L’efecte cabana

05/02/2021 - 09:26h

Maite Colomer

El que va començar amb un confinament i va provocar en moltes persones angoixa i irritabilitat pel fet d’haver de quedar-se a casa, pot desembocar en l’anomenat “efecte cabana”, és a dir, sensacions contràries a les que es van produir quan ens van confinar, com por i angoixa per tornar a sortir al carrer.

L’”efecte cabana” consisteix en un grup de símptomes molt similars als de qualsevol fòbia o ansietat que es produeixen quan ens plantegem tornar a sortir al carrer i contactar amb altres persones fora de la llar. També pot traduir-se en temor a realitzar activitats a l’exterior que abans ens eren quotidianes o molt plaents.

A l’inici, quedar-nos a la llar podia resultar angoixant, però ara produeix satisfacció. I a l’inrevés: el que produeix angoixa i por és haver-ne de sortir.

L’hàbit de no haver mantingut cap contacte físic amb altres persones, amb aquesta síndrome pot haver provocat un rebuig a mantenir relacions quan això ja és possible.

Hem de recordar que en aquests moments encara ens trobem en plena pandèmia i en una fase de cert confinament, i és raonable que es tingui por de sortir i de mantenir contactes físics, però no hem de trobar la normalitat en aquesta situació.

Aquesta síndrome és més habitual entre persones que han de passar el confinament soles. Si ens trobem en aquest cas, és important fer un esforç per sortir a l’exterior gradualment, fer exercici físic, passejar i recuperar les activitats que ens siguin possibles i ens siguin plaents.

També és molt important, no només per a la nostra salut física sinó també per tal de sentir-nos protegits davant la por, complir totes les mesures de seguretat recomanades.

Cal que escoltem les nostres necessitats i enfrontem les nostres pors, ja que una síndrome com aquesta, que pot ser de relativa fàcil superació, pot desembocar en una agorafòbia.

També et pot interessar

Comentaris