De la por a la fòbia

19/11/2021 - 10:07h

Maite Colomer

Les pors són –i ho han de ser– habituals. Formen part de la nostra quotidianitat, ens ajuden a sobreviure i a estar alerta davant els perills que podem trobar en el nostre dia a dia.

Una fòbia no és una d’aquestes pors. Lluny de protegir-nos, ens porta a inhibir-nos de moltes activitats d’una manera que nosaltres mateixos percebem com a irracional.

L’origen de les fòbies pot ser molt divers. Pot ser degut a una situació viscuda com a traumàtica fa molt de temps, i també pot ser deguda a respostes apreses de molt joves. Potser els nostres pares o altres persones influents en nosaltres patien molta ansietat i ens la van transmetre… O potser hem patit algun atac de pànic o ansietat davant una situació estressant i això ha provocat que la nostra reacció en situacions similars siguin de por excessiva i d’evitació.

De vegades ens pot ser d’ajuda buscar l’origen de la nostra fòbia, però sovint ni és clar ni n’hi ha un de sol, per la qual cosa se’ns fa difícil trobar-hi una explicació simple. Per aquest motiu, el que necessitem, més que conèixer-ne l’origen, és enfrontar-nos-hi. És probable que nosaltres sols no ho aconseguim i ens calgui demanar ajuda, però ens fa recança compartir el que ens passa amb familiars o amics. Els problemes emocionals són els grans incompresos en la nostra societat… Quantes vegades devem haver sentit la frase “fes un esforç…”, quan la persona que pateix ja ha fet un gran esforç només a comunicar-ho.

Posar els problemes emocionals i psicològics en la graella de les malalties sense estigma és una de les assignatures pendents en la nostra societat. Malgrat tot, se’ns acosta una Marató que potser ens ajudarà una mica a poder-ne parlar obertament.

També et pot interessar

Comentaris