“El 3d8 és una marca consolidada que al llarg de 39 anys s’ha sabut guanyar el prestigi”

Francesc Fàbregas, president de l’ACPC
Ricard Vinyals
30/01/2021 - 14:00h

Entrevistem el president de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) amb motiu de les 2.000 edicions del 3d8

Francesc Fàbregas, periodista nascut a Valls (Alt Camp) el 1954, és president del grup editorial El Vallenc, director d’Editorial La Torratxa i dels setmanaris ‘El Vallenc’ i ‘Nova Conca’, i creador de diverses webs del grup El Vallenc. Va ser fundador i director de Ràdio Capital de l’Alt Camp, cronista casteller al ‘Diari de Tarragona’ i corresponsal del ‘Nou Diari’. Fa més de trenta anys que realitza retransmissions castelleres, primer a Ràdio Capital de l’Alt Camp i en l’actualitat a Ràdio Valls, i el 2005 va entrar com a vocal a la Junta de Govern de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC). N’ha estat també vicepresident i el 2016 va ser elegit president en una assemblea a Montblanc (Conca de Barberà). El 2019 va ser reelegit a la Jonquera.

Quina és la principal tasca de l’ACPC?
L’objectiu és ajudar en tot el que puguem, i més en aquests moments, als editors dels mitjans associats. Ja sigui en qüestions de formació com legals, de publicitat conjunta i en qualsevol problema que puguin tenir. També en qüestions com el que hem fet ara, el Catalunya News, el diari digital més gran del nostre país. En temps real podem tenir totes les notícies que es produeixen a tots els pobles de les nostres comarques.

Els ha sorprès l’èxit en l’arrancada del ‘Catalunya News’?
És veritat que ha superat les nostres expectatives. Pensàvem que de moment necessitaríem un any de rodatge, però no ha estat així. Va néixer amb molta força. Cal pensar que és important per diversos motius: La majoria de notícies es produeixen al territori dels mitjans de l’ACPC, però no tenen suficient importància per anar a parar als grans mitjans de comunicació i el que nosaltres fem és visualitzar tot el que està passant en temps real al nostre país. Evidentment, a la gent li interessa el que passa al conjunt de Catalunya, perquè explicant només el que passa a les grans capitals no n’hi ha prou. Qualsevol persona pot saber el que està passant en temps real a l’Empordà o a les Terres de l’Ebre.

Està d’acord amb que probablement el lector de comarques és un lector amb un paper actiu?
Sí, i en tenim moltes proves. Per exemple, tots els estudis que s’han fet demostren que el lector que dedica més temps a la lectura és precisament el de premsa local i comarcal. A més, ens hem de treure del cap la idea que només ens interessa el que passa a la nostra comarca. Ara no es pot per la pandèmia, però normalment hi ha molta gent que es planifica els caps de setmana per anar a diversos indrets d’altres comarques i, per exemple, anar a la Calçotada de Valls o a la Festa de l’Escamarlà a Cambrils.

Mentre les rotatives siguin rendibles i puguin continuar imprimint, el paper no morirà. Si algun dia s’acaba el paper serà per manca de rotatives o de paper, perquè la gent continua llegint”

Francesc Fàbregas

Quin és l’estat de salut de l’ACPC, que enguany celebra els 40 anys?
Estem en una època difícil, però esperançats perquè s’estan produint canvis i se’n produiran molts més. En aquests 40 anys han passat diverses crisis, i de totes ens n’hem sortit. Ara ja portem un any molt complicat, però uns anys enrere també ens vam trobar amb crisis que vam superar. També hi ha hagut (i hi ha) canvis en la comunicació, perquè la gent estava acostumada a rebre les notícies en paper i ara les tendències van canviant. La tecnologia digital ha arribat per quedar-se, i aquí és on hem de saber adaptar-nos a cada situació. Crec que la gent a qui li agrada llegir continuarà amb el paper, però hem de tenir clar que totes les nostres publicacions han de tenir clar, valgui la redundància, que han d’estar presents als diaris digitals i les xarxes socials perquè hi ha d’haver una immediatesa. En el digital has de ser el primer a donar una notícia i en el paper has de ser el que l’expliqui millor. Si al paper li sabem donar contingut, opinió i tot un seguit de coses que no podrem donar al digital perquè aquí el que premia és el temps, és la ràdio escrita, tot això podrà sobreviure. Hi ha hagut un cert interès en carregar-se el paper. Tot i així, no se l’han carregat després que faci anys que els grans gurus deien que ara ja no existiríem.

