure coses que ni em pensava de veure, torno a la ciutat de Moscou. M’estava instaŀlant i fent una copa al vespre i el telèfon va començar a vibrar amb missatges urgents perquè acabaven d’assassinar el líder opositor Borís Nemtsov, a tocar del Kremlin, i molt a prop d’on era jo. Vaig pensar: “On m’he fotut!?”.
Curiosament, a la presentació del seu llibre ha dit que no tenia por de la guerra…
L’interessant és que la pregunta de si tindria por de la guerra sí que m’obsessionava, per si em quedava clavat i no podria ni sortir al carrer a fer la meva feina. Vaig detectar que et fas la pregunta, però la resposta no la saps ni la pots saber fins que no vas a la guerra. En un capítol del llibre parlo de la dona radar, que va desenvolupar els seus mecanismes per detectar només amb el soroll d’on venia un míssil i si hi havia perill. No sé perquè no em va paral·litzar la por…
Per què s’ha estat 7 anys de corresponsal a Moscou?
Normalment les corresponsalies són projectes per a 4 o 5 anys, però hi he estat més perquè m’interessava molt i t’hi pots estar 20 anys i no acabar-te ni avorrir-te de la feina; tampoc –i no entenc el perquè– no hi havia companys a la redacció que pressionessin per anar-hi i també per un problema familiar pel qual no podia sortir-ne.
Tenia clar que el règim de Rússia era molt diferent, per exemple, de la Unió Europea?
Sí, però és tant diferent que, a vegades, no m’agrada sentir que per criticar els nostres problemes aquí hi hagi polítics, periodistes o gent generalment documentada que exageri la comparació i arribi a dir: “Com a Rússia”. El que passi a Rússia i el que passi a Catalunya o a Espanya no es pot ni comparar, perquè són dos paràmetres totalment diferents.
Per tant, vostè no fa mai l’exercici de comparar-ho?
El faig amb les coses que es poden comparar i sense voler-ho portar a terrenys ideològics. El que vull dir és que la gent que té un paràmetre ideològic i es vol portar les coses al seu terreny exagera la seva història a qualsevol preu. Un exemple és el procés de Catalunya, del qual a Rússia se n’ha parlat molt i hi han jugat les dues bandes: Els antiindependentistes deien que els independentistes són tan dolents que fins i tot busquen l’ajuda del malvat poder rus; i els molt independentistes, quan hi havia una actuació policial en una manifestació o detencions deien: “Estem com a Rússia!”. Les dues comparacions són interessades i incorrectes.
A peu de carrer, es parla del nivell d’acceptació que pugui tenir Putin?
La gent no en parla massa, però Putin porta 20 anys al poder i està molt fort, que vol dir que ho té molt ben lligat i controlat. Això té un mèrit, fins i tot des del punt de vista de règim autoritari, perquè tampoc no hi ha ningú del seu entorn que li estigui fent el llit. Si parlem de suport popular, el té molt alt, però ni de broma el que li donen les eleccions ni la quantitat de poder que té a les seves mans. Guanya les eleccions amb el 80% dels vots, però no té un suport del 80% de la població; pot tenir un 30% o un 40%.
Això ho aconsegueix eliminant opositors com Aleksei Navalni?
Té un suport del 80% perquè no pots votar qui vols, no es pot presentar qui vols, no hi ha un debat real d’idees, no es pot contraposar res i al poder no se’l pot criticar. Si tot fos obert, Putin tindria un suport molt elevat, no guanyaria per majoria absoluta i no sé si guanyaria, per exemple, quan li poguessin rebatre coses o s’expliqués la veritat als mitjans de comunicació. Genuïnament hi ha gent que li dona suport, i després hi ha una gran quantitat de gent que ho fa perquè no hi ha alternativa.
A nivell professional, li costava de tenir fonts informatives fiables?
M’he trobat de tot: gent amb por i que ja no xerraran, d’altra convençuda que deixa bé Rússia i t’enganyaran sabent-ho pensant que fan una cosa bona per al seu país, també gent que t’explica la part de raó que té Putin, i gent valenta que quan s’ha de parlar sense embuts també ho fan.
Quina impressió causa estar en un país de les dimensions de Rússia, si és que se’n pot copsar la grandària?
Realment és un país inabastable, i al seu costat a Catalunya som una puça. Això fa que, per exemple, hagis de descartar bones històries, perquè quan mires al mapa veus que trigaries massa a arribar-hi. Un dels problemes que tens a Rússia és que no pots arribar a tot arreu, ni tampoc ells, i hi ha incendis que els deixen cremar perquè és impossible d’enviar-hi mitjans. Al llibre explico coses que no han sortit ni a la ràdio ni a la tele perquè estaven molt lluny i no tenia la seguretat de trobar-hi (un cop hi arribés) els personatges que estava buscant. Els he acabat trobant, però no aleshores. No podia dir a la tele que estaria una setmana fora de Moscou a veure si trobava no sé què, i que m’ho paguessin. Aquests temes els he acabat fent aprofitant vacances amb la família i dies lliures.
Diu que no li agraden els tòpics sobre Rússia. Dedica gaires esforços a desmuntar-los?
Només hi perdo el temps si la gent em vol escoltar, si m’ho pregunta i realment hi ha una voluntat de saber. Quan veig que és una idea tancada ja no hi dedico temps.
Què explica al llibre que ha vingut a presentar a Vilafranca?
Vaig decidir escriure’l perquè veia que les històries potser més interessants i curioses que estava descobrint a Rússia, personatges que coneixia o coses que em passaven no tenien el format d’una crònica d’un minut i mig per a la ràdio o la tele. Eren una altra cosa, però que explicaven tant o més que moltes de les cròniques que pogués fer. Me les anava apuntant perquè veia que eren extraordinàries.
Diu que l’acompanya sovint la frase “Això no m’ho crec” i que, fins i tot, va pensar-la com a títol del llibre…
També me les apuntava perquè tinc molt mala memòria i pensava que al final ni em creuria que allò hagués passat realment.
Parla de ‘russades’ per descriure històries que només poden passar a Rússia. Me’n pot citar alguna aquí?
Al capítol de l’‘alcaldessa’ parlo d’unes eleccions en què no es va presentar cap dels diferents partits polítics controlats, tot i que sempre guanya el de Putin. Un alcalde es va trobar que no s’hi presentava ningú més i va decidir presentar-hi la dona que li netejava el despatx. Per saber el resultat, cal llegir el llibre…
Caram!
El llibre sorprèn per aquests i molts altres casos, però fins i tot a qui no li interessi res de Rússia, perquè hi ha històries de vida que poden passar també en altres indrets i ser igualment atractius. D’altra banda, a qui sí que li interessi Rússia i vulgui viatjar-hi, quan faci el viatge l’aprofitarà molt més que si no s’ha llegit el llibre. Més que si es llegeix una guia de viatges, n’estic segur.