Aŀlegat en defensa de l’hospital al ple municipal
Tots els partits presenten una moció conjunta per demanar a la Generalitat més recursos i serveis per al centre vilafranquí
En el ple municipal de juliol de Vilafranca, que es va fer dimarts, va tenir un protagonisme especial la Plataforma per la Defensa de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. La sala de plens es va omplir de persones de totes les edats amb pancartes al·lusives a la protesta.
Els grups municipals presentaven una moció conjunta, i van cedir la paraula al representant de la Plataforma, Fèlix Pallarola, que va denunciar la situació de supressió de serveis, desplaçament a altres centres, marxa de professionals i augment de llistes d’espera que pateix l’hospital de Vilafranca, així com “l’estratègia encoberta” que deriva cirurgies complexes als Camils i que condemna, afirmen, el HCAP a ser un centre de baixa complexitat. el Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf (CSAPG).
Tots els grups municipals van votar a favor de la moció, que demana que l’HCAP tingui una cartera de serveis completa, inclosa una UCI; que es recuperin les especialitats perdudes i que es doti el centre dels recursos econòmics, humans i materials necessaris, entre altres coses. Abans de la votació, Romero va fer un repàs a la història la sanitat des de les retallades, de com posteriorment, tot i les inversions, no es van revertir, i fins a desembocar en el CSAPG, i va assegurar que ell no ha estat mai partidari de fusions en el sector públic.
Relació de llocs de treball
Un altre punt previst al ple mensual era l’aprovació de la relació de llocs de treball (RLT) de l’Ajuntament, la primera que es fa en aquest consistori. La regidora Lourdes Sánchez, encarregada de l’àrea de recursos humans, va agrair la presència a la sala de plens de representants sindicals dels treballadors, i va explicar la intensa tasca feta, junt amb una empresa externa, per elaborar aquesta relació, parlant amb els caps de cada àrea, fent qüestionaris a cada treballador i omplint fitxes descriptives de cada lloc de treball. Per a Sánchez, “les persones són el principal actiu d’aquesta institució”, però l’Ajuntament només tenia un catàleg de llocs laborals, elaborat fa anys i que havia quedat desfasat. L’objectiu de la RLT era endreçar la varietat de llocs de treball i actualitzar-les. Per exemple, s’han eliminat els auxiliars administratius, que han passat a ser administratius. De resultes d’aquesta RLT també s’han incrementat les retribucions, una mitjana del 10% per treballador, amb un cost d’1,5 milions d’euros, que s’aniran aplicant durant 4 o 5 exercicis pressupostaris.
Els grups municipals que van manifestar més punts en desacord amb la RLT van ser la CUP i Junts. El regidor cupaire Txus Magallón va posar en dubte alguns punts de l’organigrama resultant, com ara que hi hagi 6 direccions d’àrea, que hi ha caps de servei o unitat sense persones al seu càrrec o diferències poc clares en els increments salarials entre categories, entre d’altres. El partit anticapitalista proposava fer una revisió de la RLT d’aquí a tres anys i oferia el seu acompanyament al govern municipal si aquest ho acceptava. Per tots aquests motius, la CUP es va abstenir en l’aprovació de la RLT.
Per la seva banda, Aureli Ruiz, de Junts, va dir que “la RLT endreça, però no fa res de nou perquè ja hi havia un catàleg, tot i que aquest instrument ho facilita”. Ruiz considera que “a qualsevol empresa, i també un ajuntament, si vol tenir bons professionals, han d’estar ben pagats”, i per això és important fer un estudi de les retribucions en altres ajuntaments similars al vilafranquí. El juntaire es va mostrar estranyat per diferències retributives entre tècnics o professionals de categories iguals, per la creació de llocs de treball nous, sobretot en l’àrea de comunicació i protocol, i pel fet que la RLT hagi establert 561 llocs de treball, quan la plantilla aprovada per pressupost en fixa 457. També va recordar, respecte a l’increment retributiu que comportarà una despesa d’1,5 milions d’euros, que “l’Ajuntament té dificultats financeres”. Tot i això, “farem un acte de fe”, va dir Aureli Ruiz, i el seu grup va votar a favor de l’aprovació, junt amb VeC, ERC i PSC. Romero va fer un incís per dir que, per a ell, “és un dels moments més importants” del mandat.
Modificació del POUM relativa a equipaments
El punt següent del ple era l’aprovació d’una modificació del POUM relativa als equipaments per un ajust normatiu, relacionada amb l’ampliació prevista del Centre Sociosanitari Ricard Fortuny. Per a VeC, aquest requeriment tècnic pot ser un entrebanc a unes obres que ja fa temps que estan planificades. Ramon Vilomara, d’ERC, manifestava que cal que les normes siguin més clares per evitar interpretacions diferents. Junts es va mostrar contrari amb la modificació, ja que afirma que afecta tots els solars del voltant del Ricard Fortuny en comptes de modificar només el projecte d’ampliació del centre. A més, considera que el nou redactat del punt conflictiu és ambigu. Per aquest motiu, es van abstenir en la votació, mentre que la resta de grups hi van votar a favor.
Moció carregada d’emoció
El grup municipal d’ERC va portar al ple una moció per demanar que els delictes sexuals comesos contra la infància no prescriguin. L’exposició de motius la va presentar, visiblement emocionada, Montse Marquès, una penedesenca víctima d’abusos sexuals en la infància i ara activista per la imprescriptibilitat d’aquests delictes. Com va explicar Marquès, moltes de les víctimes no denuncien fins molts anys després, quan se senten amb força per fer-ho, a causa del profund trauma que pateixen, però sovint, quan s’atreveixen a fer el pas, el delicte ja ha prescrit.
El 2021, la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència va ampliar els terminis de prescripció d’aquests delictes, establint que el còmput s’iniciï quan la víctima compleix 35 anys, però els afectats demanen que no prescriguin mai. Marquès va acabar la seva intervenció dient: “El temps no hauria de ser mai un obstacle que impedeixi que a un infant se li pugui fer justícia”.
Altres qüestions tractades al ple
Altres mocions que es van presentar al ple de juliol va ser una sobre el sensellarisme, defensada per la CUP, que tots els partits van votar a favor; l’aprovació del plànol de delimitació de mesures de prevenció dels incendis forestals, que també va tenir vot a favor unànime; una moció sobre els refugis climàtics presentada per Vilafranca en Comú, igualment amb tots els vots a favor; una moció de Junts per reclamar la revisió del PLATER, amb abstenció de VeC, i una altra presentada per ERC per demanar que es constitueixi un comissió mixta de seguiment de les obres de cobriment de la via, també amb abstenció de VeC.
El ple de juliol es va donar per acabat gairebé 5 hores després d’haver començat.
