El valor del quotidià

04/06/2021 - 09:29h

Maite Colomer

No sé si és perillós intentar fer un balanç del que hem perdut al llarg d’aquest llarg any de Covid quan tot just s’albira el final del túnel. Potser les meves dosis de vacunes em fan ser massa optimista respecte al final d’aquesta pandèmia.

Quan faig una curta mirada enrere, em sap greu només veure estadístiques, que és el que hem conegut dia rere dia pels mitjans de comunicació, ja que en realitat, darrere de cada nombre hi ha una persona, amb els seus familiars i el patiment de tots ells per la soledat en la mort i en els moments finals… En aquests casos, mai no podrem tornar a la situació anerior a la Covid. Només podem aprendre a conviure amb la pèrdua.

D’altra banda, a totes les persones que patien algun transtorn psicològic amb anterioritat a la Covid, el fet de no poder gaudir dels recursos assistencials necessaris els ha representat un empitjorament exponencial.

Tampoc no podem deixar de pensar en totes les persones que han viscut i segueixen vivint en un pou, amb greus problemes econòmics… En aquestes situacions hem vist multiplicar-se les depressions i els atacs d’angoixa.

Els més joves, per als quals les relacions socials sempre han estat el pilar fonamental del desenvolupament emocional, són els que han resultat més perjudicats pel confinament. Un any de reclusió és molt, en l’adolescència i la joventut, i per a alguns deu haver estat molt difícil, recuperar les relacions.

Malgrat tot, sempre podem intentar trobar-hi quelcom de positiu. Els que hem tingut la sort de no patir cap trauma de salut o econòmic hem après a posar en valor les trobades familiars i amb amics, l’esport i les caminades pel nostre entorn, el valor del quotidià… Si tenim la sort de viure molts anys més sense una propera pandèmia, espero poder recordar aquesta en la llunyania i tornar a posar en valor la nostra quotidianitat.

També et pot interessar

Comentaris