“Qui diu que vol morir no pretén cridar l’atenció, sinó que està fent un crit de socors”

09/07/2021 - 07:00h

Entrevistem la vendrellenca Montserrat Navarro, fundadora de l’associació Món Tocat Baix Penedès i que visibilitza els suïcidis

Aquesta vendrellenca de naixement és mare de l’Anna, una jove que pateix un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Es defineix com a activista de la salut mental, en lluita per trencar estigmes, i és fundadora de l’associació Món Tocat Baix Penedès. Navarro vol donar visibilitat al suïcidi i lluita perquè hi hagi un protocol de risc al Vendrell arran de l’últim intent suïcida de l’Anna, al febrer passat, quan es va tirar a la riera de la Bisbal des del pont de França. Va patir lesions greus i ha estat uns mesos ingressada a l’Hospital de Bellvitge, però la vida li ha donat una nova oportunitat.

Per què va decidir escriure obertament a les xarxes sobre el suïcidi, un tema tabú a la societat?
Perquè penso que l’única manera que es trenqui l’estigma que una persona que tingui idees suïcides demani ajuda és parlar-ne. Per què ha de fer vergonya dir que una persona té idees suïcides? Jo mateixa les he tingut. Hi ha moments en què no hi veus sortida i tens aquests pensaments. No tothom s’hi atreveix, ja que fa molta vergonya, però jo sí que m’hi atreveixo.

Hi deu haver moltes causes que porten a tenir aquestes idees, o a consumar-les.
Vull trencar amb un dels mites més estesos, perquè la persona que diu que vol morir no pretén cridar l’atenció, sinó que està fent un crit de socors. Qui intenta o aconsegueix suïcidar-se, realment no vol morir. Només vol deixar de patir, després de no trobar cap esperança ni solució al seu dolor.

Què diu, la seva filla, d’aquesta actitud de vostè?
Quan està bé i s’adona de tot (perquè també té els seus moments), n’està molt orgullosa. Tot ho faig amb el seu consentiment i no penjo res a les xarxes que ella no vulgui, que quedi clar. He sentit alguna crítica que la faig servir, perquè la gent jutja. I només s’ha de veure el que va passar el dia del pont…

A què es refereix?
Hi havia un munt de gent fent fotos i vídeos amb la meva filla estesa a terra. Jo ja havia trucat als Mossos per dir-los que la meva filla havia marxat de casa sola. Mai tirava cap a la cantonada, i això ens va despistar. I el meu marit ja no la va trobar.

La nit següent que la meva filla es precipités, no em podia creure el que llegia a les xarxes socials”

Montserrat Navarro

Què en pensa, de les reaccions de la gent?
La nit següent que la meva filla es precipités, no em podia creure el que llegia a les xarxes socials. Gent que deia que la teníem abandonada, entre altres coses. Però jo sé qui soc, què he fet i l’equip mèdic que hi ha darrere de la meva filla.

De què creu que li servirà, a la seva filla, que vostè visibilitzi casos com el seu?
Pensa que pot servir perquè se la mirin d’una altra manera, perquè s’ha trobat molt de rebuig amb gent de la seva edat. Ha arribat plorant a casa després de veure gent a la Rambla rient-se d’ella (perquè, vulguis o no, se li veu que té alguna cosa). Vol que se sàpiga que té un problema i que se la mirin amb respecte i empatia, i també vol que deixin de riure-se’n. Vol tenir amistats, com qualsevol altra jove de 22 anys, però ningú s’ha molestat a entendre la seva malaltia.

Tot li ve del TOC?
Sí, que se li ha desenvolupat en una depressió i amb l’agreujant d’un cert retard mental que té, que fa que encara que la sotmetis a teràpia, no l’entén. No podem avançar, i sempre serem on som. Evidentment, el seu cervell ha madurat amb els anys, però mentalment no és el d’una noia de 22. Potser entén el que entén una nena de 12 anys.