PUBLICITAT

Què diria a qui ‘mata’ el paper periòdicament?
Que no se’n sortiran, perquè el paper continuarà existint. Mentre les rotatives siguin rendibles i puguin continuar imprimint, el paper no morirà. Si algun dia s’acaba el paper serà per manca de rotatives o de paper o una qüestió d’aquestes, perquè la gent continua llegint. Diuen que la gent jove no llegeix en paper, i això no és veritat. Precisament, l’estudi que està fent una empresa que es dedica a fer-ne per a Itàlia, Alemanya i altres països, i que també ens n’està fent un sobre la premsa local i comarcal, diu que la franja d’edat més important de la gent que llegeix en paper aquest tipus de premsa és dels 18 fins als 35 anys. I, paradoxalment, l’edat en què es llegeix menys és de 65 anys cap amunt. Aquestes dades trenquen els esquemes i estereotips del que en un principi es podia pensar.

Ens interessen publicacions amb més d’un 70% de continguts, i totes les que tenim a l’ACPC són líders indiscutibles al seu territori”

Sí que sorprèn.
Potser la gent jove no el compra perquè ho fa el pare o l’avi, però llegeix més la premsa també d’alguna altra manera i, per exemple, perquè resulta que els esports de què informem la premsa local i comarcal només ho fem nosaltres. Hi ha milers de persones fent esport a les nostres comarques i cada setmana surten als nostres mitjans, com passa amb els grups de teatre, folklore, les actuacions de les colles castelleres exceptuant les grans diades… Això només surt a la premsa local i comarcal, i en aquestes activitats hi ha la gent jove.

Per tant, aposta per mantenir el paper i la readaptació al mercat digital?
Quan van sortir els missatges SMS ens pensàvem que havien arribat per quedar-se. I ja gairebé no els utilitza ningú, ara tothom fa servir el WhatsApp. I vindran moltíssimes més coses de tecnologia que ni ens imaginem i que en substituiran moltes d’altres. El que hem de tenir clar i crec que és una de les tasques que està fent i que haurà de fer amb més intensitat l’ACPC és agafar tots els redactors per fer-los cursos de formació constants, perquè abans hi havia unes avaluacions que duraven 10 anys i ara les coses ens canvien i canviaran de manera vertiginosa cada 2 o 3 anys. Tots hem d’estar preparats per afrontar tots els nous reptes que ens venen al damunt.

Quants mitjans de comunicació té associats l’ACPC? És una de les millors èpoques de l’associació, en aquest sentit?
En tenim 147, i crec que són els que han de ser. El nostre objectiu és que si existeixes hi siguis, i que puguis sobreviure. Nosaltres no anem a buscar cap mitjà perquè s’associï a l’ACPC, perquè no és la nostra tasca, sinó que els que tenim puguem vetllar per ells, cuidar-los i que els puguem ajudar amb tot el que necessitin. Els que creguin que puguin complir i estar dins dels nostres paràmetres, que ha de validar la junta de l’ACPC, poden fer la sol·licitud per entrar.

Quins paràmetres?
Doncs que sigui una publicació escrita en català i que tingui una certa qualitat. No ens pot venir una publicació farcida de publicitat i sense continguts. Ens interessen publicacions amb més d’un 70% de continguts, i totes les que tenim a l’ACPC són líders indiscutibles al seu territori, no els fan ombra, però en el conjunt del país són mitjans petits. Per això hem muntat la campanya de premsa d’“Orgull comarcal”, perquè tots junts som el diari més gran de Catalunya.

PUBLICITAT

Aquesta seria la base de l’èxit de ‘Catalunya News’?
Exacte. I ens ha servit per demostrar el que dèiem que, en paper, estem per damunt de La Vanguardia i El Periódico junts. Un editorial conjunt de les publicacions de l’ACPC que vam fer de manera esporàdica, és el més llegit de la història de la premsa escrita. A més, som el diari més gran de Catalunya sense tenir cap publicació associada a Barcelona capital, que és on hi ha el gruix important de gent, i això et demostra la gran força que tenim a comarques; i també sense tenir cap publicació associada a Tarragona capital. A Lleida i a Girona sí que en tenim, amb el Segre i el Diari de Girona. Aleshores, el que han d’entendre les nostres publicacions i intentem amb el quarantè aniversari de l’ACPC (que encara no hem pogut començar per la pandèmia) és el fet de dir a tothom que treballa en la premsa comarcal i a la gent del territori que se sentin orgullosos de pertànyer a la premsa local i comarcal. No som petits, perquè dins del territori som els més importants i que en el conjunt del país som els més grans de tots.

