“El caràcter s’ha de treballar, i acaba sent fruit de l’esforç d’un mateix”
Entrevistem Rosa Rabbani, doctora en Psicologia Social i autora del llibre ‘El buen carácter’
Doctora en Psicologia Social, les seves investigacions en l’àmbit del gènere i el treball van ser guardonades per la Generalitat de Catalunya el 2001. Consultora i formadora de grans corporacions i multinacionals, exerceix de psicoterapeuta i coach, amb més de 1.600 casos d’èxit al llarg d’una dècada i mitja. És autora de diversos treballs, entre els quals destaquen els llibres ‘Maternidad y trabajo. Conflictos por resolver’ (prologat per Carme Chacón, mentre era ministra de Defensa), ‘El juego del carácter’ i el més recent, ‘El buen carácter. Claves para sacarle partido a tu forma de ser’, amb pròleg de la pensadora i escriptora Victòria Camps.
Les persones no tenim el mateix caràcter. Es pot parlar de diferents tipus i classificar-los?
Des de fa un parell de dècades en l’àmbit acadèmic s’ha començat a investigar. I la veritat és que és molt interessant perquè l’acadèmia està molt avesada a fer classificacions i divisions, perquè ens ajuda a poder-nos entendre millor, poder entendre els conceptes i saber de què parlem. Però si parlem de caràcter no existeixen tipologies. A la gent li agrada molt que hi hagi marcades diferents tipologies per identificar-se amb alguna en concret, sobretot perquè ens pensem que és una cosa que ens ve donada. Al final el que importa és aquest procés d’anar-se coneixent a un mateix, basat en la reflexió pròpia. És a dir, on jo tregui quins són els meus trets del caràcter que més em descriuen. Conèixer quines són les meves virtuts i quins són els meus defectes. I que això sigui fruit d’una reflexió acaba sent molt més útil i efectiu que no pas que sigui fruit d’un qüestionari de caràcter o de personalitat.
Si en aquest planeta som set mil milions d’habitants, podem dir que hi ha set mil milions de caràcters diferents”
Rosa Rabbani, Doctora en Psicologia Social
Ha titulat el seu darrer llibre ‘El buen carácter’. S’entén que és un llibre amb un to positiu?
El to sí que és positiu, però això no vol dir que tothom tingui un bon caràcter i que això sigui gratis. El caràcter s’ha de treballar, i és fruit de l’esforç d’un mateix. La ciència ha descobert que tots tenim tres o quatre trets que són molt descriptius. Aquells trets que tenim més desenvolupats i que s’anomenen les fortaleses del caràcter. Aquelles coses que d’un qualsevol són trets molt descriptius, i quan penses en aquella persona les primeres idees que et venen al cap són aquestes qüestions. Serien les nostres fortaleses. I després tots també tenim uns trets que són els que tenim menys treballats. Són aquelles assignatures pendents que tenim i que necessitem anar desenvolupant més, ja que són les que més ens amarguen la vida perquè ens posen en problemes i perquè són virtuts que encara no hem desenvolupat. Tot això és un procés de construcció. Les persones venim amb les virtuts en potència, però després, al llarg de la vida, les hem d’anar desenvolupant.
El caràcter va lligat amb els nostres defectes i les nostres virtuts?
Totalment. La barreja de les nostres virtuts i els nostres defectes, la combinació, són el que conformen el caràcter de cada persona. A més, sabem que és únic i irrepetible. Si som set mil milions d’habitants, en aquest planeta, doncs hi ha set mil milions de caràcters diferents.
La pandèmia ens ha canviat el caràcter?
Canviar el caràcter directament no l’hi sabria dir. El que sí que ha passat amb la pandèmia que ens ha sobrevingut és el fet que se’ns han generat, per una banda, molts desafiaments i molts reptes, però a la vegada aquests reptes ens plantegen la possibilitat de poder desenvolupar el nostre caràcter. ¿A veure si tota la població mundial no ha hagut de treballar la paciència durant aquests últims mesos? Hem hagut d’esperar per poder sortir de casa, per les vacunes… La nostra flexibilitat i la nostra tolerància, necessàriament, han hagut de pujar. Així com el nostre coratge i el nostre valor. Coses que ara la majoria ens hi hem anat fent a la idea, però a l’inici no teníem ni idea de què podíem fer i què no, de com ens havíem de protegir. Tot això són possibilitats que ens ha donat aquest desafiament tan gran de la pandèmia, però tampoc ha estat gratuït. No vol dir que ara tothom sigui més tolerant, perquè el que jo sento a tot arreu és que d’aquesta pandèmia en sortirem millor. Això passarà si ens esforcem, però això té un preu. Perquè si no hi ha reflexió i no hi ha una energia i un esforç focalitzat a desenvolupar tots aquests trets, en sortirem igual que hi vam entrar i no haurem millorat.
