Pobles que encara bateguen
Onze nuclis del Penedès es resisteixen a l’oblit, mentre que d’altres ja són història
Prop de 170 persones viuen en pobles pràcticament deshabitats a tot el Penedès. Són els que no han volgut marxar de la que ha estat la casa familiar durant generacions, però d’altres són persones que han recuperat cases en indrets que estaven en procés d’abandonament.
Es tracta de 7 nuclis a la comarca de l’interior i 4 a la de la costa, on viuen entre 6 habitants al que menys i 30 al que més. En contra del que es pugui pensar, no tots són indrets apartats i d’accés difícil, sinó que en la majoria dels casos són petits nuclis propers a altres pobles amb més serveis, cosa que sovint és el motiu del desplaçament dels seus residents.
Tots aquests pobles no es poden considerar deshabitats perquè encara hi ha persones que hi viuen permanentment, tot i que hagin de conviure amb cases malmeses i entorns semiabandonats.
Altres llogarrets han tingut menys sort i fa anys que estan completament abandonats, enrunats i ja difícilment recuperables. En molts d’ells els serveis bàsics –aigua, llum, telefonia– van deixar d’arribar o van quedar desfasats fa temps, un afegit que en complica la recuperació. Entre l’Alt i el Baix Penedès hi ha 7 nuclis considerats abandonats.
Projecte per valorar els nuclis despoblats
Totes aquestes dades es recullen en el projecte ‘Pobles Abandonats’, que es va engegar l’any 2018 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a la qual es van afegir posteriorment la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). L’estudi ha fet l’inventari de tot el ‘patrimoni adormit’, com anomenen els nuclis despoblats o en vies de despoblament, a partir de recerca documental i de treball de camp. Aquest catàleg es pot consultar en línia (www.poblesabandonats.cat) mitjançant filtres per definir la comarca, el municipi o l’estat de conservació, entre altres paràmetres. L’inventari recull tres tipus de ‘patrimoni adormit’: nuclis vius; en procés de recuperació o amb ocupació ocasional, i abandonats.
Motius de despoblament
L’abandonament agrícola de les darreres dècades és un dels motius principals de despoblament de nuclis petits, junt amb la manca de serveis (comerç, escoles, transport, subministraments bàsics), que fa que els habitants es desplacin cap al municipi principal, i també és un factor rellevant la dificultat d’accés en els municipis situats en punts elevats, com alguns del Baix Penedès. Es dona la circumstància que alguns pobles deshabitats o en procés de despoblament són molt a prop d’urbanitzacions extenses que gaudeixen de tots els serveis. Aquest cas es dona sobretot al Baix Penedès, a la zona del Montmell i de Calafell. Montpaó n’és un cas paradigmàtic, perquè per arribar a aquest poble abandonat i enrunat cal passar per la urbanització Calafell Park. En altres casos, el procés ja ve d’antic, fins i tot amb conflictes bèŀlics com la guerra de Successió, que va fer marxar molts habitants, a més de la Guerra Civil.
També hi intervenen factors mediambientals, com ara incendis, la plaga de la fiŀloxera o esdeveniments meteorològics concrets. Aquest, per exemple, és el que va passar a la Casa Llarga, a Subirats, on una pedregada intensa el 1962 va desencadenar el procés, que va culminar tres anys després quan va marxar l’última família que hi quedava.
El camí cap al repoblament
Des de la iniciativa ‘Pobles Abandonats’ expliquen que el projecte és “una radiografia de l’evolució patrimonial del nostre territori i una proposta que ofereix instruments per caminar cap a una reocupació eficient de l’espai”. Un dels objectius de l’estudi, doncs, és mostrar que hi ha possibilitats de recuperar la vida en alguns d’aquests pobles. En aquest sentit, l’inventari també recull si hi ha hagut actuacions per part de les administracions per revifar-los i llista les cases que es podrien rehabilitar en cada nucli o que ja s’han recuperat. Pel que fa als nuclis on encara hi ha habitants, per exemple, al Poble vell de Font-rubí s’hi han recuperat dues cases i n’hi ha 19 en total en bon estat; a Sabanell de Baix s’hi han recuperat tres cases; a Ferran, tres; a l’Ortigós no hi ha cases recuperades, però n’hi ha 8 en bon estat, i a Can Ferrer de la Cogullada, hi ha 15 cases en bon estat.
Malgrat la qualificació, els pobles considerats abandonats també poden tenir esperança de reviure. A Santa Susanna (Avinyonet), per exemple, que no té habitants actualment, hi arriba aigua i llum i hi ha quatre cases aptes per recuperar. D’altres ho tenen més difícil malgrat que hi ha habitatges recuperables. És el cas de Balaguer (Castellet i la Gornal), amb dues cases en bon estat, però sense subministrament d’aigua. En canvi, Orpinell (Mediona) ja ha fet tard, perquè no hi queda cap casa en bon estat i no hi arriben els subministraments bàsics.
El projecte també alerta sobre la possibilitat que alguns dels nuclis amb menys habitants acabin quedant del tot despoblats en les dècades vinents, com ara Campdàsens (Pontons) o Can Ferrer de la Cogullada (el Montmell).
Nous habitants
Des de fa uns anys, les possibilitats que ofereixen les tecnologies per treballar des de casa han fet que moltes famílies hagin abandonat les grans ciutats. Alguns pobles han revifat gràcies a aquests nouvinguts, que han rehabilitat cases històriques amb les comoditats actuals. És evident que aquest camí per trobar un lloc on viure continuarà sent minoritari, però cada casa que es recupera, cada teulada que no cau, és un trosset de la nostra història que no es perd.
