“Amb tota l’honestedat que he sabut he intentat portar el càrrec de president amb la màxima dignitat”

Xavi Gonzàlez
26/03/2021 - 10:00h

Entrevistem l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, que aquest divendres, a les 7 de la tarda, serà al Casal de Vilafranca per presentar el seu llibre ‘Les hores greus. Dietari de Canonges’

“Quan el dia 15 de març vaig començar el meu confinament a la Casa dels Canonges, no era capaç d’imaginar la tragèdia que la pandèmia de la Covid suposaria per al nostre país. Fins la meva inhabilitació, més de cinc mesos després, vaig dedicar-hi totes les forces de què disposava”.

Així comença el pròleg del llibre en què Torra narra (dia a dia i hora a hora) el període de la lluita contra la pandèmia (del 15 de març al 30 d’abril) que va viure, en bona part, sol i confinat –amb Covid– a la Casa dels Canonges. Amb una prosa directa i sense matisos, aquest llibre és una explosió de sentiments –les pors, les esperances, les angoixes, les decepcions, la frustració, la ràbia–, però també la crònica de la determinació d’un home que va lluitar per la salut i el benestar dels seus conciutadans –contra la burocràcia, contra els partidismes, contra el desànim–. Un testimoni imprescindible. Amb motiu d’aquesta publicació, doncs, el 3d8 ha entrevistat el que ha estat president de la Generalitat els últims dos anys i mig.

Quina raó el va portar a escriure un dietari?
Quan em quedo reclòs a la Casa dels Canonges m’adono que estem a punt de viure un moment historicosocial a la vida del país i jo, que era un home que havia escrit altres anotacions en altres moments, penso que val la pena que reflecteixi en un diari íntim, que d’alguna manera agafi la meva manera de ser, l’impacte de les notícies que rebo, les meves emocions, les reunions que tinc, i crec que és interessant en un testimoniatge del president de Catalunya en el futur. Per això em poso a escriure el dietari.

A l’inici del llibre es mostra molt dolgut amb el president del Parlament quan el gener del 2020 li retira la condició de Diputat.
Al llibre faig una introducció on trobo interessant valorar els mesos de gener, febrer i març d’aquell any. I allà passa un fet molt important quan se’m retira l’acta i quan surto al Palau de la Generalitat a dir que ja no li queda més recorregut polític a la legislatura. Em semblava que havia d’explicar què havia passat, i això és el que faig.

A què fa referència quan diu “les hores greus”?
Em refereixo al període de gravetat que va viure el país. Penso que sobretot aquests 45 dies, que són del dietari, són dies molt greus per al país des de tots els punts de vista. Pensi que quan acaba el dietari, a 30 d’abril, a Catalunya portem 10.000 morts. Em va semblar que era una manera de donar aquest punt de gravetat.

Creu que la solució de molts problemes hauria estat el confinament total des del primer dia en què la Generalitat ho demana?
Penso que sí. El cert és que l’Estat espanyol comet un gran error. De fet, en comet diversos, com confiscar-nos les competències amb l’estat d’alarma, quan no ho hauria d’haver fet. I comet el de no confinar totalment tot l’Estat i, per descomptat Catalunya, com nosaltres demanàvem. Però és que en tot això hi ha un tercer error greu, que era el de donar tranquil·litat i seguretat als treballadors, autònoms i empresaris que es pogués fer un confinament a casa. Penso que les mesures que s’haurien d’haver aplicat en suport als treballadors arriben tard i algunes ni arriben. Quan hi ha catàstrofes com aquesta els estats han de respondre als seus ciutadans per ajudar-los.

A què es refereix quan diu que estava disposat “a arriscar el que calgués”?
Ho dic quan assumeixo la presidència de la Generalitat, després d’investidures fallides, amb gent a la presó i a l’exili. Si anem on ho havíem deixat, que era el que jo pretenia, i per tant al 27 d’octubre, a mi em podia passar qualsevol d’aquestes situacions i jo, quan accepto el càrrec, ho faig amb la responsabilitat de saber que pot passar de tot.

PUBLICITAT

Creu que en aquests dos anys i mig que vostè ha estat president de la Generalitat s’ha avançat en l’autodeterminació?
Malauradament, no. També és veritat que recuperem la Generalitat i les institucions, però no avancem com a mi m’hauria agradat. La repressió fa el seu efecte i, per tant, el canvi d’actitud de molta gent fa que no tornem a fer el que jo creia que havíem de tornar a fer.

“Em decep el vicepresident, en totes les reunions té sempre un paper passiu, absent, sense intervenir-hi”. Paraules seves sobre qui serà, amb tota probabilitat, el nou president de la Generalitat.
Sí. En aquell dia vaig expressar aquest sentiment. A mi m’hauria agradat tenir el vicepresident més al costat, més implicat, i vaig trobar a faltar aquesta presència activa.

Vostè és del parer que ERC fa dos discursos diferents?
No, Esquerra per mi fa un discurs. Esquerra, en les que són les diferents estratègies independentistes que hi ha ara al damunt de la taula, opta per una estratègia de diàleg amb l’Estat espanyol, que vol sumar més gent, i d’esperar a la independència per a més endavant.

