“Calafell era un dels llocs de pesca de sardina més importants del Mediterrani espanyol”
Entrevistem Joan ‘Nani’ Soler, pescador calafellenc i expresident del Bot Salvavides de Calafell
Nani Soler és un pescador calafellenc de 60 anys. Està jubilat, però encara té una barca pròpia i ha treballat 43 anys pescant. A més, va ser 17 anys el patró major de la Confraria de Pescadors de Calafell. De fet, Soler lamenta que malgrat que Calafell havia estat una de les flotes pesqueres més importants de Catalunya, ara només hi hagi 3 pescadors (dues barques amb dos homes i una d’unipersonal, a banda de 4 naus de calafellencs que hi ha al port de Vilanova i la Geltrú). Soler, molt vinculat a diverses entitats del municipi i regidor per ERC entre 2015 i 2019, també ha estat membre de l’emblemàtic Bot Salvavides des dels 23 anys, els 3 últims com a president.
Per què es va fer pescador?
Em sembla que soc la quarta generació de pescadors de la família, i a casa sempre hem tingut barques de tresmall i de sardina. De petit ja volia ser pescador i em vaig embarcar, d’amagat de mon pare, amb un marisquer de Vilanova. Quan el meu pare se’n va assabentar es va empipar molt, perquè no volia que jo també fos pescador.
Per què?
Per les inclemències del temps i de tota mena. A més, jo anava bé en els estudis. Un pescador a vegades riu i d’altres plora, perquè no és una feina segura. Esclar que no n’hi ha cap, de segura, però passes fred a l’hivern i calor a l’estiu, els horaris són durs…
Però se’n va sortir.
Mon pare em va apuntar a estudiar comerç en una escola nocturna a Vilanova perquè ho deixés, però vaig estar cinc anys anant-hi i sortint al mar. Va veure que no hi havia solució, amb mi, i em va embarcar ell. A la barca de casa treballava 25 vegades més, però mon pare i mon oncle em deixaven la tarda per poder anar a estudiar. I a Cartagena, a la mili, també em vaig embarcar.
Veig que té vocació…
Anava amb un guarda-costes i em vaig treure el títol de mecànic naval i, un cop llicenciat, el de patró coster. Després ja el títol de patró més gran.
Calafell es va donar a conèixer perquè hi havia una flota de barques de sardina molt important que abastia el País Basc”
‘Nani’ Soler
Com era el Calafell eminentment pescador?
Calafell es va donar a conèixer perquè hi havia una flota de barques de sardina molt important que abastia el País Basc, on aquest peix no era tan comestible.
A més, hi havia botigues de pesca, entre altres coses.
Sí, i la Confraria era una entitat molt important per a la Platja. Teníem cinema, i fins i tot havia ajudat econòmicament a l’Ajuntament.
Déu-n’hi-do!
Als anys cinquanta, Calafell no era un dels llocs de pesca més importants de Catalunya, sinó que ho era també del Mediterrani espanyol en pesca d’encerclament de la sardina.
Per què creu que va anar a menys, aquell municipi sobretot pescador?
Perquè no es va fer un port pesquer. Si s’hagués fet, les barques no haurien plegat. Havies d’anar al de Vilanova, i aleshores no hi havia els mitjans d’ara. Com a exemple li diré que el meu avi patern, casat amb una pagesa, havia de llogar un autocar de dilluns a dissabte per portar-hi la gent i tornar-la.
Si tenia avis pescadors i pagesos, les rivalitats de ‘popets’ i ‘terrossos’ de Calafell no l’havien d’implicar a vostè…
Jo soc dels dos. A més, en bona part, gràcies als pagesos hi va haver barques de pesca a Calafell. A la nit anaven a la sardina i, de dia, a la terra.
Fins a tres milles de terra, la costa de Calafell està molt malmesa per pescar-hi. Sobretot per efectes de la contaminació”
‘Nani’ Soler
Com està ara la costa calafellenca per pescar-hi?
Fins a tres milles de terra, molt malmesa. Sobretot per efectes de la contaminació. A curt termini, ho veig pelut. A mig termini ja ho veurem, perquè la Generalitat vol posar en marxa un sistema de reserves marines en les quals no s’hi deixaria pescar i es controlaria el peix, a veure què passa.
Parli’m del Bot Salvavides de Calafell. Per què ha estat important?
Moltes platges en tenien per anar a rescatar gent al mar i aquest, que sàpiga jo, va sortir sobretot dues vegades amb un perill greu per temporal. La tradició de girar-lo sobre si mateix es va crear en una regata per Sant Bartomeu a Sitges, amb els vogadors de Vilanova i Sitges. Després, malmès, es va estar un munt d’anys al Museu del Mar de Tarragona. Un dia el va veure una gent de Calafell al pati de Tabacalera i es va decidir recuperar-lo i refer-lo amb peces noves i de l’antic bot.
Fa unes setmanes se n’ha estrenat un de nou. Què suposa per a vostè el Bot Salvavides ‘Francisco Gorostidi’?
És un sentiment impressionant. El sentiment és cultura, i amb ell segueixes les arrels.
Quina capacitat té?
Hi ha deu remers i el patró. Normalment, quan es tomba, hi ha dos o tres relleus. A Calafell hi ha molta tradició de vogadors, vela llatina i llaguts.
Què són els llaguts?
Bots de polièster molt lleugers. Al País Basc hi ha la trainera i aquí, al Mediterrani, el llagut. L’entitat Bot Salvavides vam crear la secció de llaguts.
I la vela llatina?
Són embarcacions amb la típica vela lineal per al vent, tot i que també porten un petit motor.
Les platges més importants a Espanya a començaments del segle XX en turisme eren Sant Sebastià, Sitges i Calafell”
‘Nani’ Soler
Acabo parlant-li de turisme, que abans era cabdal a Calafell. Com veu el municipi, en aquest sentit?
A qui el va conèixer, no ens agrada el Calafell d’ara. Un molt bon pescador, Melcior Gallego, em va dir que les tres platges més importants a Espanya a començaments del segle XX en turisme eren Sant Sebastià, Sitges i Calafell.
I hi ha un perquè?
Hi havia unes colònies famoses. Venia la gent de Barcelona i era una platja agradable per la sorra fina, que baixava el nivell cap dins l’aigua a poc a poc. A més, teníem el Sanatori de Sant Joan de Déu pel sol i les condicions de l’aigua, etcètera.
Ara no li agrada, Calafell?
Econòmicament, a tothom li agrada el turisme. Jo, per exemple, també venc el peix més car als restaurants. Però emocionalment no m’agrada. No hi tinc res en contra, però la gent que ve ara és de molt de soroll i poca vianda. A més, Calafell va optar per un turisme familiar de segona residència, sense hotels ni càmpings. Si apostes pel turisme i no fas hotels, és com aquell que va al metge amb una ferida oberta i, en comptes de posar-li grapes o punts, l’hi posa una tireta. És una metàfora, però a Calafell ha anat així.
