“El desig de tothom és que els Jocs de Tòquio es puguin celebrar”

14/03/2021 - 21:00h

El nedador paralímpic Toni Ponce explica les vicissituds que ha viscut en un any de pandèmia

El vilafranquí Toni Ponce és tota una icona de l’esport paralímpic vilafranquí. Aquest nedador que va de rècord en record –i que acaba de batre la marca mundial dels 50 metres braça (S5)– està ultimant la preparació per disputar aquest cap de setmana el Campionat de Catalunya, i d’aquí a quinze dies marxa a Castelló de la Plana per competir en el Campionat d’Espanya per Autonomies. Després, i abans no arribin els Jocs de Tòquio, té previst fer algun Open Internacional (amb dates encara per concretar), i al mes de maig vol prendre part a l’Europeu de Portugal. Tot, amb la mirada posada als Jocs Paralímpics de Tòquio “que tothom tant desitja”, segons diu, i que si no hi ha res de nou se celebraran a la capital nipona del 25 d’agost al 6 de setembre. Ponce es mostra positiu perquè tant el Comitè Olímpic Internacional com l’organització dels Jocs diuen ara com ara que tiraran endavant.

Una experiència dura

El vilafranquí ha explicat al 3d8 com ha viscut aquest darrer any des que va esclatar la pandèmia. En l’àmbit esportiu, reconeix haver passat per moments difícils, sobretot quan va esclatar la pandèmia. Quan van sorgir els primers casos de Covid-19 a Itàlia, Ponce viatjava precisament per disputar una competició que tenia a la ciutat de Lignano, a una hora de Venècia. “Vam viatjar un diumenge, i es començava a parlar de molts casos de coronavirus a Itàlia. De fet, planava la suspensió del carnaval de Venècia”, explica. Juntament amb el seu entrenador van decidir anar-hi, però només aterrar es van assabentar de la suspensió del Carnaval. Arribats a Lignano ningú els comunicava res, però a la nit tot es va precipitar amb la suspensió de la competició. “Tots vam córrer perquè ningú es volia quedar confinat a Itàlia”.

Coronavirus al CAR de Sant Cugat

Als dies següents començaven a aparèixer els primers casos a Catalunya, i tot i que el CAR de Sant Cugat estava disposat a fer un confinament perquè els esportistes no perdessin la forma, un positiu a l’equip mèdic del CAR va capgirar tots els plans. Aquella previsió inicial de quinze dies es va convertir en mesos en què la instal·lació va haver de tancar.
“Vaig continuar entrenant en l’àmbit de gimnàs, i fèiem dues hores diàries a través de videoconferència amb el meu entrenador”. Més enllà, la Federació els va subministrar màquines que intentaven buscar els moviments que es fan a l’aigua. Ponce va estar sense tocar la piscina des del 13 de març fins a finals de maig, moment en què primer va poder entrenar en aigües obertes i, a principis de juny, ja a la piscina.

Les males notícies no paraven d’arribar, amb la renúncia d’Austràlia a participar en els Jocs. El que va fer vessar el got va ser l’anunci dels Estats Units en què deien que els seus esportistes no hi anirien. “Els Jocs estan fets pels americans, i aquella va ser l’estocada final”. “El meu entrenador i jo no vam tirar la tovallola, com d’altres. Vam continuar entrenant al cent per cent i ara n’estem veient els resultats. Espero que això ens doni avantatge en el futur”.

Ponce espera que tot vagi recuperant la normalitat, i el seu desig és que finalment els Jocs es puguin celebrar aquest estiu. Des de fa ja unes setmanes té molt clar que ha d’anar amb molta cura de no infectar-se perquè una preparació de cinc anys se’n vaig en orris. Per aquest motiu, diu, manté “els mínims contactes”.
Si finalment tot va bé, té previst participar als 100 braça, 100 i 200 metres lliures, i als 50 esquena. A les dues primeres, amb opció de medalla.

També et pot interessar

Comentaris