“La base dels relats no deixa de ser l’absurditat de la societat que vivim transportada a les pàgines del llibre”

Xavi Gonzàlez
10/04/2021 - 16:52h

Entrevistem el vilafranquí Josep Font que acaba de publicar el seu primer llibre titular “Contes”

El vilafranquí Josep Font, coŀlaborador del 3d8, acaba de publicar el seu primer llibre, titulat ‘Contes’, sota el segell d’Andana. 31 relats amb un llenguatge directe i coŀloquial, sense floritures i amb un afinat sentit de l’humor, tal com explica David Monteagudo a l’epíleg del llibre.

Per què s’ha decidit a escriure un llibre?
La pregunta també podria ser: per què no? Ha estat una manera d’explicar-me les coses a mi mateix. Aquesta va ser la meva primera intenció. És a dir, situacions, llocs, etc. que jo volia explicar-me a mi mateix, i la millor manera que vaig trobar per veure si m’entenia va ser fent contes.

Quant de temps ha dedicat a escriure el llibre?
Fent pauses, he estat entre dos i tres anys. Tot ho vaig escriure abans que ens arribés la Covid.

Introdueix totes les històries amb una cita.
Sí. Per mi, les cites són com una introducció al conte. És una qüestió molt personal, però gairebé és una síntesi del que vull escriure.

PUBLICITAT

Els relats tenen alguna part de realitat? O tots són ficció i plens d’imaginació?
Podríem dir que és una barreja de tot. El que és evident és que hi ha situacions molt quotidianes que sense ser reals, no deixen de ser-ho. Em refereixo al fet que són el detonant per escriure. Potser calcades no ho són, però la base no deixa de ser una realitat del dia a dia, l’absurditat de la societat que vivim transportada a les pàgines del llibre. El que és evident també és el concepte, que a la contraportada ja surt, on s’explica que soc un amant de la literatura distòpica, i hi ha situacions que han portat a plantejar-ho.

Per què fa un joc de paraules amb el títol del llibre?
Si li he de ser sincer, en el moment en què es va plantejar el títol a mi em semblava que en ser Contes, podia ser la paraula perfecta. Més tard vaig estar d’acord en el fet que potser un llibre que és titulés contes no tenia gaire sentit. Al final no deixa de ser un planteig, i si em permet la pedanteria, acabar fent un acrònim amb les inicials del titol. Hi vaig donar voltes i em van sortir les paraules que hi ha a la portada, com tastar, obrir… Senzillament, per no posar Contes, només, sinó ampliar-ho una mica més.

David Monteagudo afirma, sobre els seus relats, que “ens fan reflexionar i sempre desprenen una aroma subtil i inefable” que només vostè sap crear.
Aquesta reflexió que fa el David –amb qui per cert vam estar comentant els contes extensament– me la va comentar cara a cara, és cert.

PUBLICITAT

El llibre (que ha publicat Andana) ja es pot trobar a les llibreries?
Doncs sí, i juntament amb l’Anna Ruiz estem treballant en una presentació a Vilafranca, però encara no li puc dir ni data ni hora.

Ha escrit 31 relats breus on els protagonistes, “no es posen mai amb ningú i, aparentment, només aspiren que se’ls deixi viure en pau”, encara que no sempre ho aconsegueixen.
Així és. El resum és aquest. És l’absurditat que et trobes cada dia. Fins a cert punt, el plantejament és fer una persona normal i anònima que et trobes en situació a la vida, que et fa recapacitar i pensar en quina societat ens ha tocat viure i com l’estem vivint.

Com definiria els protagonistes de les seves històries?
En realitat, els contes no tenen cap fil conductor, i hi ha molts personatges diferents. Per exemple l’Onofre, que a mesura que l’anava escrivint, jo em deia a mi mateix que coneixia moltes persones com ell. Potser sense la caricatura extensa del llibre, però sí que coneixes gent que conrea la seva soledat. Hi ha d’altres contes que els personatges poden ser molt reals, però que en situacions concretes esdevenen personatges impensables. Hi ha molts personatges que són el reflex del que ens trobem cada dia anant pel carrer.

També et pot interessar

Comentaris