I si el president Sánchez mai ha volgut negociar per què encara hi ha qui reclama la taula de diàleg?
Doncs, miri, jo no ho entenc. I justament em faig la pregunta quan aquests dies quan he vist que en el preacord d’ERC i la CUP apareix aquest tema. Jo he estat en aquesta taula i he tingut reunions amb el president Sánchez, i tant als que estàvem a la taula del diàleg, que érem una delegació de Junts i ERC, quatre i quatre, a tots se’ns va dir claríssimament que mai l’Estat espanyol negociarà el dret a l’autodeterminació ni l’amnistia, i la prova més evident és que aquests dies s’ha rebutjat tramitar tan sols el projecte d’amnistia al Congrés. Si això està passant i ens ho han dit i repetit, quina força tenim per anar a aquesta taula del diàleg? No hem aconseguit ni els indults i imaginar que l’Estat espanyol pogués arribar a negociar el dret a l’autodeterminació a mi em sembla una quimera..

N’hi ha enviat un exemplar al president Sánchez?
No. Que el compri, que és el que fa falta.

Les residències van ser un focus molt actiu, amb moltes morts. Què va fallar? Per què no es va actuar abans?
Segurament va ser un dels moments més complicats i un dels temes més difícils que va passar a tot arreu, però que a nosaltres també ens va passar. De resultes de veure que no s’estava actuant de la manera que calia és quan es fa el canvi i se situen les competències dins del Departament de Salut. Llavors crec que és quan es nota un canvi de gestió. Penso que va ser important reconèixer que no anàvem pel bon camí. Ara és molt fàcil veure-ho, i aleshores tot plegat era molt complicat. Ara coneixem millor aquest virus tot i que també estranyin algunes decisions que anem prenent, coneixent-lo.

Quan escrivia el dietari?
Sempre intentava treure alguns moments. A vegades després de dinar, però sobretot a la nit per apuntar tot el que havia passat. A vegades també aprofitava les notes de les reunions.

I amb tant de tràfec encara podia veure alguna sèrie de Netflix?
A Canonges no, però després dels trenta dies, quan ja vaig poder sortir, amb la meva dona i les meves filles sí que vaig tornar a enganxar-m’hi, perquè aquests últims anys ho hem fet sempre.

PUBLICITAT

Està decebut del seu pas per la política?
Sí, ho he expressat en més d’una ocasió. Em sembla que qualsevol independentista que, per tant, aspira a la independència del seu país i no hi arriba, no ha d’estar content. Jo, que vaig tenir l’oportunitat de ser president de Catalunya, un fet que mai m’hauria imaginat és no arribar-hi, i això et decep. Tenia un objectiu molt ambiciós, i esperava apropar-m’hi o arribar-hi. No fer-ho, insisteixo, per a qualsevol independentista és una decepció.

Per què creu que ha fet més enemics que no pas amics?
Quan arribo a la presidència em trobo una campanya en contra meu de Ciutadans i de molts mitjans de l’establishment, i tot això em posa en molta tensió a qualsevol decisió que pugui prendre. En el meu cas no havia fet vida de partit, i m’hi incorporo de nou i per pocs anys. Penso que les amistats les fas al llarg de molts anys. Sí que he tingut amics molt fidels, als quals els ho vull agrair, però la política és dura. I més per a un president, que ha de prendre decisions que no seran del gust d’alguns.

Què li diria a les persones que opinen que ha estat un mal president?
Que jo no tinc la veritat absoluta de res i que tothom té el dret a jutjar-me i a opinar el que li sembli correctament. Només puc dir que amb tota la força que he tingut i amb tota l’honestedat que he sabut he intentat portar el càrrec de president amb tota la màxima dignitat. He procurat servir a tot el país, i amb la gestió de la pandèmia ho vam poder demostrar. Sobretot, sempre he intentat explicar la veritat del que estava passant. Durant la pandèmia també va ser un moment d’una gran gravetat per al país. Crec que vam saber parlar i arribar a la ciutadania honestament, explicar la gravetat però no fer-ne un instrument polític. Quan veia el govern espanyol amb aquelles rodes de premsa de militars amb aquelles frases de “la unidad” o que “el virus no tiene fronteras” pensava que justament el virus s’havia de combatre amb solidaritat, amb civisme, i vaig intentar que aquest fos el discurs que sortís de Catalunya.

Per cert, ja s’ha pogut treure tots els punyals que tenia clavats a l’esquena?
[Riu] Sí, sí, a poc a poc i anar curant les ferides.

Tornarà al món editorial? O la política el sedueix per a després de la inhabilitació?
No. Penso que es pot servir al país des de molts llocs. Ja ho havia intentat des d’Òmnium i des d’una editorial. I ara, des de l’oficina del president, tenim reptes al davant. Sobretot en aquesta transició ecològica que hem de fer. Si alguna cosa ens ensenya la Covid és que no hem de reconstruir res, sinó que hem de construir de nou aquest país viu, verd, equilibrat, sostenible. I aquestes idees, i també el meu interès per la cultura i la llengua, són camps en els quals penso treballar els pròxims anys.

També et pot interessar

Comentaris