Quantes persones estan implicades en els mitjans associats a l’ACPC?
Donem feina gairebé a un miler de professionals i tancarem el 2020 sense haver estat els que hem fet més acomiadaments, ERTOs, etcètera, i amb moltes plantilles que s’han aguantat en la pandèmia. A nivell econòmic vam fer un estudi que diu que les nostres publicacions han estat perdent entre un 35% i un 45% de la seva facturació, però han continuat resistint. I una de les coses importants que té la premsa local i comarcal i que hem d’agrair infinitament són els grans coŀlaboradors que tenim. La gent que cada setmana ens coŀlabora ja sigui en els esports, cultura i articles d’opinió que serveixen per donar més qualitat a les nostres publicacions. Ho fan desinteressadament i és una de les coses més importants que ha aconseguit la premsa local i comarcal al llarg d’aquests anys.

Què n’espera, del 2021, com a president de l’ACPC?
Serà un any difícil i complicat, però també un any iŀlusionant i esperançador, i a l’ACPC no hem de permetre que la pandèmia se’ns carregui el quarantè aniversari. Ha de ser un any per reivindicar-nos, per dir que som aquí i la gent ha de saber el que és la premsa local i comarcal, que no som de segona ni de tercera divisió, sinó de primera divisió. Som els que tenim més subscriptors. Sempre poso l’exemple, quan els grans mitjans es barallen per veure qui té més audiència, que cal mirar bé les xifres que donen. Si les dividim pels 7,7 milions d’habitants que més o menys té Catalunya, amb una mica de sort arriben al 4% o el 10% de població, el que arriba a més. En premsa local i comarcal, al seu territori, hi ha molts mitjans que sobrepassen el 50% i el 55%. Si els grans mitjans nacionals tinguessin aquestes audiències, arribarien a més de 3,5 milions de lectors, oients o espectadors. Només els setmanaris sols associats a l’ACPC ja els superem. I, a més, una cosa molt important de la premsa local i comarcal és que és la del territori i que està a tot arreu. Avui, amb problemes als quioscos i en la distribució per la pandèmia, aquesta premsa té punts de venda en forns de pa, la tenda de comestibles, etcètera. L’altra premsa, que va per distribuïdores, si no hi ha quiosc en un lloc no hi arriba. Això és el que sempre expliquem als anunciants: anunciar-se a la premsa local i comarcal és arribar a tot el territori. En un mitjà generalista, difícilment hi arribaràs perquè no tenen aquests punts de venda.

El 3d8 és i continuarà sent un mitjà líder i referent per a les comarques penedesenques, però no només es coneix al Penedès, sinó arreu”

El 3d8 fa aquest divendres 2.000 edicions. Què en destaca, d’aquest mitjà?
El 3d8 és i seguirà sent un mitjà líder i referent per a les comarques del Penedès. Això és indiscutible. Però no només es coneix al Penedès, sinó arreu. Moltes vegades, quan vaig a administracions i em parlen de premsa comarcal, el 3d8 sempre és el que tothom coneix. Crec que al llarg de tots aquests prop de 39 anys ha fet una tasca importantíssima i ha estat i continuarà sent aquest referent no només per a l’Alt i el Baix Penedès, sinó dins de tota la premsa comarcal del país. El 3d8 és una marca consolidada que al llarg d’aquests anys s’ha sabut guanyar tot aquest prestigi i que ha de continuar, perquè costa molt consolidar una marca com la del 3d8.

Acabem parlant de castells, un món molt important per al 3d8, començant pel nom de la capçalera. Com viu l’aturada de l’activitat castellera per la Covid-19?
Molt malament. Crec que enguany serà molt difícil que puguem veure castells a la plaça, però el que sí que desitjo és que l’any que ve sí que ja tornin amb força. I crec que si sabem aprofitar el que ens ha passat serà un bon moment per tornar a rellançar no només els castells, sinó moltíssimes coses, perquè moltes vegades la gent ja dona coses per fetes i per suposades, i en el món dels castells hi havia gent que al fet de veure un 3d9f o un 4d9f ja no hi donava cap mena d’importància. Ara, veure un 3d9f tornarà a fer vibrar les places. Així, crec que d’aquesta pandèmia el que hem d’aprendre és a valorar les coses. A valorar les coses petites que, en definitiva, sempre són les coses importants, i no donar per fet que les coses cada vegada aniran millor, sinó que a vegades poden anar pitjor. Quan vagin bé, hem de tenir sempre present que hi pot haver un dia que no vagin tan bé, i que prenguem les mesures necessàries per poder-ho fer. Espero tornar a venir a Vilafranca per Sant Fèlix i poder tornar a viure aquelles diades històriques que et posaven la pell de gallina.

També et pot interessar

Comentaris