Fins l’últim dia de la nostra vida som capaços de millorar els trets del nostre caràcter i desenvolupar més virtuts”
Rosa Rabbani, Doctora en Psicologia Social
Un accident, una mort o una mala notícia ens poden canviar el caràcter?
Tornem a parlar de situacions adverses vitals. La ciència ha comprovat que a cada ésser humà li toca una mitjana de dues adversitats, al llarg de la seva vida. Aquests exemples que em posa vostè són, de nou, un gran desafiament per al nostre caràcter, perquè tenim la possibilitat que ens l’amarguin, i desenvolupar formes no gaire encertades de gestionar i fer front a aquestes situacions difícils. Però també tenim la possibilitat de millorar el nostre caràcter, perquè dintre d’aquestes adversitats que ens toca viure hi ha moltíssimes lliçons amagades que no surten soles, si nosaltres fem la feina de reflexió, introspecció, de connectar amb el nostre interior per poder detectar quins són aquests aprenentatges. Perquè això ho aporta el nostre procés de creixement, i llavors deriva directament a millorar el nostre caràcter perquè desenvolupem més trets del caràcter.
La depressió o la desafecció tenen a veure amb el caràcter d’una persona?
Les depressions no venen soles, sempre hi ha una raó al darrere perquè ens ha passat alguna cosa que ens ha devastat i trencat per dintre, i toca una època de passar-ho malament. És evident que això afecta el caràcter, perquè en una època que nosaltres estem baixos d’ànims, l’alegria, l’entusiasme i la motivació són trets que ens queden tocats. Si parlem de la salut mental de les persones, la pandèmia ha deixat tocades moltíssimes persones en clau d’ansietat i de depressió, i ara estem per veure com afrontem tot això de la manera més constructiva possible. Malgrat el patiment que això genera, cal poder treure alguna cosa útil del patiment.
Les persones podem millorar el nostre caràcter?
Per descomptat, i sense cap mena de dubte. No tenim alternativa. Penso que sí que podem, però crec que la vida consisteix en això. El que passa és que ho farem molt més i millor si, a més, som conscients que tenim la possibilitat de fer-ho. De fet, a vegades molta gent té la sensació que això és una loteria: creuen que el caràcter i les virtuts que tens et toquen. Però ara sabem que no és així, i el caràcter i les virtuts en potència les tenim tots, i al llarg de tota la vida les podem anar desenvolupant. Fins a l’últim dia de la nostra vida som capaços de millorar els trets del nostre caràcter i desenvolupar més virtuts.
La ciència ha comprovat que a cada ésser humà li toca una mitjana de dues adversitats al llarg de la vida”
Rosa Rabbani, Doctora en Psicologia Social
És un impossible que la societat millori el seu caràcter en general?
No és un impossible, sinó que és inevitable. Tots sabem els desafiaments de la societat actual en l’àmbit mundial. Aquests desafiaments seran molt difícils si els afrontem amb individualitats. Al final, les coŀlectivitats estan fetes d’individualitats, i si els individus estan més treballats en l’àmbit interior, si els individus han desenvolupat un bon caràcter, aquests individus estaran preparats perquè en coŀlectivitat puguin anar prenent les decisions i afrontar tots aquests reptes que tots coneixem. Alguns dels problemes que ens preocupen i ens inquieten existeixen perquè les persones no han desenvolupat encara aquests trets, com el sentit de la justícia, l’honradesa, l’honestedat o la integritat. No només pot la societat desenvolupar un bon caràcter, sinó que és una obligació de la vida. Si realment volem ser capaços de crear una civilització que estigui en un continu progrés no ens queda cap més remei que esforçar-nos entre tots a crear una cultura del caràcter.
És cert allò que diuen que els primers anys marquen el caràcter també de l’infant en el futur? Els pares fan prou?
Els pares juguen un rol importantíssim en aquesta qüestió. És clar que els pares tenen molt a fer a l’hora d’ajudar i acompanyar-los a desenvolupar un bon caràcter i anar traduint en fets totes aquestes virtuts del caràcter. Però ens equivoquem: desenvolupar un bon caràcter en els nostres nens i joves no és una tasca exclusiva dels pares. Tots som responsables que els nostres joves de la societat desenvolupin un bon caràcter. Sempre ens pensàvem que els primers anys d’un infant són estratègics, i pel que fa al que no facis en aquests anys, ja has perdut el tren i ja no hi ha res a fer. Ara la ciència ha trobat que aquesta forma de pensar no hi ha evidències que l’avalin.
