“El compromís que tenim amb la història és reescriure-la amb la visió de cada moment”

Francesc Escribano, diumenge passat a la capella de Sant Joan de Vilafranca. (Foto: Fèlix Miró)
Ricard Vinyals
26/02/2021 - 08:00h

Entrevista a Francesc Escribano, periodista, escriptor, professor i reconegut creador de projectes televisius

El periodista, escriptor i professor vilanoví Francesc Escribano va oferir diumenge una conferència a la capella de Sant Joan de Vilafranca juntament amb el fotògraf Sergi Bernal com a cloenda de l’exposició “Desenterrant el silenci”, sobre Antoni Benaiges, un professor de l’escola republicana nascut a Mont-roig del Camp el 1903 i assassinat els primers dies de la Guerra Civil a Villafranca Montes de Oca (Burgos). Benaiges va ser un clar exponent de la tècnica Freinet (de la qual fins al 21 de març se’n pot visitar una mostra a la capella de Vinseum), un mètode d’educació que fins i tot avui dia pot semblar modern. Escribano va iniciar la seva carrera periodística a TVE i anys després va crear el programa ’30 minuts’ de TV3, cadena que va dirigir durant quatre anys (2004-2008) i per a la qual ha ideat nombrosos programes d’èxit. Actualment dirigeix la productora Minoria Absoluta i ha escrit diversos llibres, entre els quals sobresurten les històries de Pere Casaldàliga i Salvador Puig Antich.

Què destacaria d’Antoni Benaiges?
Va ser un mestre que va donar la vida pel fet de ser mestre, entre d’altres raons. Va ser un mestre que, com d’altres de la tècnica Freinet, arribava a l’escola amb una impremta i un gramòfon i feia que els nens expliquessin la seva vida. Tenia aquest punt modern d’ensenyar a partir del que aprenien els alumnes d’ells mateixos.

Això era comú, en l’educació republicana?
Un dels grans problemes que hi havia a l’Espanya dels anys trenta era la ignorància. La República va prendre com a determinació que els mestres eren molt importants, i creien que acabar amb la ignorància era una de les feines més importants que havien de fer. Aleshores, els mestres són com una avançada militant de la República, i per això van matar tants mestres. A Benaiges mateix per ser-ho, per ser d’esquerres.

PUBLICITAT

Vostè apunta que a la Guerra Civil es van cometre molts crims, però que un dels que podem cometre ara és el de l’oblit.
És clar. Una de les coses que van passar amb l’Antoni Benaiges és que tres anys després de matar-lo van fer un acte per desposseir-lo del títol de mestre i de la seva plaça al poble de Bañuelos (Burgos). Hi havia una voluntat no només de matar, sinó d’esborrar la memòria. Per això els enterraven sense nom en fosses comunes i cunetes.

Per què creu que Espanya és el segon país del món amb més fosses comunes?
Té molt a veure amb com es va fer la Guerra Civil. La major part de morts es van produir als inicis, sobretot a la banda republicana, però a la banda franquista va ser de manera molt més sistemàtica i va durar molt més temps. Aquesta voluntat d’extermini de l’oponent es va estendre fins i tot els primers anys després d’acabada la guerra.

El normal és que les fosses s’haguessin obert en arribar la democràcia. La gran pregunta és: Per què no ho van fer?”

Francesc Escribano

Com veu el procés d’exhumar les fosses comunes? Creu que s’abordarà cada vegada més?
Hi va haver, sobretot en l’etapa Zapatero, un impuls important en les ajudes. Pensi, però, que una prova d’ADN val uns 500 euros; no és barata. A l’etapa del PP t’ho havies de pagar tu, si en volies una. Ara s’està fent, però amb dificultat, perquè remoure això és remoure el passat: els que van morir i els que els van matar. El normal és que les fosses s’haguessin obert en arribar la democràcia. La gran pregunta és: Per què no ho van fer?

Entén el debat actual sobre si la transició es va fer bé o malament?
No podem dir si es va fer bé o no. Es va fer d’una manera, i aquesta era lògica tenint en compte com havia estat la Guerra Civil i el franquisme. El problema és que es va fer fent un pacte de silenci que pot tenir virtuts, però que també té conseqüències i defectes. Una de les conseqüències que té és que encara ara arrosseguem una cosa que ens fa vergonya. Ha de fer vergonya que hi hagi gent enterrada sense nom, com a gossos.

És optimista sobre si s’acabaran desenterrant totes les fosses possibles?
Ho soc en el sentit que crec que és una cosa que no ens podem permetre, i el fet que ara estiguem aquí parlant de l’Antoni Benaiges m’ho fa ser. I parlem més ara de les fosses que quan se n’hauria d’haver parlat. La por de tornar a obrir unes ferides és absurda, perquè a la Guerra Civil les diferències les resolien a trets, i ara no estem en aquesta fase. El fet de reobrir ara les ferides és simplement per tancar-les bé.

PUBLICITAT

Quins temes històrics li interessen més, com a periodista?
Crec que el compromís que tenim amb la història és reescriure-la amb la visió de cada moment, perquè no és el mateix parlar de la Guerra Civil ara que fa 30 o 40 anys, com tampoc fer-ho de la transició ara, que fa 20 anys o d’aquí a 30 anys. L’interessant de la història és que no és un llibre obert, sinó que l’hem de reescriure cada vegada. Perquè al 2021 hi ha una sèrie de coses que mirant al passat n’hem de parlar d’una determinada manera.

Com s’explica, per exemple, que la ultradreta tingui 11 diputats al proper Parlament de Catalunya?
M’ho explico per la desmemòria. Si no revises el passat, repetiràs els errors d’abans. El primer error és que una noia pugui dir segons què en contra dels jueus. En qualsevol altre país tindria unes conseqüències que aquí no té. En molts països es van fer comissions de la veritat. No cal anar a buscar la gent que va fer alguna cosa malament fa 40 o 50 anys i passar-la per la justícia ara. Simplement, dir que allò va estar malament i demanar perdó. Si no el demana aquella gent, que ho faci el govern com a país. Això no s’ha fet. I si no s’ha fet això…

S’ha fet fins i tot a Alemanya…
Tenen una pel·lícula fantàstica, La vida dels altres, en la qual un home va als arxius i pot veure qui va denunciar, qui va fer què. I això permet saber què va passar. Aquí hem dit de no mirar al passat perquè pot ser problemàtic, però, esclar, només per una banda.

(Per contrarestar Vox) No hem de renunciar a explicar que segons què no pot ser”

Francesc Escribano

Com s’haurà de contrarestar la veu de Vox al Parlament?
Dient la veritat, dient les coses sense maquillar-les. El problema que tenim ara, a diferència del que passava abans, que tu podies ocultar la veritat a partir de prohibir-la o censurar-la, és que en aquests moments la veritat s’amaga amb la confusió. Si es parla tant, al final no saps què es veritat i mentida, i tot es relativitza. No hem de renunciar a explicar que segons què no pot ser.

Fins on arriba la llibertat d’expressió?
Fins i tot puc entendre que el que va dir aquella noia dels jueus pugui ser llibertat d’expressió, però el que no pot ser és que no tingui conseqüències i que el que digui sigui relatiu. Que darrere d’això hi hagi un partit polític és el més preocupant.

En quins projectes està treballant?
Volem fer una pel·lícula sobre Antoni Benaiges a partir del llibre de recerca El mar que nunca vimos, del metge de Bañuelos José Antonio Abella. També estic fent una sèrie sobre la transició per a Discovery i estic amb el programa de TV3 Polònia com a director de Minoria Absoluta, entre altres projectes.

També et pot interessar

Comentaris