Jordi Cuixart, font d’inspiració
Jordi Parellada
Ja he comentat altres vegades que el Jordi Cuixart està fet d’una altra pasta.
Aquesta setmana passada vaig poder participar a l’acte d’Òmnium “Fem-nos lliures” a la Farga de l’Hospitalet. La seva presència (concisa pel rigorós i reduït permís penitenciari que l’obligava a tornar a la presó una hora després de l’acte), el seu entusiasme i, alhora, la contundència dels seus missatges van aconseguir unanimitat d’aplaudiments i van fer aixecar representants d’entitats, govern, sindicats, partits i públic assistent.
Us faig partícips d’algun dels seus missatges.
La lluita pels drets
“La resolució del conflicte polític només passa per una solució col·lectiva a la repressió, i això vol dir l’amnistia”.
Sense deixar ningú pel camí, lluita i convicció col·lectiva.
Defensa de la diversitat
“En aquest país es pregunta molt poc d’on es ve i, en canvi, sí que es pregunta on volem anar. Aquest és el principal valor de la nostra cultura.”
Toc d’atenció a la unitat política
“Si volem assolir els reptes que tenim com a país, els reptes de futur, si volem aixecar-lo, si volem garantir que aquesta crisi no deixi ningú enrere, si ens volem assegurar un futur digne per a la llengua, si volem garantir el futur de les persones nouvingudes, si volem preservar el model d’escola catalana, si volem acabar amb el patriarcat, si volem impulsar un futur digne i sostenible per a les futures generacions… Si ho volem, hem de ser conscients que res, absolutament res, no serà possible si no som capaços de dotar-nos d’institucions de sobirania popular, de sobirania per a tot el poble de Catalunya. Aquest és el gran repte que tenim tots plegats.”
Prou insults estèrils
“Demanem, si us plau, que parin els insults i linxaments entre companys de lluita que avui són a la presó i a l’exili. Diem prou, demanem que s’aturin aquests insults. No porten enlloc, no alimenten res, són estèrils. Prou d’insultar-nos entre companys de lluites compartides.”
Més i més determinats
“Mai triarem entre ser més o ser més determinats, precisament, perquè tenim ben clar que les dues coses, ser més i ser més determinats, són igual d’imprescindibles.”