I vostè, quin resultat espera dels escrits que fa?
Espero que es visibilitzi el problema del suïcidi, perquè no estem sols, i moltíssimes famílies es troben com en el meu cas. Malauradament, però, no volen donar la cara.

Quina diferència veu entre famílies amb un suïcida consumat o amb algú que ho hagi intentat?
Cap, perquè sempre tens un sentiment de culpa que et diu per què no feies això o allò altre per evitar-ho… I aquí no hi ha culpables. Fins ara s’ha dit que parlar-ne incita al suïcidi, i això no és cert. Al contrari: parlant-ne pots demanar ajuda, per exemple. I sempre faig la comparació amb quan vas a fer una analítica i et surt que tens un càncer: no te n’amagues, i vas a demanar ajuda ràpidament. Per què no és el mateix amb la salut mental, i encara estem tan estigmatitzats?

Vostè reclama un centre especialitzat per a la seva filla?
Sí, però la resposta de Salut és que no hi ha un centre amb 24 hores de vigilància, com a casa. Això em preocupa, perquè una va tenint una edat, i el dia que no hi sigui no sé què serà d’aquesta noia.

I té dret a tenir la seva pròpia vida, vostè…
També, però m’he oblidat força d’això. No recordo ni qui era ni què m’agradava abans…

M’aixeco per la meva filla, i no tinc cap altra opció, però és una lluita que no acabarà mai i, si acaba, serà amb el pitjor”

Montserrat Navarro

Què vol dir?
Tot és la meva filla. Però com que tampoc ningú no t’ho ensenya, amb l’experiència d’ara a Món Tocat, no faria algunes coses de les que vaig fer quan a la meva filla li van diagnosticar TOC. Per exemple, no és bo tancar-li l’aigua a un pacient de TOC de la higiene, i menys si no entén per què ho fas. Amb el temps, es va anar deteriorant el problema. Visc per viure. M’aixeco per la meva filla, i no tinc cap altra opció, però és una lluita que no acabarà mai i, si acaba, serà amb el pitjor.

No sembla un final del problema.
No; tampoc hi ha un descans.

Pot valorar que no acabés malament…
Sí, esclar, i la meva filla també ho veu com una nova oportunitat, i està lluitant moltíssim. A més, cada dia m’agraeix que estigui amb ella, tot i que no caldria, perquè soc la seva mare. Ja veurem com evoluciona.

Què li diuen sobre un possible ingrés a un centre especialitzat?
Només em diuen que s’ha d’ingressar en un psiquiàtric fent una llarga estada, però no el necessita. Segueix el que li diuen els metges i es pren la medicació i, per tant, pot anar fent en el dia a dia; l’únic que passa és que cada any o any i mig li agafen aquests episodis que a aquestes alçades tothom hauria de saber aturar.

La meva filla, davant la llei, no està incapacitada per un jutge. És major d’edat i, per tant, la poden enganyar en comprar un pis”

Montserrat Navarro

Li donen algun termini per a un possible ingrés?
No, i si hi ha papers tramitats per buscar-li una plaça en un pis tutelat o perquè estigui tutelada i no li acceptin la signatura sense el meu permís per comprar un pis, per exemple, és perquè jo m’he bellugat com a mare. Ara bé, davant la llei no està incapacitada per un jutge. És major d’edat i, per tant, la poden enganyar en comprar un pis.

Com valora, en general, el tracte que ha rebut vostè per part de familiars, amistats i coneguts?
Qui m’ha trucat, ja esperava que ho fessin, però també he tingut decepcions. Persones que em pensava que eren amigues, i fins i tot familiars no han vingut a trucar al timbre. En totes les famílies hi pot haver de tot, però en moments així…

Potser és que hi ha gent que no sap reaccionar davant d’un cas límit greu.
No ho sé, i no m’hi puc comparar, però si en alguna cosa destaco (i em fa patir molt, i no és per presumir) és que soc molt empàtica, i que em faig meus els problemes dels altres. Per això no entenc que no facin ni el gest de trucar al timbre per dir: “No sé què dir-te, però si puc fer res, soc aquí”.

També et pot interessar

Comentaris